L’autor publica ‘Homenatge als caiguts’ (Rosa dels Vents’ un recull dels relats que va escriure per a un espai de Catalunya Ràdio
Durant dues temporades (2006-2008), Albert Sánchez Piñol va col·laborar en el programa ‘Els matins de Catalunya Ràdio‘ d’Antoni Bassas amb un espai on explicava històries singulars que reflexionaven, amb la ironia característica de l’autor de ‘Victus’, sobre la vida.
L’espai no podia superar els dos minuts i Sánchez Piñol llavors tenia dues opcions; o parlar de l’actualitat social i política o bé fer el que sap fer, narrar ‘Una opció era opinar, però per opinar és com el cul, que tothom en té un, tot i que hi ha gent que és com els testicles que en té dues d’opinions, una per cada interès’, assegura Sánchez Piñol. Afirma que ‘normalment no en tinc cap d’opinió’ i malgrat que la durada de l’espai i del text no podia superar els dos minuts de locució ‘per mi era una gran feinada’.
A més assenyala que no li agrada escoltar la seva veu.
Sánchez Piñol va acceptar per ‘fer coses noves i perquè era un repte’. Són articles en format narratiu perquè ‘tenen tres actes; plantejament, nus i desenllaç’.
L’espai s’emetia els dijous a Catalunya Ràdio ‘els dilluns buscava un tema, dimarts l’escrivia i el deixava reposar i finalment dimecres reescrivia el relat i fins i tot alguns dijous abans de sortir de casa el retocava si feia falta’ recorda l’autor.
A vegades no era fàcil trobar les històries i per aquest motiu assegura que ‘quan no trobes la història has de fer que la història et trobi a tu i el millor que pots fer llavors, és anar-te’n a dormir’.
Normalment dimarts al matí ja tenia la història que protagonitzaria el relat. ‘Anar a buscar històries és molt diferent d’anar a buscar bolets’ assenyala Sánchez Piñol que també assegura que ‘El dia que les històries no em trobin a mi, plegaré’.
LA VIGÈNCIA DELS RELATS
Aquells relats narrats des dels micròfons de Catalunya Ràdio, més de 10 anys després, encara continuen vigents, malgrat la volatilitat de la ràdio.
Potser per aquest pensament de la volatilitat del mitjà, Sanchez Piñol no va conservar cap text del programa ‘estava convençut que es tractava de textos volàtils i per aquesta raó, no tenia cap còpia guardada’. Per aquest motiu l’editorial ha recorregut als arxius de Catalunya Ràdio per poder transcriure els textos.
L’objectiu d’aquells relats sempre va ser poder evadir-se de l’actualitat ‘tampoc m’interessa ara i potser és ella qui s’interessa per nosaltres’. Proclama i amb orgull que la publicació d”Homenatge als caiguts’, ‘és una prova de la victòria de la narrativa per sobre de l’actualitat com ho demostra que 12 anys després de ser escrits encara continuen vigents’. Assegura que ‘el temps ho filtra tot i a vegades confonem la literatura com una cosa pomposa de gent que caga marbre’, però que en realitat els relats que perduren són ‘aquells de sirenes que parlen o de pollastres sense cap’ respon l’autor de ‘Victus’.
LA VISIÓ ‘PINYOLIANA’ DEL MÓN
Els relats ‘Han estat dissenyats perquè la gent s’ho passi bé i sabia que la gent ho escoltaria a les vuit del matí i volia sobretot que comencessin el dia amb bon rotllo’.
I quins temes tractaven els petits relats i històries? Doncs una mica de tot, però sempre mantenint-se en el seu estil. 80 relats i textos per mostrar ‘la visió pinyoliana del món’ amb la seva ironia habitual
Històries de personatges històrics com Napoleó, Hitler o Einstein però també històries de personatges anònims que han volgut passar a la posteritat, quan en realitat van fer el ridícul més absolut.
Bobby Leach, per exemple, es va deixar caure per les cascades del Niàgara dins d’un barril de fusta, o el pollastre Mike, al que li van tallar el cap i no es va morir.
Molts dels relats parlen del comportament humà ‘sempre dic que no sé si soc un antropòleg que escriu o un escriptor que fa antropologia’. Reconeix que l’antropologia l’ha influït sempre. Per Sánchez Piñol ‘l’antropologia no és com mires els salvatges, sinó com mires als teus’
TROBADA AMB EL RPEMI NOBEL KENZABURO OÉ
Albert Sánchez Piñol també es confessa i a ‘Homenatge als caiguts’ podem llegir una anècdota que va viure en directe amb el premi Nobel de Literatura Kenzaburo Oé, a qui sense saber qui era li va preguntar si era aficionat al futbol tenint en compte el seu se cognom, tot etzibant-li Oe, oe, oe, oe!.
També ens recorda la llegenda dels ‘menairons’ que anys més tard li servia com a font d’inspiració de la seva darrera novel·la ‘Fungus’.
A ‘Homenatge als caiguts’ hi ha espai a personatges menys o pocs coneguts com la història del ‘Tita-curta’ i l’ocurrència de les dones d’una tribu del Congo de posar-li malnoms als seus fills per venjar-se dels seus marits.
I reflexions com esbrinar perquè tenim la mania de somriure a les fotos quan antigament la gent es mostrava a les fotografies amb un posat seriós?
Els 80 relats que hi apareixen els defineix com “articles en format narratiu”.
”el país està més necessitat de narradors que expliqui la nostra història que no pas d’opinadors’.
El títol ‘Homenatge als caiguts’ té un doble sentit i ‘és una forma falsa de treure transcendència. Creu que té ‘una visió del món una mica pessimista però que l’explico rient’. Sánchez Piñol explica al llibre la història de la jove Juliane Koepcke, que va sobreviure a un accident d’aviació tot i caure des de més de 10.000 metres a la selva de l’Amazones.
Alguns dels relats han acabat sortint “amb un rerefons més agre del que hauria volgut”.
Sobre opinió i narració ‘no intento fer un sermoneig com ho sol fer l’opinió perquè jo explico una història i el lector ja en traurà les conclusions que vulgui’
Afirma que el país està ‘més necessitat de narradors que expliqui la nostra història que no pas d’opinadors que ens expliquin a nosaltres mateixos el que pensem’.
En un món actual envoltat de ‘fake news’, l’any 2008 en la darrera ‘contra’ ja advertia que un dels objectius de la ‘Contra’ radiofònica ‘era fomentar l’esperit crític els oients, que no es creguin res sense contrastar-ho’. Sánchez Piñol afegia que avui en dia existeixen dos bàndols ‘Els que creuen que els oients són una massa idiota i viuen d’embrutir-los i els que intenten tractar-los no com a consumidors, sinó com a ciutadans’
