L’escriptor i periodista comenta els pas dels escriptors Esperança Camps i Damià del Clot que han decidit dedicar-se a la política.

Marc Moreno Els silencis dels pactesVivim temps de molta agitació política, amb una gran implicació de la societat, però paradoxalment també és una època on el desencís de la gent amb els polítics és enorme. Veure que els polítics millor valorats a les enquestes no arriben ni al 4 de mitjana és trist. Com també ho és aquesta desconfiança gairebé malaltissa cap a molts dels que ostenten càrrecs electes.

Tot i això, aquest estiu ens ha portat alguna alegria inesperada amb l’arribada a la política de dues persones del món de la cultura que a partir de la seva implicació amb la societat han fet el salt a la política. Es tracta dels escriptors Esperança Camps i Damià del Clot. Dos escriptors de novel·la negra amb un llibre recentment publicat.

A l’inici de l’estiu es va fer públic que la periodista i escriptora menorquina resident a València Esperança Camps seria la nova consellera de cultura del govern de les illes Balears, a proposta de MES Menorca. L’Esperança acabava de publicar La Cara B, una novel·la original que suposa un curiós repàs a la corrupció política valenciana. Resulta interessant llegir la seva visió dels corruptes, sobretot ara que ella forma part d’aquest món polític que ha denunciat.

Poques setmanes abans, l’advocat i escriptor Damià del Clot havia publicat Una novel·la pulp, tot just coincidint amb les eleccions municipals de finals de maig. En Damià, que és un home inquiet i amb un enorme sentiment de país, era el candidat per ERC a l’alcaldia de Vilassar de Mar. Com ja avançaven les enquestes, en Damià va ser l’opció més votada i actualment ja ha pres possessió com a nou alcalde de la vila.

L’escriptor de novel·la negra és una persona amb els ulls oberts, que vol denunciar les misèries de la societat, reflectir tot allò que succeeix al carrer, al món que ens envolta. Massa sovint aquesta és una activitat solitària que no va més enllà del procés creatiu que es plasma en un  llibre, però hi ha casos on aquestes inquietuds superen el paper i els textos, de manera que es passa a l’acció. Com així han fet l’Esperança i en Damià.

Aquests dos no són els primers, ni seran els últims, escriptors compromesos amb la societat que fan el pas a la política, però resulta curiós que ambdós siguin escriptors de gènere negre en un moment on aquest tipus de literatura és considerada la que millor reflecteix la realitat que ens envolta. Segurament aquest compromís personal és el que els empeny a crear una literatura que aspira a denunciar les misèries de la societat, però també a passar a l’acció i intentar solucionar-les.

Si més personatges de la cultura fessin aquest valent pas a la política estic segur que les coses millorarien per a tots. No sóc polític i no tinc ni idea de com de difícil ha de ser gestionar una administració política, però molt sovint des de fora els ciutadans tan sols demanem una mica d’honestedat i compromís, una mirada critica i sentit comú a l’hora de prendre les decisions. Qualitats que molts escriptors de novel·la negra també demostren en els seus llibres.