Qué ningú no et salvi la vida de Flavia Company

L’autora de L’illa de l’última veritat publica una nova novel·la.

Flàvia Company ha escrit una història dura  protagonitzada per l’Enzo, un traductor literari  a qui li comuniquen que només li queden  cuatre mesos de vida.
Fa anys que la vida li va donar una segona oportunitat quan el seu amic de facultat, en Víctor el va salvar de morir ofegat per una oliva.

”Potser no havia anat exactament així, però així és com ho recorda l’Enzo, igual que recorda que en sortir va trucar al Víctor i que li va deixar anar, sense embuts, m’estic morint, tio, he pringat, les proves han tornat a donar el mateix, no va servir de res que em salvessis la vida, només va ser una pròrroga, havia de morir jove i ho faré. I aleshores el Víctor li va dir, come on, Enzo, no diguis ximpleries, si cal te la tornaré a salvar, la vida, ei, et trucaré més tard, màxim demà, et vindré a buscar i anirem a dinar plegats; ho arreglarem, ja ho veuràs”.

 

Flavia Company construeix a Qué ningú no et salvi la vida (Proa/Lumen)  una mena de cadena de favors que s’inicia just en el moment que l’Enzo rep la trágica noticia de la malatía terminal. Tot canvia en la seva vidai més quan el seu amic Víctor li reclama un antic favor i es creu amb el dret de reclamar-li el deute pendent demanant-li que cometi un delicte i que faci desaparèixer una dona.  Com li diu el Víctor a l’Enzo ‘Si t’has de morir, que serveixi d’alguna cosa.’

Què faríem nosaltres?  Acceptaríem la proposta i tornaríem el favor?

L’Enzo accepta però per expiar la seva culpabilitat escriu un carta adreçada a la seva filla Berta que no coneix per demanar-li un favor pòstum.

”El remordiment no li permet pensar en res més.  D’aquí a vint anys la seva filla en tindrà vint-i-cinc i rebrà la carta. S’hi ha esforçat. Només faltaria. Estimada filla meva, tu no em coneixes i, no obstant això, estic convençut que faràs el que et demano des de la mort. Les paraules m’han portat fins aquí, amb les paraules s’ofereix i es promet, amb les accions es compleix.”

Flavia Company  sap jugar molt bé les seves cartes i moure els personatges de la novel·la en un taulell de joc fet a mida.

Flàvia Company és autora de les novel·les L’illa de l’ultima veritat, La mitad sombria, Dame placer, Llum de gel i Ni tu,ni jo,ni ningú. Les seves obres s’han traduït al portugués, francés, holandès, anglès i alemany.

1 COMENTARI

  1. Esteu fent molt bona tasca, m’agrada com ens manteniu informats de les novetats, especialment la manera de fer-nos sentir aquell cuquet que ens desvetlla la imperiosa necessitat de voler saber més al respecte.

Comments are closed.