L’escriptor i periodista analitza “La cantant de fado” (Columna) de Jordi Campoy

“No és valent qui no té por, sinó qui sap conquistar-la”.

Aquesta frase que és de Nelson Mandela, la trobareu a l’inici de La cantant de fado. És la segona novel·la del músic i escriptor de Sabadell, Jordi Campoy Boada i sintetitza a la perfecció l’actitud dels personatges que trobareu a les pàgines del llibre. Homes i dones que cadascú malgrat que les seves limitacions decideixen fer el pas, envalentonar-se i vèncer allò que els paralitza. De vegades uns records, d’altres uns fets que els han desmuntat, però no del tot perquè com ens fa veure Campoy amb la Rita o en Guillem, els dos personatges principals, dins de cadascú de nosaltres hi trobarem la manera d’afrontar aquests temors. I la música no només ajuda a amansir aquests monstres que ens fan la vida impossible sinó que a través del pentagrama podem dibuixar nous camins per recórrer. Alguns han d’anar fins a Portugal per descobrir-ho.

Aquests dies he quedat amb mi mateix i he estat a Lisboa. Sense sortir de casa i gràcies a una novel·la La cantant de fado. Una obra que com l’anterior “La noia del violoncel” està amarada d’una escriptura molt musical que té el segell de Jordi Campoy. A través del seu estil m’he capbussat en la realitat que va captivar PessoaDulce Pontes, m’he passejat pel barri d’Alfama o he pujat al castelo San Jorge amb un peu a la història de Portugal i a la trista realitat que amagava la veu de vellut de la Rita, la cantant de fado. De qui en Guillem, un compositor en hores baixes en fa matèria literària per abordar la necessitat de lluitar contra les pors que ens paralitzen. El ritme de lectura no és pas de fado precisament. És vertiginós, ràpid i la història saltironeja pel pentagrama literari que ha compost Campoy amb la mateixa suavitat que la saudade envaeix les vides dels seus protagonistes.
Els la recomano perquè la novel·la val la pena. I per dos motius: no només pel viatge físic a la capital portuguesa sinó també per l’excursió cap al nostre interior a la qual ens convida en Campoy per viure sense por.

Martí Gironell


Martí Gironell és periodista i escriptor.

Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’ ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján), ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’ i l’àlbum il·lustrat “Un talp al meu jardí”.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here