Amélie Nothomb reprodueix A Una forma de vida(Empúries/Anagrama), la correspondència que manté amb un soldat nordamericà destinat a Irak.
El soldat ,Melvin Mapple. explica a Amélie Nothomb el seu mètode peculiar de protesta contra la guerra: lluny de manifestar disconformitat a través de la vaga de fam, Melvin decideix menjar, devorar, engreixar-se fins a rebentar, de manera que en dos anys de missió ha guanyat cent trenta quilos als noranta que pesava al principi.
Malgrat no ser una novel·la autobiogràfica, Nothomb s’ha basat en dos fets reals per crear Una forma de vida: el fet que rep moltes cartes dels seus lectors i que realment hi ha una epidèmia d’obesitat a l’exèrcit americà que és a l’Iraq.
Els trastorns alimentaris ja han paregut en anteriors novel·les de l’autora. De fet, Nothomb va patir anorèxia als 13 anys.
Amélie Nothomb va nèixer a Kobe (Japó), en una familia de diplomàtics belgues. Va publicar la primera novel·la l’any 1992 amb ‘Higiene de l’assassí’, que van seguir novel·les autobiogràfiques com ‘El sabotatge amorós’ (1993), ‘Estupor i tremolors’ (1999, ‘Metafísica dels tubs’ (2000), ‘Biografia de la fam'(2004) i ‘Ni d’Eva ni d’Adam’, A les meves ordres (2010)
