L’escriptor, biòleg i comunicador Biel Mesquida ha estat reconegut amb el 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que Òmnium Cultural concedeix des del 1969 i que distingeix trajectòries de gran rellevància en l’àmbit de la llengua i la cultura catalanes.
El jurat ha valorat tant la seva extensa obra literària com el seu compromís sostingut amb la defensa del català i els valors culturals del país.
Durant l’anunci del premi, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha subratllat que Mesquida representa “una manera d’entendre la literatura com a espai de llibertat, de resistència i d’esperança”. Antich ha afirmat que, en un moment marcat per incerteses i tensions, “la societat catalana necessita veus com la seva, capaces de recordar-nos que la llengua no és només un instrument, sinó una forma de vida i de dignitat col·lectiva”.
El guardó reconeix una trajectòria literària que abasta gairebé cinc dècades i una trentena d’obres, entre novel·la, poesia, narrativa breu, teatre i assaig. El jurat —format per figures destacades del món cultural— ha destacat que Mesquida és “un creador verbal complet” que ha explorat tots els gèneres “amb una fidelitat absoluta a la llengua catalana”. També n’ha ressaltat la dimensió activista i el seu paper en iniciatives culturals clau per al país.
Una veu literària singular i compromesa
Des dels seus inicis, amb obres com L’adolescent de sal —censurada durant dos anys pel règim franquista—, Mesquida ha construït una obra marcada per la llibertat expressiva, l’experimentació formal i una mirada crítica sobre la realitat. Títols com Excelsior o el temps escrit, Vertígens o Llefre de tu consoliden una trajectòria que el situa com una de les veus més personals i influents de la literatura catalana contemporània.
Antich ha definit Mesquida com un “explorador de la llengua” que ha sabut portar el català a nous límits expressius: “Ha treballat la paraula amb una precisió extraordinària, amb una delicadesa que concentra significat i emoció”. Aquesta aportació, segons Òmnium, ha estat clau per a l’enfortiment de la llengua literària en català en les darreres dècades.
“La literatura ens salva”
Biel Mesquida ha explicat que la notícia del premi el va deixar “trasbalsat, tocat i profundament commogut”. Lluny de concebre el reconeixement com un punt final, l’autor l’interpreta com un estímul: “Aquest premi m’ha despertat encara més ganes de crear, ganes d’escriure, ganes de llegir i, sobretot, ganes de creure en l’energia humana de la literatura catalana”.
Mesquida ha reivindicat amb força el paper de la literatura com a eina de resistència i de transformació: “La literatura que em salva és la que ens salva a tots. És aquella que ens permet entendre’ns, qüestionar-nos i continuar endavant malgrat tot”.
En aquest sentit, ha insistit en la funció vital de l’escriptura: “L’escriptura ha de ser sempre una vivificadora dels llenguatges catalans. No es tracta només de conservar la llengua, sinó de fer-la créixer, de tensionar-la, d’omplir-la de vida”. Segons l’autor, “els escriptors som llengua catalana en estat sòlid”, una afirmació amb què ha volgut remarcar la responsabilitat dels creadors en la continuïtat i evolució del català.
Compromís lingüístic i mirada crítica
El discurs de Mesquida també ha tingut un fort component polític i social. L’escriptor ha advertit que, malgrat els avenços, encara persisteixen inèrcies del passat: “El franquisme encara hi és, sovint disfressat de falsa normalitat o de condescendència”. Davant d’aquesta situació, ha defensat la necessitat de mantenir una actitud vigilant i combativa.
També ha criticat obertament les polítiques lingüístiques d’alguns territoris: ha qualificat de “brutals malifetes” les actuacions dels governs del País Valencià i de les Illes Balears en matèria cultural, i ha reclamat més determinació al Govern català. “Cal ambició, cal celeritat i cal urgència. Els reptes que tenim al davant són enormes i no admeten dilacions”, ha afirmat.
Mesquida ha volgut situar el debat lingüístic en un marc més ampli, reivindicant la unitat cultural dels Països Catalans: “Catalunya no és una nació completa; és un bocí de nació. I només des d’aquesta consciència col·lectiva podrem defensar la llengua i la cultura com cal”.
En un dels moments més contundents de la seva intervenció, ha vinculat directament cultura i sobirania: “La independència no és només una qüestió política; és una necessitat per salvar la terra, la llengua i la cultura”.
Un reconeixement a tota una trajectòria
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes se suma a una llarga llista de distincions rebudes per Mesquida al llarg de la seva carrera, entre les quals destaquen la Creu de Sant Jordi (2005), el Premi Nacional de Cultura (2006), el Premi Ciutat de Barcelona (1996) o el Premi Trajectòria (2021).
El lliurament oficial del guardó tindrà lloc el pròxim 8 de juny al Palau de la Música Catalana, en un acte que reunirà destacades figures del món cultural. L’escultura que simbolitza el premi és obra d’Ernest Altés, i enguany tornarà a comptar amb el patrocini de la cooperativa Abacus.
Amb aquest reconeixement, Òmnium Cultural posa en valor no només una obra literària excepcional, sinó també una actitud vital: la d’un escriptor que ha fet de la llengua catalana un espai de llibertat, de combat i d’esperança.
“Trast”, un nou llibre nascut de la urgència
Coincidint amb aquest moment de reconeixement, Mesquida publicarà el pròxim 25 de març, a Labreu Edicions, el seu nou poemari Trast, que es presenta com el fruit més recent d’una creació “esponerosa”. Es tracta d’una obra marcada per la ràbia i l’energia, que esclata davant les ferides de la història i que, des de la percepció de la bellesa, reivindica la necessitat de la justícia “amb tots els seus noms”.
El llibre estableix un diàleg intens entre passat i present, entre la consciència perceptiva i les ferides que “vessen injustícies”, tant històriques com del context immediat. Mesquida el defineix com “un llibre de resistència”, escrit amb una urgència gairebé física: “L’he fet tot seguit, com si fos una font ufana que no s’atura, com si fos una cosa torrencial. Vaig utilitzar una energia interior que vaig dir: no m’he d’aturar, perquè si m’atur això no serà el llibre”.
El resultat és un volum de 140 pàgines que l’autor qualifica de “dens” i “molt jo”, una obra singular dins la seva producció. El títol, Trast, funciona com una metàfora contundent de l’estat actual del territori: “És com si ja ens haguessin convertit en un trast. Ja no hi ha paisatge, ja no hi ha les veus del lloc, ja no hi ha cultura, ja no hi ha quasi humans. Tot està intoxicat, tot és pol·lució: la mar contaminada, el cel contaminat… l’illa ja és un trast”.
