L’Illa dels llibres us ofereix les 23 recomanacions d’aquest Sant Jordi amb les lectures per llegir i compartir.
Anirem afegint lectures fins a arribar a les 23 recomanacions. De moment 10 de 23 llibres recomanats.
Crispetes de matinada
Regina Rodríguez Sirvent
(La Campana / Alfaguara)
Regina Rodríguez Sirvent torna amb Crispetes de matinada, una novel·la sobre créixer i prendre decisions
Després de l’èxit de Les calces al sol, que ha superat els 100.000 exemplars i s’ha convertit en un fenomen, Regina Rodríguez Sirvent publica Crispetes de matinada, una nova novel·la que recupera la protagonista, Rita Racons.
La Rita es troba ara en un moment vital diferent: més complex, més incert i amb decisions importants a prendre. Ja no tot és provisional, i ha de començar a plantejar-se cap on vol anar. La història transcorre sobretot en un edifici del barri de Gràcia, on conviu amb persones molt diverses. Aquest espai compartit es converteix en un petit retrat de la vida actual, ple de trajectòries canviants, somnis i dubtes.
Amb un estil fresc i directe, l’autora combina humor i emoció per parlar de temes propers com l’amor, l’amistat, la feina i la recerca d’un lloc propi. La novel·la posa el focus en aquell moment en què toca decidir, encara que no es tinguin totes les respostes.
Rodríguez Sirvent manté una escriptura àgil i natural, capaç de fer riure i emocionar alhora, sense excessos. El llibre, a més, neix des de la voluntat de gaudir escrivint, sense la pressió de repetir l’èxit anterior, i això es nota en la llibertat amb què avança la història.
Crispetes de matinada confirma així una veu que connecta amb molts lectors i que continua explorant, amb senzillesa i sensibilitat, què significa créixer i buscar el teu lloc en el món actual.
Després del naufragi
Albert Sánchez Piñol
Univers
Albert Sánchez Piñol reprèn el mite de Moby-Dick amb una novel·la d’aventures i lectura política
Continuar Moby-Dick és una aposta arriscada, però Albert Sánchez Piñol l’assumeix a Després del naufragi (Univers) amb una proposta clara: reprendre la història allà on Herman Melville la va deixar. Ismael ha sobreviscut. I la balena també.
A partir d’aquesta premissa, l’autor construeix una novel·la àgil, de ritme viu i vocació d’aventura, que reivindica un gènere sovint poc freqüent en la literatura catalana. Però sota aquesta capa narrativa, el llibre planteja una lectura política: la lluita pel poder a bord del nou vaixell esdevé metàfora de conflictes contemporanis.
L’autor reivindica obertament el gènere d’aventures, amb una narració àgil, capítols breus i voluntat de captivar el lector des de la primera pàgina. Però aquesta capa més visible amaga una ambició més profunda: convertir la història en una reflexió sobre el poder. A bord del nou vaixell, la Lònia, es desplega una lluita interna pel control que pot llegir-se en clau contemporània, des de la política nord-americana fins als ecos del procés català.
En aquesta nova travessia, Ismael recupera la veu narrativa, però amb una funció més complexa. Ja no és només testimoni, sinó també possible instigador del relat. Ahab, en canvi, reapareix com una presència espectral, una ombra que manté viva la tensió i trasllada el llegat del Pequod al nou escenari.
Sánchez Piñol recupera Ismael com a narrador i fa d’Ahab una presència espectral, mentre ofereix una Moby Dick física i inquietant, allunyada de simplificacions simbòliques.
El somni de Gaudí
Coia Valls
Rosa dels Vents / Ediciones B
A El somni de Gaudí, l’escriptora reivindica les històries invisibles que han sostingut el temple al llarg de més d’un segle i mig, teixint un relat on el temps, la memòria i la mirada femenina esdevenen protagonistes.
