La nova edició recull vuit textos breus de Maria Callís, Enric Casasses, Najat El Hachmi, Raúl Garrigassait, Mercè Ibarz, Dolors Miquel, Vicenç Pagès i Toni Sala sobre l’obra.
L’editor Jordi Cornudella s’ha encarregat de l’edició de l’obra i assegura que “la Solitud que presentem és la mateixa de sempre –la mateixa novel·la fundacional i cimera que va sortir seriada entre 1904 i 1905 a la revista Joventut– però potser tradueix amb més fidelitat que en els últims setanta-cinc anys la música verbal amb què la va concebre Víctor Català.”
Cornudella afegeix que” la novetat potser més vistent és que, com a invitació a acostar-nos des del nostre avui a un clàssic llargament centenari, hem demanat a vuit escriptors contemporanis que exposin breument algun aspecte central de la seva aproximació a Solitud. Les lectures personals de Maria Callís, Enric Casasses, Najat El Hachmi, Raül Garrigasait, Mercè Ibarz, Lola Miquel, Vicenç Pagès Jordà i Toni Sala ofereixen a cada lector la possibilitat de confrontar-t’hi la pròpia lectura i enriquir-la per acord, per complement o per contrast.”
A més de les lectures personals dels vuit autors i autores, la nova edició de Solitud també compta amb tots els textos que Víctor Català va escriure per a les edicions anteriors de la novel·la; l’apèndix I («El Sol de Murons»), l’apèndix 2 («Al llegidor») , L’apèndix 3 (també «Al llegidor») i l’apèndix 4 («Uns mots»).
Per Lola Miquel “Solitud parla de l’ésser dona en la seva rotunditat i complexitat”, L’escriptor Toni Sala destaca “Igual que passa avui, la qüestió de la feminitat era a primera línia (…) La paraula que tanca la novel·la serveix per recordar-nos que hem llegit una tragèdia, la de la maternitat”.
La Mila és la gran protagonista de Solitud, per Maria Callís “La Mila, com nosaltres, llegeix Solitud per primera vegada, en desfà el manyoc estret de símbols i els contempla (…) fora d’ella mateixa I, amb una força nova de dona, s’aixeca i baixa de la muntanya”. Per la seva banda Najat El Hachmi afirma que “Totes i tots som la Mila perquè ens sabem finits, exposats als elements, desconcertats per l’avenç de la vida i l’impuls del desig”.
