Analitzem la novel·la ‘El pirata de cala Morisca’ de David Martí, Premi Néstor Luján de novel·la històrica.


Al final de la seva novel·la ‘El pirata de cala Morisca’, premi Néstor Luján de novel·la històrica, David Martí dona les gràcies a Robert Louis Stevenson, Emilio SalgariJules Verne, Alexandre Dumas, Walter Scott i Joseph Conrad per haver-lo fet somiar. Somiar que un dia ell seria capaç de bastir una novel·la històrica com les d’abans, com les que feien aquests referents. I això vol dir una novel·la amb un model que combina la passió per la història, el color local en la recreació de costums i les emocions fortes.

Tan Walter Scott, com Jules Verne com també Emilio Salgari van obtenir un èxit extraordinari seguint aquesta pauta, cadascú amb el seu estil però compartint aquesta voluntat. Però se n’ha de saber. I en David Martí amb El pirata de cala Morisca s’erigeix com un deixeble extraordinari d’aquestes llegendes, es converteix en un excel·lent dipositari de la tradició que van establir aquests mestres de l’aventura.

La novel·la beu d’aquest model, i més enllà del color local, el pintoresquisme i el retrat de costums, tant de la Barcelona i de la Cuba del segle XVIII, l’eix de la novel·la, cal buscar-lo en els comportaments humans de la realitat històrica novel·lada. Aquest és l’aspecte central a remarcar. Tanmateix les novel·les de VerneScott, Stevenson i Dumas contenen també altres elements l’objectiu dels quals és despertar l’atenció del lector i mantenir-lo encuriosit: aventura, intriga, traïcions i misteris.

I la novel·la d’en David també els té molt presents aquests ingredients i els combina sabent que el lector els espera des del moment que ens presenta els protagonistes. Amat Vidal, un pescador convertit en pirata; lord Templeton, un cobdiciós home de negocis; els germans Vinyet i Gaspar Pintó, víctimes de l’anglès, i ens els situa a la platja de la Fragata a prop de la cala Morisca, a Sitges. I serem testimonis de com el destí juga amb les seves vides igual com les onades d’un mar embravit ho fa amb un vaixell, siguin goletes, bergantins, fragates o negrers.

Qualsevol persona, com l’Amat, que es veu empès a allunyar-se de la seguretat del seu port, a renunciar per força a la tranquil·litat que respira en la seva cala per aventurar-se a navegar per altres mars, amb altres vents, amb noves i autèntiques amistats, tastant l’autèntica llibertat mereixen trobar el seu tresor.

Embarqueu-vos en aquesta història que us reconnectarà amb l’imaginari aventurer de la vostra joventut. Capbusseu-vos en aquesta trepidant història i trigareu molts dies a treure-us de sobre l’aroma que respira, quedarà en el vostre subconscient aquella intensa olor de pólvora i rom.

Martí Gironell

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here