El periodista i escriptor analitza a L’Illa dels Llibres la novel·la ‘Abans dels anys terribles’ de Víctor del Árbol.


“La vida...taca“. Víctor del Árbol feia aquesta afirmació en una entrevista que va concedir a un diari per parlar de la novel·la que li va procurar el premi Nadal el 2016 Abans de gairebé tot. I és una veritat com un temple que es reflecteix en totes les novel·les d’aquest home que l’any passat va ser nomenat cavaller de les Arts i les Lletres de la República francesa, país on té milions de lectors.

Ara a Abans dels anys terribles, (Columna/Destino) la seva última novel·la, veiem un cop més que la vida taca. I no només amb el greix de la cadena de la bicicleta que mira d’arreglar el protagonista,  Isaies Yoweri, que regenta un taller de reparació de bicis al barri de la Barceloneta. Les taques que han embrutat la vida d’aquest noi són d’una altra mena i costen de fer marxar. Tot i que, com ens demostrarà l’autor, fer net amb el teu passat no és pas una missió impossible.

Del Árbol enfonsa les arrels de la novel·la en un terreny pantanós, en una realitat dramàtica, la dels nens soldats. I a través de la història del protagonista Isaies Yoweri, un jove ugandès que ha lluitat per sortir de les tenebres a les quals, juntament amb molts altres, van ser arrossegats quan només eren nens amb somnis, il·lusions i una vida al davant. Però que només se’ls va permetre conèixer una mica de felicitat perquè amb sis, set o vuit anys les seves vides van estar marcades per l’horror, la brutalitat, la crueltat i, finalment en la majoria de casos, la mort.

L’autor d’Un milió de gotes es pregunta què busquen i sobretot què aconsegueixen els adults que prenen a la mainada la seva infantesa, aquell tresor d’un valor incalculable que no es pot tornar a restituir mai més. Per molt que t’hi esforcis. Com diu una frase del llibre “quan s’ha arribat massa lluny, fugir no és una opció”. I al protagonista no li quedarà una altra sortida més valenta que enfrontar-se al seu passat. I és un passat que té dos plans: el físic i el psicològic. El físic comporta viatjar des del seu paradís, Barcelona, fins a l’infern, és a dir, tornar a Uganda. Però no ho farà sol. Acompanyat de qui representa el seu present, la Lúcia, la seva dona. I el seu futur, esperen una criatura que mai sabrà que el seu pare era considerat el millor caçador d’albins. I el pla psicològic. Això vol dir trobar-se amb aquell nen soldat, quedar amb tu mateix, els teus records (els bons i els dolents) i mirar de processar-los per poder viure en pau amb la teva consciència. Reconèixer ferides i cicatrius, esbandir dubtes i allunyar pors i fantasmes que són ben reals. I que tenen tanta força que et poden tornar a capbussar en aquelles tenebres amb el perill de no poder-ne sortir mai més.

Del Árbol fa un homenatge implícit a la novel·la de Joseph Conrad ‘El cor de les tenebres’. Una novel·la curta que ara fa 120 anys es va començar a publicar per capítols a la revista Blackwood Magazine. La crueltat, l’horror i la bogeria són qüestions que tan Conrad com del Árbol toquen en les seves respectives obres i que tenyeixen el relat. No deixa d’haver-hi certs paral.lelismes entre alguns dels personatges que hi apareixen. MarlowKurtz, El director, l’Arlequí… Isaïes, Samuel Abu, El General, Emmanuel K… No us deixarà indiferent la lectura d’aquesta novel·la feridora, real, dura que et sotragueja, et commou i malgrat que en molts moments de la lectura aixecaries la vista, no pots.
Víctor del Árbol té la capacitat de fer atractiva la tragèdia lluny de la morbositat.
Perquè només es poden entendre certs crims i certes atrocitats si som capaços de traduir-les en paraules, encara que siguin terribles.

Martí Gironell

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here