Justament en el dia que es commemora el Dia Internacional de la Poesia ens deixava als 75 anys el poeta i assagista Adam Zagajewski
L’editorial ha emès un comunicat on lamenta la mort del poeta on asseguren que “va ser un dels autors més respectats de la literatura polonesa contemporània i un dels més grans poetes europeus. Adscrit a la contestatària Generació del 68, els seus poemes lluminosos, senzills i profundament bells confirmen, tal com va declarar el jurat que li va concedir el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres el 2017, el sentit ètic de la seva literatura.”
Les seves obres van ser prohibides per les autoritats del govern comunista. El 1982 es va exiliar a París i posteriorment a Estats Units, on va ser professor a diverses universitats.
Tal com va manifestar en rebre el Premi Princesa d’Astúries, Zagajewski entenia la poesia com allò que sorgeix de la ment i el cor i que no es pot preveure ni planejar: «Debatem sobre les classes i els estrats socials, però en el dia a dia no vivim en la col·lectivitat, sinó en la soledat. No sabem què fer amb un moment epifànic, no som capaços de preservar-lo».
En el comunicat descriuen a Adam Zagajewski com “un home extraordinari, savi i de sensibilitat refinada, qualitats que la seva obra, tant en vers com en prosa, reflectien. La seva pèrdua deixa un buit difícil d’omplir, perquè el món, més que mai, necessita poetes com ell, que ens acostin a la bellesa i ens recordin el camí.”
A més de el Premi Princesa d’Astúries, va obtenir els premis Kurt Tucholsky (1985), PEN Club de França (1987), Vilenica (1996), i Tranströmer (2000), així com el que concedeix la Fundació Literària Konrad Adenauer (2002), el Premi Neustadt de poesia 2004 i el Premi Europeu de Poesia 2010.
A Quaderns Crema l’any 2004 es va publicar el seu recull de poesia “Terra del foc”. I gran part de la seva obra està publicada en castellà per Acantilado “Tierra del fuego” (2004), “Deseo” (2005), “Antenas” (2007), “Mano invisible” (2012) i “Asimetría” (2017); els assajos “Dos ciudades” (2006), “En defensa del fervor” (2005), “Solidaridad y soledad (2010) i “Releer a Rilke” (2017) a més de la seva autobiografía “Una leve exageración” (2019).
