“La literatura ha estat, i és, el far salvador de moltes de les meves tempestes”, Amb aquesta frase l’escriptora Ana María Matute ha rebut aquest dimecres el Premi Cervantes 2011 de les mans del rei Joan Carles.
Un discurs emotiu on ha comentat entre d’altres coses que que qui no inventa, no viu, l’escriptora catalana ha realitat un discurs intimista, sincer i emotiu. També ha comentat que “escriure tres novel·les seguides i vint-i-cinc contes, sense respir, a haver de pronunciar un discurs”,
Matute també ha comentat els seus inicis literaris i els seus contactes amb les editorials. Matute anava cada dia a l’editorial Destino amb la seva primera novel·la, Pequeño teatro, escrita als disset anys, “a mà, en un quadern escolar, quadriculat, amb les tapes d’hule negre”. Un empleat se’n va apiadar i li va aconseguir “una entrevista amb el director”, el novel·lista Ignacio Agustí, el qual amb “infinita paciència”, li va explicar que ho havia de “passar a màquina”. Li van contractar el llibre i va enviar la seva segona novel·la, Los Abel, al Premi Nadal, que va quedar en tercer lloc. Amb Pequeño teatro va guanyar el Premi Planeta.
Ana María Matute, que va néixer a Barcelona l’any 1925, ha estat una de les eternes candidates per a aquest prestigiós guardó. Matute destaca en els seus contes i novel·les, temes recurrents com la Guerra Civil espanyola i la postguerra, la incomunicació o la injustícia social. És membre de la Real Academia Española, autora de gairebé una vintena de novel·les i altres tants relats i contes. Té, entre molts d’altres, el Premi Planeta, el Nadal, el Nacional de Literatura, el Nacional de les Lletres Espanyoles.
Als seus 85 anys, l’autora entre d’altres de Olvidado rey Gudú, encara segueix en forma i en aquests moments es troba escrivint una nova novel·la que de moment no ha volgut revelar el seu argument.
Podeu escoltar el discurs íntegre.
