L’escritora publica ‘Si tu m’escoltes’ (Comanegra), una novel·la curta sobre el poder de l’empatia.
Entrevista Jordi Milian
Fotografies de X. R. Trigo
Coia Valls publica la novel·la curta ‘Si tu m’escoltes’ (Comanegra). Protagonitzada per John Cavage, el prototip de triomfador americà: un jove pare de família amb una feina esplèndida, que ha vençut tots els obstacles sense haver de demanar res a ningú ni empatitzar amb les petites misèries dels altres. Però la jugada bruta d’un company d’empresa que vol la seva posició fa que l’acomiadin i l’obligarà a mirar més enllà del seu melic.
La nova novel·la de Coia Valls vol destacar el valor de l‘empatia.
‘Escoltar amb les orelles és una cosa. Escoltar amb l’enteniment és una altra de ben distinta”. La frase de Chuang-Tzu defineix molt bé els objectius del seu llibre.
Sí. De fet, la lectura atenta de la història que proposo té a veure amb la reflexió de què significa una escolta plena, activa. Aquesta condició és indispensable per parlar d’empatia.
El comportament del protagonista, i les actituds d’aquelles persones que l’envolten, ens conviden a identificar-nos ara amb un ara amb l’altre. Cadascú crea un model diferent del mateix món que, en el fons, comparteix.
‘Si tu m’escoltes’ és el títol de la novel·la. Ens escoltem poc en general?
Ens escoltem molt poc, malauradament. Tenim massa presses, hi ha massa soroll, distraccions i prejudicis.
Escoltar vol generositat. Suposa acceptar les diferències amb el nostre interlocutor i, tanmateix, fer-li saber que ens interessa de debò allò que ens diu.
Massa sovint, quan diem escoltar, ens limitem a buscar informació que confirmi els nostres arguments. En realitat, busquem convèncer l’interlocutor o alliçonar-lo.
Escoltar és un art i, com qualsevol art, requereix un aprenentatge. Hi ha de posar temps i dedicació.
Com sorgeix la novel·la?
Fa anys que aquesta col·lecció em té el cor robat. L’editorial Comanegra posa una cura extrema en les seves publicacions. Quan em van fer la proposta no m’ho vaig pensar gens ni mica.
Podia escollir el sentiment o l’emoció que faria bategar al fons de la història i l’empatia sempre m’ha interessat molt. En la meva formació com a pedagoga terapèutica em vaig fixar especialment en la teoria de la Gestalt i en la PNL (Programació Neurolingüística). A partir d’aquests referents, vaig actualitzar arxius mentre buscava una història que pogués servir per tractar el tema.
Li agraden els reptes?
M’agraden els reptes. Què hi farem! La ciutat de Tulsa (Oklahoma) era un escenari atractiu i força diferent als que he visitat fins ara per escriure les meves novel·les. Endinsar-me en la seva història, la manera de viure, els costums de l’època on volia situar-la, em va divertir molt i vaig aprendre moltes coses.
El protagonista, en John Cavage, viu una vida d’èxit, però un bon dia ho perd tot.
En algun moment de la vida tots ens trobem en circumstàncies semblants. Les pèrdues se’ns presenten sota diferents aparences. Ens podem quedar sense feina, que ens abandoni la salut o la persona estimada… Però els sentiments que acompanyen qualsevol d’aquestes pèrdues sempre són complexos: ràbia, rebel·lia, desesperació, tristesa… Els percentatges d’aquestes reaccions varien segons cadascun de nosaltres, però allò cert és que, si no estem ben acompanyats i treballen les nostres emocions, emmalaltir por ser-ne una conseqüència.
Ha escollit una frase de Charles Dickens a l’inici de l’obra: ‘Cada fracàs ens ensenya alguna cosa que necessitàvem aprendre.’