L’escriptora Coia Valls torna a la novel·la històrica amb El somni de Gaudí, una obra ambiciosa que pren com a eix la Sagrada Família per explorar no només el llegat d’Antoni Gaudí, sinó també les vides anònimes que han fet possible el seu somni.
Ambientada a la Barcelona de 1883, la novel·la arrenca amb l’encàrrec d’un temple encara inimaginable que transforma el destí d’una nissaga destinada a créixer al ritme de la seva construcció. Al llarg de cinc generacions —des de l’Anna i en Guillem, testimonis dels primers anys, fins a l’Anna Maria, guardiana de la memòria familiar—, la història travessa més d’un segle marcat per epidèmies, guerres i renaixements, amb el temple com a fil conductor i gairebé com un personatge viu.
A través d’aquest fresc emocional, Valls construeix un relat que transcendeix l’arquitectura per endinsar-se en la memòria, les renúncies i els vincles que sostenen les vides. Una novel·la sobre allò que perdura —l’amor, la pèrdua i el sentit del camí— en un món en constant transformació.
Albió
Anna Hope
(Amsterdam / Libros del Asteroide)
La mort del patriarca activa totes les tensions a Albió, la nova novel·la d’Anna Hope, publicada en català per Amsterdam i en castellà per Libros del Asteroide. Durant quatre dies, la família Brooke es reuneix a la seva mansió del segle XVIII al Sussex per enterrar Philip Ignatius Brooke: aristòcrata, seductor i figura dominant, però també un home egoista que va marcar profundament la vida dels seus fills.
Al voltant d’aquest comiat, Hope construeix una novel·la coral que explora els conflictes latents dins la família. La Frannie, hereva de la finca, vol transformar els terrenys en un espai de regeneració natural. El seu germà Milo imagina un projecte radicalment oposat: un refugi exclusiu per a les elits. La Isa, en crisi personal, revisita el passat per entendre el seu present, mentre la irrupció de Clara, una convidada inesperada carregada de secrets, amenaça de fer trontollar tot l’equilibri familiar.
Amb aquest plantejament, Albió actualitza la tradició de la novel·la de casa de camp anglesa i la connecta amb debats contemporanis. Més enllà del retrat íntim, el llibre aborda qüestions com el privilegi, l’herència i les ferides del colonialisme, preguntant-se què significa avui habitar aquest llegat.
Anna Hope ofereix una narració lúcida i actual que combina drama familiar i reflexió social. Albió és una novel·la sobre el passat que pesa i el futur que encara està per escriure.
Les belles promeses
Pierre Lemaitre
(Bromera /Salamandra)
Pierre Lemaitre tanca la saga dels Pelletier amb Les belles promeses, un fresc entre thriller i crònica històrica
Amb Les belles promeses, Pierre Lemaitre posa punt final a la seva ambiciosa saga «Els anys gloriosos», un projecte narratiu que ha captivat milers de lectors des de El gran món. Publicada en català, la novel·la ofereix un desenllaç intens i coral que combina intriga, context històric i drama familiar.
Ambientada al París de 1963, en plena efervescència de les Trente Glorieuses, la història arrenca amb un incendi i un acte heroic: Jean Pelletier salva un nadó i es converteix, aparentment, en un heroi. Però sota aquesta imatge pública, Lemaitre construeix un relat molt més fosc, on el progrés i la modernització —amb la construcció del bulevard Périphérique com a símbol— conviuen amb la corrupció, els interessos polítics i els secrets familiars.
Mentre Jean ascendeix en el món de la publicitat i el poder, el seu germà François comença a sospitar. Les peces encaixen inquietantment: podria estar relacionat amb una sèrie de morts de dones joves? A partir d’aquesta tensió, la novel·la desplega una trama que combina el ritme del thriller amb una mirada crítica sobre la societat francesa de l’època.
Amb la seva habitual habilitat narrativa, Lemaitre traça un ampli fresc històric que connecta la postguerra, la Guerra d’Algèria i la transformació urbana de París.
