“A Catalunya ser escriptor és un esport de risc i massa vegades un exercici de masoquisme”
Anna Manso és guionista i escriptora de literatura infantil i juvenil catalana. Com a guionista ha participat en els guions de sèries de televisió i progames infantils. Ha publicat una cinquantena de llibres infantils i juvenils, obtenint guardons com el premi Gran Angular, el premi Atrapallibres o el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. També ha publicat la novel·la Un cor de neu (La Magrana). Durant un temps va publicar la columna “La pitjor mare del món” al diari Ara i actualment escriu la columna “Visca la vida” al mateix diari.
1-Com i a on busca inspiració per escriure?
Cada vegada estic més convençuda que la inspiració té més de disposar-me a rebre allò que m’enamorarà fins al punt de voler-ne escriure alguna cosa que de cerca activa. S’assembla molt a l’amor fou, que d’altra banda és l’única manera que tinc de viure l’enamorament. Llegeixo, escolto, m’assabento, m’expliquen, recordo… I de sobte un llampec m’encén el cor i m’il·lumina el cervell. A partir d’aquí comença una altra etapa més racional i reflexiva. Però l’espurna ja ha saltat i no tinc més remei que rendir-me. I per què aquella idea i no una altra? En cada cas tinc una resposta però el nexe és la voluntat de commoure, de compartir i de sacsejar a partir de les meves paraules i la meva visió literària.
2-Quin seria el seu escenari ideal per escriure?
Menorca, se’ns dubte. Però puc anar-hi ben poc i sovint hi vaig per descansar i no per escriure. Però somio amb una casa a l’illa, amb el silenci i la llum, no només de l’estiu, també de l’hivern plujós. Mentrestant el barri de Gràcia de Barcelona, el meu poble, és un molt bon escenari. Des de fa uns anys tinc un espai meu i només meu, tot un luxe per a la setena de sis germans i la mare de tres fills. Així que no em queixaré perquè té tot el que em cal: intimitat, silenci i un ordinador.
“vaig créixer sabent que els llibres, que la literatura i la cultura en general eren importantíssims per a la vida”
3-Quin és el primer llibre que recorda haver llegit?
Aquells quaderns amb els que ens ensenyaven a llegir: Mi mama me mima, mi papá fuma en pipa. I després totes les lectures de l’escola i els llibres que hi havia per casa. Vaig tenir la sort de néixer en una família lectora i durant molts anys vaig pensar que allò era normal, que a totes les cases hi havia una mà de llibres i que tothom era lector. Aviat vaig descobrir que no era així, però vaig créixer sabent que els llibres, que la literatura i la cultura en general eren importantíssims per a la vida.
4-Quin llibre li va fer lectora?
Molts, moltíssims. Recordo, llegir “Jim Botón y Lucas el maquinista” de Michael Ende i gaudir-lo d’una manera tan sensorial que desitjava menjar-me les paraules com si fossin bombons. Però si miro enrere també recordo transportar-me a un món perfecte i feliç, allunyat d’una certa tristesa amb la que vaig viure moltes etapes de la infantesa i l’adolescència, quan obria les pàgines del Zoo d’en Pitus, o els contes d’Andersen il·lustrats per Arthur Rackham o els contes que em va regalar la meva mare de la gran Lola Anglada, i així un munt de títols…
5-En quin moment va decidir ser escriptora?
Tot comença llegint i dient-me que el millor que em podria passar a la vida és aconseguir ser capaç d’escriure llibres com els que llegia quan era petita i adolescent. Però era només un somni que tenia per impossible. Però els somnis quan te’ls dius, quan te’ls concedeixes, queden allà dins a l’espera que tot es conjuri per fer-los possibles. En el meu cas va anar lligat a la decisió de dedicar-me professionalment a l’ofici de guionista de televisió. En fer-ho van passar dues coses, la primera que em vaig veure capaç d’escriure i la segona que vaig conèixer a una de les persones que més m’ha marcat a nivell professional: la Maite Carranza, que a partir de llavors es convertiria en un referent, a banda d’una molt bona amiga i companya de lluites associatives.
6-Completi la frase; la literatura és…….
Explicar una història amb paraules pròpies i personals.
7-Quin gènere no escriuria mai i per què?
Terror. Perquè soc una poruga oficial i gens acomplexada. El terror m’aterroritza. Tampoc m’interessa gaire la ciència ficció o la novel·la negra i en general els gèneres, però com que em conec i soc de mena curiosa, no deixaré per escrit que no penso escriure mai una novel·la com les que acabo d’esmentar.
8-Quin autor o autora admira i per què?
Moltíssims. I cada vegada que em demanen que ho redueixi a un nom m’agafa un atac d’ansietat. Com s’ho fan els altres autors per respondre? Al final som un conjunt de lectures. En el meu cas es barregen les lectures de novel·les per a públic adult, on m’interessen molt les històries de famílies com les de l’Anne Tyler, com les lectures que he esmentat de literatura infantil i juvenil. I enmig de totes hi ha al trilogia de Gerald Durrell sobre la seva família a Corfú que conté molts elements que després identifico en les meves històries: l’humor, l’estranyesa de la vida i la família.
“Llegeixo per pur plaer”
9- Què busca en una novel·la?
