0 Flares 0 Flares ×

 

C_Camille.inddPierre Lemaitre s’ha consolidat com un dels autors destacats de novel·la negra francesa gràcies a la sèrie dedicada a Camille Verhoeben i també a ‘Vestido de nóvia’ el seu particular homenatge al cinema de Hitchcock

La sèrie de Camille Verhoeben, formada de moment per una tetralogia, s’ha publicat de forma irregular. Ara ens arriba ‘Camille’, el tercer lliurament de la sèrie, tot i que a principis d’any ja es va publicar ‘Rosy and John’ que en realitat és la quarta novel·la protagonitzada pel comandant de la Brigada Criminal de la Policia de París.

L’autor francès vol jubilar a Verhoeven perquè considera que ‘ha treballat molt i ha resolt casos molt complicats. Està cansant i vol dedicar-se a la literatura’ tal i com destacava en una entrevista a L’ILLA DELS LLIBRES.
Tot i pensar en una possible jubilació del personatge, Lemaitre assenya que ‘intentaré convèncer al comandant, però crec que aquesta decisió és bastant definitiva i normalment respecto les decisions dels meus col·laboradors’.

Camille Verhoeven és un personatge que degut a una hipertròfia fetal no supera els 1,45 m d’alçada. Aquest fet no l’afecta en absolut per gaudir d’una vida normal i per resoldre els casos sobretot per la seva gran intuïció.
La seva mare era pintora i el nom de Camille li va posar en homenatge al pintor Pissarro. Lemaitre reconeix que el nom del seu personatge és un homenatge als pintors holandesos.
Pierre Lemaitre destaca que per crear el personatge va ser poc original ‘l veritat és que no he hagut d’anar massa lluny. Pel que fa al caràcter he utilitzat la meva personalitat i en sobre el físic m’he inspirat en el meu pare, demostrant una vegada més que tinc poca imaginació’.

L’escriptor francès es defineix com un artesà de la literatura assegurant que ‘faig la meva jornada de treball com ho faria un sabater o un rellotger’.
Lemaitre va començar a publicar als 55 anys després de bona part de la seva vida dedicant-se a fer de professor de literatura per a adults. No va ser fins a l’any 2006 quan publicava ‘Irene’, (Bromera/Alfaguara) la seva primera novel·la, després de ser rebutjat per una vintena d’editorials. Sobre aquest fet, l’autor comenta que ‘l’ofici d’editor és complicat perquè hi ha molts llibres que reben i inevitablement se’ls escapa alguns llibres bons’.

Pierre Lemaitre 03Deu anys després de la publicació del primer lliurament de la sèrie, el nom de Lemaitre, s’escriu en lletres majúscules en el panorama literari francès, gràcies també el prestigiós premi Goncourt que va obtindre amb la novel·la ‘Ens veurem allà dalt’.

Tot i ser una obra allunyada del gènere negre i molt propera a la novel·la picaresca, ‘Ens veurem allà dalt /Nos veremos allá arriba’ (Bromera/Salamandra) on oferia un retrat cru i emotiu de la Primera Guerra Mundial, una mirada a la postguerra i les conseqüències que van patir els qui van participar, malgrat i el paper que els hi va tocar jugar un cop va arribar la pau.

Per Lemaitre, escriure aquesta novel·la el va fer gaudir ‘moltíssim escrivint un llibre que m’havia aportat una llibertat que jo no coneixia’. Deixar enrere la novel·la negra li va suposar un cert alliberament perquè ‘el gènere negre imposa moltes limitacions en l’àmbit narratiu i amb ‘Ens veurem allà dalt’ no tenia aquestes limitacions i ara que he assaborit aquesta llibertat’.

Però molt abans de ser reconegut amb el premi Goncurt, Pierre Lemaitre ja era un reconegut escriptor de novel·la negra fent debutar a Camille Verhoeven, el seu comandant de la Brigada Criminal de la Policia de París en la novel·la ‘Irene’, on apareixia un assassí que s’inspirava en els grans assassinats del gènere negre, un fet que servia a Lemaitre a fer un homenatge als autors clàssics com Ellroy, Bret Easton Ellis entre d’altres.

La sèrie continuaria amb ‘Àlex’ on una noia molt atractiva, de vora trenta anys, és segrestada amb violència enmig del carrer i llançada a l’interior d’una furgoneta.

A ‘Camille’, tercera novel·la en ordre cronològica de publicació a França, Verhœven haurà de protegir a Anna Forestier que ha estat víctima d’un atracament en un banc i ha rebut uns trets, té la sort de poder sobreviure-hi, però també la desgràcia de recordar la cara de l’agressor. Verhoeven ha de protegir la dona que estima.

A principis d’aquest any, Lemaitre presentava ‘Rosy and John’ (Bromera/Alfaguara) un nou lliurament de la sèrie Camille Verhoeven, protagonitzada per Jean Garnier qui anuncia que cometrà una sèrie d’atempats sí la policia no allibera a la seva mare.

Garnier sense motius religiosos n polítics amenaça en fer esclatar set bombes ubicades en diversos punts de la ciutat de París.

La novel·la va ser escrita molt abans dels atemptats de París del 2015 arran d’una proposta de l’editorial SmartNovel que volia publicar una novel·la exclusivament per a telèfons intel·ligents.

Potser per aquest motiu la novel·la és més curta del que és habitual en l’obra de Lemaitre i entre les novel·les publicades fins ara es tracta d’una història menor però que servia per mantenir viu el personatge de Verhoeven.

Sí finalment es produeix la jubilació de Verhoeven, segur que no suposarà cap inconvenient pels seus lectors. Pierre Lemaitre ha demostrat sobradament que pot sobreviure sense el seu personatge.