El joc del silenci
Gil Pratsobrerroca
La Campana
El guionista Gil Pratsobrerroca debuta en la narrativa amb El joc del silenci, un thriller ambientat al petit poble d’Arcavell que aposta per una estructura clàssica de suspens i un ritme accelerat. La novel·la arrenca el 15 de juny de 2025, quan desapareix la Valèria Costa, una nena de set anys, fet que sacseja la comunitat i activa una investigació policial immediata.
A mesura que avança el relat, el focus se centra en els pares de la menor, que passen de ser víctimes a convertir-se en sospitosos. La investigació els obliga a enfrontar-se als seus propis silencis i a revelar secrets del passat que fins aleshores havien mantingut ocults. El llibre construeix la tensió a partir d’un compte enrere constant i d’una alternança entre present i passat que va aportant noves dades al cas.
Pratsobrerroca, amb experiència prèvia com a guionista, trasllada a la novel·la un estil àgil i visual, amb capítols breus i girs freqüents. L’ambient tancat del poble reforça la sensació de pressió i de sospita col·lectiva, mentre la trama explora les conseqüències emocionals d’una desaparició i els límits de l’amor i la confiança.
El joc del silenci és una novel·la de suspens directa i efectiva, que s’inscriu dins el thriller contemporani i que presenta un debut literari orientat clarament a mantenir l’interès del lector fins al desenllaç.
La penúltima hora
Salman Rushdie
(Literatura Random House)
Salman Rushdie reflexiona sobre la vida, la mort i el llenguatge a La penúltima hora
Amb La penúltima hora, Salman Rushdie torna al relat breu amb un llibre que gira al voltant de grans temes com la mortalitat, el poder de l’art i la dificultat de comunicar-nos en un món cada cop més dividit. L’autor de Els versos satànics ofereix aquí cinc històries que, tot i ser independents, comparteixen un mateix to reflexiu i una mirada marcada pel pas del temps.
El llibre arriba en un moment vital especialment significatiu per a Rushdie, després d’una trajectòria marcada tant per l’èxit literari com per la persecució i la violència. Lluny de retirar-se, l’autor reafirma la seva aposta per l’escriptura com a forma de resistència i de resposta al món.
Els relats transcorren entre l’Índia, Anglaterra i els Estats Units, els tres espais que han definit la seva vida, i plantegen preguntes universals: com encarem el final? què queda de nosaltres? com ens acomiadem dels llocs i de les persones? Els personatges —des de parelles en crisi fins a figures marcades pel passat— es mouen entre la memòria i la incertesa.
Amb aquest llibre, Rushdie reivindica també el conte com un format capaç de concentrar molta intensitat en poc espai. Les històries combinen realitat i fantasia, amb presències inesperades com fantasmes o relats que reflexionen sobre la pròpia escriptura.
Un dels fils més clars del volum és la preocupació pel llenguatge: la sensació que cada cop ens costa més entendre’ns. Tot i això, Rushdie manté la confiança en la literatura com a eina per pensar i resistir. La penúltima hora és, així, un llibre madur i lúcid sobre el final, però també sobre la necessitat de continuar explicant històries.
Comiats
Julian Barnes
(Angle editorial / Anagrama)
Julian Barnes reflexiona sobre la memòria i el final de la vida a Comiats
Amb Comiats, publicat en català per Angle Editorial, Julian Barnes celebra els seus vuitanta anys amb una novel·la que condensa moltes de les seves obsessions literàries: la memòria, el pas del temps i la persistència de l’amor. L’autor anglès ofereix un text híbrid, a mig camí entre la ficció, l’assaig i les memòries, fidel al seu estil més reconeixible.
El narrador, un escriptor anomenat Julian, viu a Londres i conviu amb un càncer de sang que el força a mirar el futur amb lucidesa. Des d’aquest present marcat per la malaltia i la pèrdua —la seva dona va morir anys enrere—, Barnes construeix una reflexió sobre com encarar el final de la vida i aprendre a acomiadar-se.
