0 Flares 0 Flares ×

El premi Nobel de Literatura presenta la novel·la ‘La dona pèl-roja’

Orhan Pamuk ha presentat a la ciutat de Barcelona la desena novel·la ‘La dona pèl-roja‘, una obra on l’autor reinterpreta mites d’Orient i Occident.

La trama de la novel·la es basa en la relació entre un mestre constructor de pous Mahmut i el seu nou aprenent Cem Celik, quan són contractats per trobar aigua en una terra erma en una ciutat als afores d’Istanbul.

El pou, ha explicat, és utilitzat com a metàfora perquè a la tradició literària d’Orient Mitjà, al ser una zona on escasseja l’aigua, es converteix en un element fonamental. ‘On trobis aigua podràs establir-te i començar a crear una civilització’.
‘A vegades busques aigua i no la trobes però quan surt l’aigua és com si de sobte t’hagués tocat la loteria”, afegeix

Mentre lluiten contra la calor de l’estiu, excavant un pou, el mestre constructor i l’aprenent, desenvolupen un vincle paternofilial que cap dels dos ha experimentat mai. Gràcies a aquesta relació, l’autor reflexiona sobre diferents formes de paternitat, inclosa l’autoritària.

‘L’absència del meu pare em va fer guanyar llibertat i la possibilitat de convertir-me en artista i escriptor’

Quan escrivia ‘El llibre negre’, Pamuk va ser testimoni de la relació d’un mestre constructor de pous i el seu ajudant. Li va cridar l’atenció el fet que ‘al matí, el mestre li cridava, li renyava però en canvi a la nit era molt tendre i la relació era totalment diferent durant el dia i la nit”. Ha recordat que durant el matí ‘mantenien una relació de dominació i submissió’
Però a la nit ‘el constructor de pous es convertia en una persona amable, tendre i es preocupava per ell’. ‘Em va sorprendre veure aquesta relació paternofilial entre les dues persones’ assenyala l’autor que ha recordat que ell es va criar amb un pare absent ‘ i mai vaig viure en primera persona el que significa tindre una relació amb un pare quan ets nen’. Precisament aquesta relació la va veure entre el constructor i l’aprenent.

Orham Pamuk no li retreu al seu pare la seva absència i es mostra agraït ‘ perquè aquesta absència em va fer guanyar llibertat i la possibilitat de convertir-me en artista i escriptor’
Tenia un pare absent però, el premi Nobel, assegura que ‘els seus ideals i valors bevien d’autors europeus’ i gràcies a aquest fet el van allunyar ‘de models de poder i autoritaris”.
Pot ser, no va gaudir ‘de la tendresa d’un pare’, però va guanyar en llibertat’ afirma l’autor.

Una de les voluntats de la novel·la ha estat ‘Escriure una història realista sobre la professió de constructor de pous tal com s’ha fet tota la vida a Istanbul’. Però, l’autor turc va molt més enllà i per escriure ‘La dona pèl-roja’ ha comptat amb dues grans influences clàssiques ‘Èdip rei’, de Sòfocles, on un fill mata el pare sense saber-ho i “Shahnameh”, ‘del poeta persa Ferdosi, on és un pare qui mata el fill.
Bàsicament ‘una novel·la basada en idees com ho són els dos clàssics universals’

Orhan Pamuk associa la relació paternofilial amb l’autoritarisme i la individualitat.
La figura de l’aprenent està l’associada a la individualitat de Sòfocles i l’autoritat del constructor l’associa a la tradició cultural del seu país o ‘en la meva part del món”, com prefereix definir l’escriptor turc.
De la relació es dedueix una filosofia a través d’una novel·la que vol ser sobretot realista.

Un tercer personatge és cabdal a la novel·la es tracta d’una dona pèl-roja que coneixerà el noi arran de la visita d’una companyia de teatre ambulant. ”En la gran literatura occidental, especialment la novel·lística, la dona del pèl vermell simbolitza, des de Shakespeare a Sylvia Plath, la dona sense control, la ràbia, la fúria I, la força que no està baix control, mentre que a Turquia, a més d’aquestes característiques, creuen que són dones de sexe fàcil’ afegeix Pamuk

El noi se sent atret per la dona pèl-roja, però quan una distracció seva li provoqui un accident fatal al mestre, fugirà per tornar a Istanbul. I només molts anys més tard descobrirà si va ser responsable de debò de la seva mort i qui era realment aquella pèl-roja tan captivadora.

“Per què encara voten als pares que esclafen els seus fills?”

‘La dona pèl-roja’ publicada per Més llibres i Literatura Random House en català i castellà va ser publicada l’any 2016, poc temps abans del cop d’estat frustrat contra el president turc Erdogan.

Fa 30 anys que Pamuk tenia la història al cap, però va decidir escriure-la després de veure els aires dictatorials que es vivien a Turquia. Assegura que és una novel·la política però ‘en l’àmbit antropològic, experimental i que pretén jugar amb les idees’
L’autor destaca que ‘Les bones novel·les i els bons novel·listes són sempre premonitoris i profetes però ho són sense saber-ho.’
Pamuk ha recordat que la novel·la vol fer pensar al lector i en especial als lectors turcs i reflexionar “Per què encara voten als pares que esclafen els seus fills?”.

La novel·la s’ha convertit en la novel·la de Pamuk més venuda i l’autor ha destacat que podria ser per les lectures polítiques o bé ‘per ser la novel·la més curta que he escrit’.
A la tradició literària persa quan ens sentim malament pel pare que ha matat sense saber-ho aels seus fills, el que estem fent és legitimar a l’estat pare i totpoderós que mata als seus fills per exercir la seva autoritat esclafant als seus fills’

L’autor s’ha mostrat agraït per visitar Barcelona i ha recordat la primera vegada que hi va ser. Llavors, malgrat no ser un autor gaire conegut va defensat la Unió Europea davant d’un grup de periodistes.
En aquell moment un veterà periodista li va comentar que no es preocupés per Turquia, perquè sí la Unió Europea havia acceptat Espanya segur que també ho faria amb Turquia. Pamuk ha recordat que avui en dia, Turquia encara està forma de la UE.