El periodista i escriptor analitza a L’Illa dels Llibres  la novel·la “On hi hagi por” de Xevi Sala

“Allà on hi hagi por, nosaltres amb l’ajuda de Déu, hi posem valor”.
Aquesta frase la llegireu en boca d’un dels personatges de la novel·la que signa Xevi Sala i Puig i d’aquí també en surt el títol “On hi hagi por”, publicada per Columna.

Sala ens planteja una trama policíaca i de terror amb personatges molt ben perfilats, una ambientació i atmosfera tenebrosa i inquietant a propòsit de la investigació d’un crim on la presència de bruixes i dimonis és més real del que els lectors es puguin imaginar.

El ritme de thriller que ha imprès Sala és indiscutible i us mantindrà enganxats al relat. Però això no obsta perquè en les pàgines de la novel·la al marge de seguir les peripècies d’un exorcista inexpert, el pare Carreras, i l’atribolada inspectora Elena Corbera, hi hagi un debat tan interessant com inquietant sobre l’existència del diable.

Tot plegat arrenca del desig expressat pel papa Francesc, l’estiu de 2018, que va ordenar que totes les places d’exorcista fossin cobertes perquè, a parer del papa Bergoglio, a l’Església li calia tothom per lluitar contra el Dimoni. Segons el pontífex “el Dimoni no ha mort, tan sols està moribund i és extremament seductor”.

Si el Mal o el Dimoni, en majúscules, es substancia, segons la ciència en la matèria obscura vol dir que tant els científics com els religiosos parlen del mateix, però s’hi refereixen amb paraules diferents. Tal com diu un dels protagonistes, curiosament un metge, el doctor Feliu: “el més suggeridor és pensar que el concepte del Mal deixi de ser només una sensació espiritual per esdevenir una amenaça palpable, matèria microscòpica i invisible perquè es troba a molts metres sota terra, però matèria al capdavall”. Matèria que ens envolta i que ens tempta.

El debat ciència versus fe està molt ben assentat en la trama de la novel·la. La relació entre el Bé i el Mal o que l’un sense l’altre no existirien, per tant, es necessiten tant com es repelen, és ben visible. Entre rouredes humides de la Garrotxa, ermites abandonades del Ripollès i carrers i places de Girona, Sala ens porta a fer un recorregut molt creïble pel món dels “ensofrats”, com els va definir mossèn Cinto, que també va fer carrera com a exorcista. Una novel·la inquietant no només perquè ens queda clar que “Déu tot ho veu” sinó perquè malgrat tenir la certesa que la Matèria Obscura, o sigui el Mal, existeix i ens envolta de forma invisible, no sabem amb quina finalitat.

Apel·lant, però a la frase del ritual exorcista, no tinguem por, posem-hi valor, coneixement i encarem-nos als nostres dimonis.


Martí Gironell és periodista i escriptor.

Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’ ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján), ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’, “El fabricant de records” (Premi Prundenci Bertrana) i els àlbums il·lustrats “Un talp al meu jardí” i “Un talp a l’Antic Egipte”.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here