0 Flares 0 Flares ×

Analitza la novel·la ‘Jo soc aquell que va matar Franco’ de Joan Lluís-Lluís


De sempre he tingut un gran respecte pels autors que plantejaven en les seves novel·les una ucronia, un argument que amb la màxima ” què hauria passat si…” t’agafen de bracet i et porten a una altra realitat que segons els llibres d’Història no es va produir però que hauria pogut ben ser que tingués lloc, és versemblant.

Des d’Un ianqui a la cort del Rei Artús de Mark Twain a Els ambaixadors d’Albert Villaró. La ucronia que vol dir en cap temps és un terme encunyat pel filòsof positivista francès del segle XIX, Charles Renouvier, que la definia com la utopia en el temps. La ucronia presenta una història alternativa amb trames que transcorren en un món amb una història passada diferent de la real a partir d’un esdeveniment determinat.

Joan Lluís-Lluís, Premi Sant Jordi 2017,amb Jo soc aquell que va matar Franco (Proa) fa aquest exercici. Un cop llegit, per mi, Lluís excel·leix davant del repte majúscul i exigent de bastir amb rigorositat el somni de moltes generacions.

L’autor d’El dia de l’ós i Xocolata desfeta aconsegueix fer realitat aquesta “utopia en el temps” que deia Renouvier. I que Agustí Vilamat fa possible. Allò que ens recorda a partir de la frase de Joan Oliver, Pere Quart: “Malfia’t de la història. Somia-la i refés-la”. És el que ens convida a fer l’autor amb aquest exercici brillant i agosarat, arriscat i ben travat.

I perquè no, com deia Umberto Eco, a adoptar una serena desconfiança en el que ens envolta i atrevir-nos a pensar que potser la ficció és una bona eina per entendre i interpretar la realitat, tan la nostra com la passada. I canviar-la. Ja que ho hem de fer, fem-ho a partir de les paraules, estimem-les, cuidem-les. La llengua és per fer-la menester, per arribar a moure consciències i per passar comptes amb aquells que ens la van voler liquidar.

Aquesta intenció també la trobareu en aquesta novel·la d’en Lluís que s’hauria de llegir perquè sempre és bo recordar que la història s’ha de saber amb quins ulls es miren. Quan veus que alguns l’han escrita de manera esbiaixada, t’adones que t’hauria agradat molt més tenir la versió que t’ofereix de tot cor un borni de Solsona.

Martí Gironell