Llegeixo per pur plaer. I el plaer me’l dona una bona història explicada des d’un punt de vista personal, amb la capacitat de transmetre un tros de veritat. I una bona història, esclar, és indestriable d’uns bons personatges. No soc gens aficionada a llegir narrativa per pura evasió i busco el plaer d’aquella veu feta paraules. D’aquella veu personal. No m’agrada llegir un llibre amb un estil correcte però gens personal. Tot i que com a lectora soc força clàssica en el sentit que les propostes més experimentals em deixen freda.
10- En una novel·la el més important és…
Com a escriptora el més important d’una novel·la és saber què vols explicar (i aquí torno a insistir en l’indestriable de la història i els personatges) i com ho vols explicar. Fins que no tinc la resposta a aquestes dues preguntes no puc seure i escriure.
11-Quina és part més complicada en el procés de creació d’una novel·la?
Aquesta prèvia on cal prendre un munt de decisions que després influiran en l’escriptura. És un moment de gestació lent i delicat. La història bull dins el meu cap durant setmanes, mesos i en alguns casos fins i tot anys i els personatges van apareixent i cobrant vida dins meu, a poc a poc, i tot l’univers que els envolta. És el moment de documentar-se, de triar, de dubtar si la història s’ho val o si és millor escollir-ne una altra. Fins que arriba un dia que ja no puc més i rebento i exploto de ganes d’escriure. Llavors i només llavors, quan l’escriptura és inevitable, sec i començo a teclejar.
I després hi ha un segon moment força complicat. L’escriptura ja està avançada, però no prou i no soc ni a prop de l’entrada del túnel i a prop de la sortida. Em sento a les fosques i no sé si el que estic escrivint és un error total o si continuar és un encert. Són dies en els que mossego i tot em sembla feixuc i absurd. Però soc pràctica i he rumiat tant sobre la novel·la, n’he parlat tant amb la meva gent de confiança, que em refio del meu instint i sempre continuo. I aquí estic.
“De jove em vaig obsessionar amb El senyor dels anells”
12-Quin llibre ha rellegit vàries vegades i per què?
De jove em vaig obsessionar amb El senyor dels anells. Tota la trilogia i també El Hobbit i El Silmarilion i tot. Però de la mateixa manera que no puc triar un llibre no puc triar una relectura perquè rellegeixo sovint. Orgull i prejudici de Jane Austen, per exemple. Dickens, ni que siguin fragments. Buscando a Caleb, d’Anne Tyler. I la Reina de la neu, d’Andersen. Soc una fetitxista i necessito tenir certs llibre a la vora, com aquests que acabo d’anomenar. Si els perdo de vista, si crec que els he extraviat, sento autèntic desassossec.
13-Quina novel·la li hagués agradat escriure?
Seria fantàstic haver pogut escriure Harry Potter, ara no tindria cap problema per trobar temps per escriure! Però en realitat n’hi ha moltes, moltíssimes novel·les que admiro, però sempre respondré el mateix: el llibre que duc dins el cap i que encara no he escrit. És allà on centro tota la meva energia. Les novel·les i contes d’altres autors són un esperó i un mestratge.
14-Quin personatge literari li hagués agradat crear i perquè?
Pippi Calcesllargues. Crec que no cal massa explicacions. Ho té tot: veritat, provocació, alegria i genialitat.
15-Alguna fórmula per atreure lectors?
Quan m’adreço al públic infantil i juvenil, un respecte total i una mirada de tu a tu. Com a adulta que soc, però mai des d’una superioritat moral. I en general, entregar-me a fons i donar-ho tot.
16- Quin novel·la no faltaria mai en la seva biblioteca?
És una pregunta trampa, impossible de respondre. Perquè sempre miro de llegir obra escrita originalment en català i obra traduïda, per tant ja no en puc triar només una. I no m’agrada reduir-ho a un sol títol així que no respondré.
“Els autors de literatura infantil i juvenil vivim experiències molt bèsties que ens fan sentir estimats a més no poder”
17-Recorda alguna anècdota viscuda com a autora?
Moltíssimes. Els autors de literatura infantil i juvenil vivim experiències molt bèsties que ens fan sentir estimats a més no poder. Entrar a una escola i que els nanos del pati comencin a cridar el teu nom “Anna Manso, Anna Manso!” com si fos la Shakira, em fa petar de riure. Però aquest any he viscut una experiència molt bonica. Quan vaig a escoles de primària duc una caixa d’eines amb tot de petits objectes, alguns de sorprenents, per explicar el meu ofici. I aquest any a una aula hi havia un alumne deficient visual que va poder gaudir sense problemes de la sessió, perquè el vaig “fitxar” d’ajudant i li vaig anar passant tots els objectes perquè els pogués tocar. VA ser una trobada especial tant per ell com per a mi.
També he de dir que la publicació d’Un cor de neu m’ha portat moments bonics i durs, quan lectors desconeguts m’han fet saber que el llibre els ha trasbalsat perquè ells també havien viscut una experiència d’abusos i m’han agraït l’escriptura del llibre. En alguns casos els missatges m’han arribat a fer plorar.
18- Ser escriptora és….
A Catalunya un esport de risc i massa vegades un exercici de masoquisme. A nivell íntim, el més gran dels plaers.
19-Un consell per a futurs escriptors?
Si no ho pots evitar, fes-ho. I llegeix, llegeix de tot, llegeix constantment. Després escriu. Escriu moltíssim. I oblida la tensió per escriure. Disposa’t. I posa-t’hi.
20-Com li agradaria ser recordada?
No crec que sigui jo qui ho hagi de dir. La meva feina és escriure i provar de fer-ho el millor possible. A partir d’aquí, alea jacta est.
