0 Flares 0 Flares ×

L’obra d’Albert Sánchez Piñol arriba al cinema de la mà del director francès Xavier Gens

Text Jordi Milian
Fotografies de José Haro cedides per Diamond Films

”Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d’aquells qui estimem.”

Poc es devia imaginar Albert Sánchez Piñol quan escrivia aquestes paraules que amb el pas del temps es convertiria en un dels autors més destacats de la literatura catalana contemporània. Sobre l’èxit de la novel·la Albert Sánchez Piñol destacava en una entrevista l’any 2003 ‘ es tracta d’una novel·la que va agradar molt als llibreters i van ser els qui van mantenir l’obra amb moltes ganes a les llibreries’, però sobretot assenyalava que part de l’èxit va ser ‘gràcies al boca orella entre els lectors’.
Sánchez Piñol guardava la novel·la ‘en un calaix perquè una versió inicial de ‘La pell freda’ l’havia presentat a un premi però com no havia passat res vaig decidir guardar-la però llavors l’editorial La Campana es van interessar a publicar-la i vam treballar molt per aconseguir-ho’.

Les primeres paraules de ‘La pell freda’ (La Campana 2002) ja indicaven que la lectura de novel·la seria diferent i que els personatges que anirien apareixent a l’obra com el protagonista de la novel·la, l’oficial atmosfèric de qui desconeixem el seu nom, el malcarat Batís Caffó o l’Anerís i els seus granotots acompanyarien al lector per sempre. No és estrany que la frase ‘Me persigue después de haberlo leído‘ d’Enrique Vila-Matas la comparteixin molts lectors.  Per Sánchez Piñol ‘un bon llibre demostra que ho és a la darrera pàgina o en tot cas després de llegir la darrera pàgina’.

Avui en dia sabem que la novel·la s’ha publicat a unes 37 llengües i col·loca a l’autor entre els escriptors catalans amb més traduccions de la història, però també sabem que l’èxit de ‘La pell freda’ no va ser flor d’un dia o gràcies a un cop de sort. A foc lent i a poc a poc va anar aconseguint sense campanyes publicitàries sumar lectors que amb el temps ajudarien a aconseguir les xifres de vendes que avui en dia sabem i que superen els 150.000 exemplars venuts només en català.

Escrita en primera persona, ‘La pell freda’ narra les vivències d’un irlandès que accepta una oferta de feina com a oficial atmosfèric en una illa perduda al mig de l’Atlàntic. La feina en un principi ha de ser fàcil i sense entrebancs però aviat descobrirà que l’illa no és un lloc segur.
L’irlàndès i protagonista, de qui desconeixem el seu nom, haurà de conviure amb l’oficial Batís Caffó amb qui no tindrà una bona relació després d’enviar-lo a viure en una cabana de fusta lluny del far de l’illa.
De fet al protagonista el sorprèn que quan el van desembarcar a la platja l’únic habitant de l’illa no sortís a rebre’l.

Ens trobem a dos personatges amb caràcters enfrontats en una illa deserta amb una relació que marca el ritme de la novel·la i també fa surar els coneixements com antropòleg d’Albert Sánchez Piñol amb una atmosfera i personatges molt ben reeixits.


L’aparició a les nits d’uns éssers misteriosos a qui anomenen granotots o cicàutes fa créixer la intensitat de la novel·la agreujada per la nul·la comunicació entre els dos protagonistes que com actuen com a oponents en una situació de supervivència.
Les pors, la supervivència i de com les situacions que vivim en entorns hostils ens van transformant el caràcter i la personalitat centren part de l’atractiu de la novel·la com també les lluites internes i externes.  


La descoberta per part de l’oficial atmosfèric d’Aneris, una granotota femella que Battis utilitza com a esclava sexual farà canviar al protagonista la seva visió sobre els éssers que els ataquen i de qui són els veritables enemics. Aquesta és una de les intencions de l’obra ‘és una lectura sobre la visió de l’enemic perquè l’enemic  serà com nosaltres el volem veure”.

Albert Sánchez Piñol sempre ha destacat que ‘La pell freda va molt mès enllà d’una història de monstres i provoca una inquietut molt estranya’.

XAVIER GENS DIRIGEIX L’ADAPTACIÓ AL CINEMA DE ‘LA PELL FREDA’
Ara, després d’anys amb especulacions sobre una possible adaptació de la novel·la, finalment el francès Xavier Gens és qui dirigeix l’adaptació amb guió de Jesús Olmo i Eron Sheean.

El rodatge va iniciar-se fa més d’un any a Lanzarote amb els actors David Oakes, Aura Garrido i Ray Stevenson com a protagonistes i els encarregats de donar vida al cinema a l’oficial atmosfèric, l’enigmàtica Aneris i a Batís Caffó respectivament. El repartiment es completa amb John BenfieldIván González i Ben Temple.

Aquesta no és la primera vegada que el cinema adapta una obra de l’autor català. L’any 2012 s’estrenava ‘El bosc’, una adaptació d’un relat publicat al llibre ‘Les edats d’or’.
Des de finals de 2015 se sap que el director català Jaume Collet-Serra podria encarregar-se de l’adaptació cinematogràfica de ‘Victus‘.