0 Flares 0 Flares ×

Òmnium Cultural reconeix amb aquest premi  la seva trajectòria literària.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural l’any 1969, és un reconeixement a la trajectòria d’una persona que “per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”

Quim Monzó rebrà el guardó del Premi d’Honor, obra d’Ernest Altés, en l’acte de lliurament que tindrà lloc el 4 de juny al Palau de la Música Catalana. 

El jurat ha definit Quim Monzó com “un referent ineludible per als escriptors catalans” i ha valorat, entre d’altres, que “la seva capacitat narrativa, unit a la seva facilitat per copsar les formes populars, han fet dels seus textos veritables actes notarials d’un temps i d’un país”. Martí Domínguez, biòleg, escriptor i periodista, ha actuat com a portaveu del jurat independent -format per un total de 9 persones-, ha assegurat que Monzó és un “corredor de distàncies curtes, velocista de la prosa, directa i punyent”. Alhora, han posat en valor el seu “humor còmplice” i la “claredat expositiva”. “Els seus contes són veritables enginys d’habilitat retòrica”, ha assegurat Domínguez, “fins a l’extrem que en molts sentits es podria dir que és una mena de Pere Calders del seu temps”.

Quim Monzó va néixer a Barcelona l´any 1952. Va començar a publicar a principis dels setanta, a diaris de Barcelona i Madrid, sobre les guerres d´Irlanda del Nord, Vietnam i Cambodja.

L’any 1982 va anar becat a Nova York per estudiar literatura contemporània nord-americana. Ha traduït contes, novel·les i obres de teatre d’autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, i les seves obres s’han traduït a més d’una vintena d’idiomes

Ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema. És col·laborador habitual de La Vanguardia i Catalunya Ràdio.

Ha publicat onze llibres de narrativa i deu d’articles. Autor de  Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L’illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993) i Olivetti o Guadalajara (1996). Aquests cinc llibres són revisats i aplegats a Vuitanta-sis contes (1999), obra que el porta a guanyar el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d’Or, l’any 2000.

Autor, també, de les novel·les Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989), Quim Monzó té una trajectòria especialment extensa com a articulista. Les obres El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1994), Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), El tema del tema (2003) i Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010).

Ha guanyat el premi Nacional de literatura, el de narrativa Ciutat de Barcelona, el de novel·la Prudenci Bertrana, el de novel·la El Temps, el Lletra d’Or al millor llibre de l´any, el dels Escriptors Catalans i, quatre vegades, el premi de la Crítica, que atorga Serra d´Or.