Al centre del llibre hi ha també una història d’amor: la de Stephen i Jean, dos antics companys d’universitat a Oxford que el narrador va unir en el passat. Després de dècades separats, Barnes els posa novament en contacte, en un intent de reescriure una història interrompuda. Però aquesta operació planteja una pregunta clau: fins a quin punt podem intervenir en la vida dels altres sense confondre-la amb la ficció?
A través d’aquesta “història dins la història”, Comiats indaga en les segones oportunitats, en els records —sempre fràgils i parcials— i en la dificultat de construir un relat coherent de la pròpia vida. Amb referències a autors com Proust o Woolf, Barnes ofereix una obra lúcida i commovedora sobre la vellesa i la necessitat d’acceptar el pas del temps.
Peixos
Eva Baltasar
(Club editor)
Eva Baltasar explora l’amor intens i inquietant a Peixos
Amb Peixos, la seva cinquena novel·la, Eva Baltasar torna a un dels temes centrals de la seva obra: l’amor. Però ho fa des d’una mirada poc idealitzada, mostrant-lo com una força poderosa, bella però també perillosa.
La protagonista és una escriptora que reflexiona sobre la seva vida i sobre el mateix fet d’escriure. De fet, deixa clar que l’escriptura no sempre serveix per alliberar-se, una idea que recorre tot el llibre. La història comença amb una escena quotidiana: mentre espera abans d’un club de lectura, veu una dona que ven peix fregit a la plaça. En aquell moment, tot canvia. “És ella”, pensa.
A partir d’aquí, s’inicia una relació intensa amb aquesta dona, Victòria. L’amor creix de manera ràpida i gairebé inevitable, com si fos un encanteri. Bona part de la història transcorre a casa de Victòria, un espai ple de detalls i amb una atmosfera carregada, on la passió es viu amb intensitat.
Com és habitual en Baltasar, l’amor no apareix com una experiència tranquil·la, sinó com alguna cosa que pot fer perdre el control. Hi ha desig, però també una sensació constant de risc, com si en qualsevol moment tot pogués trencar-se.
Amb un estil directe i molt personal, Peixos és una novel·la breu però intensa, que confirma Eva Baltasar com una de les veus més singulars de la literatura catalana actual.
Empar Moliner
Instruccions de viure sense ella
(Columna)
Empar Moliner reflexiona sobre la mort i la paraula a Instruccions per viure sense ella
Amb Instruccions per viure sense ella, Empar Moliner presenta una novel·la tragicòmica que gira al voltant d’una idea tan inquietant com potent: continuar escrivint després de morir. La protagonista, Clàudia Pruna, periodista, sap que li queda poc temps i decideix no desaparèixer del tot. Per fer-ho, posa en marxa un pla insòlit: formar un jove perquè continuï escrivint en el seu nom.
A partir d’aquest punt de partida, la novel·la planteja preguntes incòmodes sobre l’autoria, la identitat i la necessitat de deixar empremta. Qui escriu realment? Què queda de nosaltres quan ja no hi som? Moliner ho aborda amb ironia, però també amb una mirada molt lúcida.
Un dels temes centrals del llibre és la cura, entesa no com un acte idealitzat, sinó com una relació complexa i sovint desigual. L’amor pot derivar en dependència, i la necessitat de cuidar pot acabar esgotant qui ho fa. Aquesta tensió travessa també la idea de família, que aquí apareix més com un espai de supervivència que no pas de refugi.
L’humor, marca habitual de l’autora, funciona com a eina per afrontar aquests temes sense suavitzar-los. La novel·la combina moments còmics amb altres de més durs, en un equilibri que reforça el seu to incòmode.
Amb una escriptura directa i crítica, Moliner reflexiona també sobre el valor de les paraules i sobre un periodisme que canvia. Instruccions per viure sense ella és una obra sobre el final, però també sobre la voluntat —potser impossible— de continuar existint a través del que escrivim.