La vida ens mostra que, de vegades, allò que pensàvem que ens abocaria a la desgràcia acaba per esdevenir la nostra salvació. Sovint l’èxit es vesteix de fracàs i nosaltres en sortim renovats; altrament, al descens més desesperat és quan som capaços d’obrir les ales, quan ens permetem d’aprendre a volar.
Es tracta d’una actitud davant la vida?
Una actitud que cal aplicar de manera conscient. Si no fracasses no aprens i, si no aprens, no canvies. James Joyce deia que els errors poden ser portals de descobriment. Jo reivindico aquesta manera de veure les coses. I, tal i com succeeix a la novel·la, potser en aquest espai, ampli i vulnerable, pots anar més enllà de la culpa i que aflorin les nostres millors qualitats: la tendresa, la valentia, l’amabilitat…
L’obra reivindica l’empatia i els seus beneficis?
Vol convidar a la reflexió al voltant de l’empatia, del seu significat, dels impediments que ens la dificulten i de tot el que veritablement suposa.
La qualitat de les relacions interpersonals millorarà si aprenem a apreciar les emocions i les necessitats dels altres, si donem una oportunitat al respecte, al compromís, a l’estima.
L’empatia és l’assignatura pendent d’aquesta societat?
És una de les assignatures pendents. Facundo Manes, neuròleg argentí i director de l’Institut de Neurologia Cognitiva, assegura que l’empatia és el camí per aconseguir un món futur en pau. ‘Hem de ser conscients que tenim només una part de raó.’, diu. El cervell funciona amb esquemes mentals a través dels quals interpretem el món. Això ens pot portar a pensar que el nostre esquema mental, la percepció que tenim del que ens envolta, conté la veritat. És imprescindible exercitar l’empatia, d’una altra manera sempre veurem com a enemics els que no pensen com nosaltres. Cal reconciliar la societat.
Però ser més empàtics requereix temps.
Cert. Conèixer l’altre en tots els seus matisos, l’impacte que causa en la nostra vivència emocional, requereix temps.
Sense aquest temps per a l’empatia podem ser persones amb pensaments intel·ligents, conrear relacions estratègiques amb els altres. Sens dubte, això pot ser valuós per a una organització, però no és extrapolable en termes de relacions humanes.
‘Si tu m’escoltes’ relaciona l’empatia amb l’èxit social i laboral.
Primer hauríem de definir que és per a cadascú de nosaltres l’èxit i, després, reflexionar al voltant de que aquest terme no és sinònim de felicitat.
Aconseguir el que ens proposem no sempre és el final feliç d’una història. Diu el vell aforisme “Vés amb compte amb el que desitges perquè podries aconseguir-ho.”
Està molt bé aconseguir el que desitgem, sempre que sigui una meta escollida lliurement, quan no ens la imposa una cultura que, sobretot, busca la productivitat i es basa en la competència entre els uns i els altres per assolir els seus propòsits.
Però aquesta reflexió bé ens podria portar a una altra obra. Llanço el guant!
Aquesta obra és molt diferent del que havia escrit fins ara.
És possible que sobti l’escenari; la ciutat de Tulsa, com ja he dit; i el moment històric, 1953. També és cert que els registres narratius s’han acomodat a les exigències d’una novel·la curta. Però, d’altra banda, jo sempre he reivindicat que sóc escriptora i que no m’agrada que se m’encotilli en gèneres determinats. ‘Si tu m’escoltes’ ha estat una oportunitat per trencar motlles i, finalment, s’ha convertit en un recorregut interessant i feliç.
La novel·la s’inclou dins de la col·lecció ‘Emocions’ de l’editorial Comanegra.
Sí. N’hi diuen “Narrativa d’emocions”. Sabem, però, que en literatura hi ha poques coses menys emocionants que explicar les emocions! Es tractava, doncs, de trobar aquella història que les representés. Espero haver-me acostat al meu objectiu, que la història no us resulti aliena. I també, amb molta il·lusió, les aportacions dels lectors i lectores. Aquests intercanvis sempre són molt enriquidors.
