L’escriptor s’acomiada del cementiri dels llibres oblidats amb ‘El laberint dels esperits’ i ho fa satisfet per oferir als lectors el final desitjat.
Durant quinze anys Carlos Ruiz Zafón ha treballat en la tetralogia iniciada amb ‘L’ombra del vent’. Un cop finalitzada Carlos Ruiz Zafón assegura ‘em sento en pau amb mi mateix i il·lusionats de la feina feta i completar el projecte’.
Zafón comenta que mai més començarà un projecte com aquest, però al mateix temps assegura que està cada vegada més enamorat de la seva professió que ara el fa gaudir molt.
L’editorial Planeta ha escollit el Temple del Tibidabo com a escenari de presentació de la nova novel·la. L’acte presentat pel periodista Carles Francino ha comptat un cop més amb una nombrosa representació de mitjans. La publicació d’El laberint dels esperits’ és una de les grans apostes de l’editorial amb una edició inicial d’uns 700.000 exemplars.
UN ÈXIT GRADUAL QUE OFEREIX LLIBERTAT
L’èxit de L’ombra del vent va ser gradual fins que va arribar el gran esclat i va passar a ser un dels escriptors de moda convertint-se durant dos anys seguits en l’autor més venut de Sant Jordi. El fet que l’èxit inicial fos gradual li ha permès assumir-ho millor. Carlos Ruiz Zafón afirma que el millor de l’èxit és ‘que t’ofereix llibertat i no estàs condicionat a les pressions i el pitjor és que a vegades provoques recel i rebuig, inclús en persones que no coneixes de res’.
La saga d”El Cementiri dels Llibres Oblidats’ està integrada per ‘L’Ombra del Vent’ (2001), ‘El Joc de l’Àngel’ (2008), ‘El Presoner del Cel’ (2011) i ‘El Laberint dels Esperits’.
Un dels objectius de les novel·les ha estat ‘ crear un híbrid de tots els gèneres possibles amb ingredients de tragèdia, novel·la policíaca, històries d’amor i combinar tots aquests registres.
Assegura que ‘El laberint dels esperits’ és la que compta amb més ingredients d’intriga i misteri’ i L’Ombra del vent era una novel·la que ha definit com ‘d’aprenentatge’, la segona és la més gòtica i ‘El presoner del cel’ la més aventurera.
EL CEMENTIRI DELS LLIBRES OBLIDATS COM A METÀFORA
Per Carlos Ruiz Zafón ‘El cementiri dels llibres oblidats’ és una metàfora que va començar amb una imatge i en el cas de l’inici de la tetralogia ‘era un nen en una catedral gòtica plena de llibres.’ Zafón assegura que es tracta d’una metàfora sobre la memòria de les paraules i que defineix com pensem però també és una metàfora sobre l’oblit’. Aquella imatge inicial va derivar i evolucionar en un ‘homenatge a la paraula escrita’
NOUS PERSONATGES
A la nova novel·la apareix el personatge un nou personatge el d’Alícia Gris que segons l’autor ‘ era el personatge favorit des de l’inici però vaig decidir guardar-li un paper pel final de la tetralogia’. Zafón assenyala que es tracta d’un ‘personatge que és molt proper a mi’. Sobre quins han estat els seus personatges favorits a més d’Alícia destaca els de Julian Carax i Fermin Romero.
SOBRE L’ACTUALITAT POLÍTICA I SOCIAL
Carlos Ruiz Zafón assegura que no li agrada sermonejar als seus lectors però sí ‘m’interessa fer preguntes i provocar-los per saber el que pensen els lectors’.
Preguntat sobre la situació política actual assegura que ‘ no opino sobre els temes polítics i em preocupa més l’abast del que passa a Estats Units que amb el procés a Barcelona’ però també afirma que és ‘S’ha de trobar una solució política al que és un conflicte polític. Sobre el 21% de L’IVA cultural destaca que és un ‘afany “recaptatori i punitiu” i defineix la pirateria com la ‘desforestació cultural’.
MAI HAURÀ ADAPTACIÓ AL CINEMA DE LES SEVES NOVEL·LES
Sobre nous projectes un cop finalitzada la tetralogia afirma que ara més que mai té la necessitat d’explicar històries i escriure però ‘tinc diversos projectes al cap però ara hi ha la promoció de la novel·la i al final són els projectes els que t’escullen a tu’.
Sobre una possible adaptació al cinema, l’autor ho té molt clar ‘em resisteixo i he sobreviscut a les temptacions de possibles adaptacions al cinema o a la televisió’. Zafón afirma que ‘seria una traïció una adaptació’ i no té cap mena d’interès per adaptar els llibres a format audiovisual.
