Reflexions al voltant de la novel·la ‘Fungus’ d’Albert Sánchez Piñol.

Albert Sánchez Piñol fa molts anys que reflexiona sobre el poder. Ja va començar l’any 2000 quan va publicar a La Campana un assaig satíric sobre vuit dictadors africans titulat Pallassos i Monstres, on s’interessava pel tema que ara tenyeix Fungus, el rei dels Pirineus: el poder.
Després vindria La pell freda, (2002), Pandora al Congo (2005) i un recull de relats Tretze tristos tràngols (2008) i l’octubre de 2012 quan publica VICTUS sobre la Guerra de Successió i la rendició a les tropes borbòniques de l’11 de setembre del 1714.

VAE VICTUS, el 2015 torna a abordar la qüestió del poder. A Victus sobretot és molt crític amb els castellans, però també amb el poder català, i el francès i… amb tots els poders. Amb EL PODER, en general i en majúscules. De fet, ‘Fungus’ aquesta última novel·la publicada és una històrica fantàstica que li serveix per continuar parlant del poder. De la relació que els homes tenen amb el poder, de la monstruositat del poder i de la inconsciència de la gent que diu no sabem el poder que tenim.

A ‘Fungus’, tenyida d’humor i esquitxada d’imatges terriblement suggerents, Sánchez Piñol hi projecta a consciència la mirada de l’antropòleg que és de formació. I ho fa més que en qualsevol dels anteriors títols.

Ens ofereix la contraposició de les dues grans concepcions filosòfiques del poder. La de Nietzsche, que atorga al gran líder capacitats sobrehumanes perquè el poble el segueixi fins a la seva fita històrica. I l’enfronta a la de Marcel Mauss. Segons el filòsof francès, el líder no és més que un titella que actua en funció de les demandes de la base social i cau si aquests no actuen segons el seu dictat.

Amb la lectura d’aquest relat, l’autor busca fer reflexionar al lector sobre els motius que porten la societat a acatar allò que diu un líder.I al mateix temps interpel·la a l’individu, membre d’una societat a creure’s el “power to the people“. És a dir que la gent, la suma d’individus, no som conscients del poder que tenim davant d’un sol individu que es creu en possessió del poder per fer-nos fer el que ell vulgui. Fungus és un festival pels sentits perqué Sánchez Piñol desplega un repertori extraordinari d’imatges i comparacions, tan visual i sensorial que és impossible no deixar-te portar i capbussar-te en aquesta història delirant sobre la misèria humana.
Per dir-ho fent servir les seves suggerents imatges: El poder és com un corc que es va menjant fins a l’últim home fins que n’extingeix l’espècie.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here