59 Flares 59 Flares ×
L’editorial La Campana publica la seqüela de ‘Victus’ i L’Illa dels Llibres us ofereix un tastet de la nova novel·la d’Albert Sánchez Piñol.

albert sanchez piñol victus 2

‘Vae Victus’ és un dels llançaments literaris més destacats de la temporada literària i per aquest motiu l’editorial La Campana publica el 18 de novembre una doble edició castellana (20.000 exemplars) i catalana (30.000 exemplars).
Originàriament escrita en castellà com ja va succeir amb ‘Victus’ l’edició catalana compta amb la traducció de Xavier Pàmies.
Amb l’anterior novel·la, l’autor de ‘La pell freda’, va aconseguir molt bones crítiques i  vendre més de 250.000 exemplars.

‘Vae Victus’, comença el 12 de setembre de 1714, l’endemà de la caiguda de Barcelona i poc abans que Zuviría fugi a l’Amèrica del Nord, on ajudarà els indis yames en la guerra contra els colons anglesos. Després de l’aventura americana tornarem a Catalunya, però també anirem a Londres, Alemanya i f ins i tot Nova Zelanda.

A la novel·la també es retrobarà amb personatges històrics que ja vam conèixer a Victus, com l’ambigu duc de Berwick, el seu acèrrim enemic Verboom o l’admirat general Villarroel, alhora que en descobrirem de nous, com el famós guerriller antiborbònic Pere Joan Barceló –àlies Carrasclet– o l’explorador anglès James Cook.

La novel·la recull segons avança l’editorial i el pròleg de la novel·la compta amb quatre relats protagonitzats per Martí Zuviria : Americanus , Hispaniensis, Magna parens i Australis.

Avae victusl primer, Americanus, descobrim què li va passar a en Martí Zuviría immediatament després de la caiguda de Barcelona aquell 11 de setembre del 1714. A diferència dels altres expatriats catalans, el destí no el va portar a Viena sinó en sentit contrari, a l’Amèrica colonial anglesa. Allà es va veure involucrat en la mal coneguda guerra yàmassi (1715-1717), que és tal com se l’anomena actualment.  Gràcies al relat zuvirià ens és possible conèixer més detalls d’un conflicte en què els indígenes van arribar a conquerir la segona ciutat de Carolina del Sud i no van obtenir la victòria per poc.

Al segon, Hispaniensis,  trobem un Martí Zuviría que torna d’Amèrica per caure en mans del seu enemic, l’enginyer Joris van Verboom (Anvers, 1665 – Barcelona, 1744). Tot i això, és alliberat per un altre dels seus enemics, aquesta vegada algú amb qui Zuviría va tenir unes relacions molt més ambigües: el mariscal Berwick, que va expugnar Barcelona el 1714 i que li ofereix participar a la guerra que va esclatar entre França i Espanya el 1719, al seu costat i en qualitat d’enginyer. Hispaniensis és dels pocs relats del set-cents en què es traça el perfil de Pere Joan Barceló, àlies Carrasclet, el famós guerriller antiborbònic.

El tercer relat, Magna parens, explica de quina manera Zuviría torna momentàniament a Barcelona per matar Joris van Verboom, el seu enemic acèrrim. Encara que teníem notícia que Verboom havia mort a la Barcelona del 1744, fins ara se suposava que el seu traspàs havia sigut per causes naturals.

El quart relat, Australis, creiem que mereix figurar en aquest volum per altres motius. No inclou cap fet ni cap personalitat rellevant que tinguin relació amb la Barcelona del set-cents, ni resol cap trama oblidada per Zuviría en relats anteriors, però creiem que retrata molt bé un personatge que, tot i les seves múltiples aventures al llarg d’aquell segle, acaba encarnant l’etern supervivent.

 LLEGEIX LES PRIMERS PÀGINES

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here