L’Hivernacle de Barcelona ha celebrat una jornada especial dedicada a l’escriptora, organitzada per l’editorial Austral i PlanetadeLibros per commemorar els 250 anys del naixement de la novel·lista anglesa.
Una celebració que combina cultura, comunitat i creativitat
Des de primera hora del matí, lectores, estudiants, membres de clubs de lectura i curioses es van aplegar per retre homenatge a l’autora d’Orgull i prejudici. L’objectiu era clar: celebrar una figura literària que, més de dos segles després, continua influint en la manera com entenem la novel·la moderna i, sobretot, en com llegim les dones que escriuen.
A més del programa oficial, l’organització va preparar un taller de lettering que va atreure començals de totes les edats, algunes d’elles encara amb exemplars d’Austen sota el braç. El taller pretenia vincular l’escriptura manual amb el gest de crear, un pont simbòlic cap a la feina minuciosa i íntima que Austen duia a terme en plena efervescència creativa del segle XIX.
Les sorpreses ambientades en l’univers austennià, amb atrezzo d’època i referències explícites a les tertúlies que marcaven la vida social de les protagonistes de les seves novel·les, van contribuir a fer d’aquest matí una experiència immersiva i vivament celebrada pels assistents.
El diàleg central: Austen avui
El moment més esperat del dia va ser la conversa entre la historiadora i divulgadora Helena Sotoca i l’editora Alba Lafarga. Les dues van analitzar amb profunditat com l’obra d’Austen continua interpel·lant els lectors contemporanis.
Sotoca, que ha aprofundit en l’estudi de les figures femenines a la història del pensament, va subratllar la radicalitat d’Austen: «Va ser una escriptora avançadíssima al seu temps. En un context on les dones no podien accedir a la mateixa educació que els homes, Austen va dotar les seves heroïnes d’una capacitat intel·lectual i un criteri que encara avui sorprenen». Per a la divulgadora, moltes de les idees que Austen expressava de manera velada o irònica són el germen d’alguns dels drets que les dones han conquerit al llarg dels darrers segles.
Lafarga, al seu torn, va voler destacar la dimensió literària de l’autora: la seva ironia subtil, el domini del diàleg i la construcció de personatges que continuen funcionant com a models d’humanitat. «Les heroïnes d’Austen són dones que pensen i trien, que s’equivocan i rectifiquen. I això, en un moment en què la narrativa femenina era pràcticament invisible, és revolucionari», va afirmar.
L’impuls editorial i el redescobriment a les biblioteques
El club de lectura especial Jane Austen de Biblioteques de Barcelona, que ha dedicat l’any a revisitar l’autora des d’angles diversos, també va ser present a l’esdeveniment. Les seves integrants van explicar que aquesta commemoració ha estat l’excusa perfecta per submergir-se novament en una obra que no deixa d’oferir capes de significat, tant des de la perspectiva feminista com des de l’estudi de la novel·la de costums.
Des d’Austral, el seu editor Pau Morales Sebastià va reivindicar Austen com una figura central de la narrativa occidental: «El vigor irònic de la seva prosa i la malícia lúcida amb què retrata els seus personatges la converteixen en una autora inesgotable. És un plaer rellegir-la una vegada i una altra». Ana Ruiz Martínez, també editora d’Austral, va posar l’accent en el context en què Austen escrivia, sovint en condicions precàries, i en la importància simbòlica del seu gest creatiu: «Escriure, per a ella, ja era un acte de resistència, una afirmació d’autonomia en un món que les negava».
L’ombra llarga d’una autora universal
Jane Austen, nascuda el 1775 a Steventon, va créixer envoltada de llibres i d’un entorn familiar que li va permetre explorar la seva vocació narrativa. Amb menys de vint-i-dos anys ja havia redactat els primers esborranys de Sentit i sensibilitat i Orgull i prejudici, obres que tardarien encara uns anys a veure la llum però que impulsaren la seva carrera literària.
La seva trajectòria, tot i ser curta —va morir amb només 41 anys—, és sorprenentment prolífica. Novel·les com Emma, Mansfield Park o Persuasió han esdevingut referents imprescindibles, no només per la seva qualitat literària, sinó per la seva influència en la cultura contemporània. Adaptacions cinematogràfiques, minisèries, versions teatrals i fins i tot reescriptures modernes han contribuït a mantenir viu el mite Austen.
Els estudiosos coincideixen que la seva habilitat per combinar sàtira social, humor, ironia i un profund coneixement de les relacions humanes fa que la seva obra sigui inacabable: sempre nova, sempre sorprenent.
Un llegat viu que interpel·la el present
La jornada d’ahir a l’Hivernacle va reforçar una idea compartida per lectors i especialistes: Austen parla al nostre temps. Ho fa a través de qüestions que continuen essent centrals —l’autonomia personal, la desigualtat de gènere, la pressió social, la recerca de la felicitat— i ho fa amb una prosa tan elegant com incisiva.
Mentre Barcelona celebrava la seva memòria, quedava clar que l’interès per Austen no és un fenomen passatger, sinó una conversa constant entre segles. Un diàleg obert que continua creixent i que, 250 anys després del seu naixement, reafirma el caràcter universal d’una autora que, des d’una petita sala comuna a Hampshire, va revolucionar la manera d’explicar la vida.
