0 Flares 0 Flares ×
El periodista i escriptor recomana ‘Paraules a mitges’ de Blanca Busquets.
Martí Gironell

Mentre agonitzo (As i lay dying) és una novel.la de William Faulkner dels anys trenta que m’ha vingut al cap moltes vegades quan estava llegint Paraules a mitges (Rosa dels Vents 2014) de la Blanca Busquets.

És possible que els que l’hàgiu llegida, tant l’una com l’altra, no hi veieu cap similitud però jo els hi veia. Cada vegada que deixava el relat de la trama per fer una altra cosa- i em costava perqué la Busquets escriu de tal manera que t’enganxa- no parava de trobar-hi reminiscències, ressonàncies que m’hi feien pensar. Em venia el cap aquella història la de la mort d’Addie Bundren explicada per quinze narradors diferents però amb un tret en comú, el vincle familiar. Faulkner ho situa a Jefferson, Busquets més a prop, menys concorregut però igualment intens i profund.
Blanca Busquets Paraules a mitgesTres punts de vista de la plana de Vic. La figura del pare de familia agonitzant  en el llit de mort mentre els tres fills se’l miren, se’n compadeixen i passen revista a les seves vides respectives, en silenci, amb mirades, amb paraules a mitges que solen ser mitges veritats i mitges mentides. I tot plegat després que en aquest trànsit entre la vida i la mort i en el que tot sembla indicar que és fruit del deliri previ al traspàs, el pare deixi anar que, sense tenir res a veure amb l’intent frustrat de cop d’estat, va matar un home la nit del 23F.

De vegades, hi ha certes novel.les que a través de les històries en minúscules, és a dir, aquelles explicades per persones que no han estat rellevants per a la Història, entenem la història en majúscules.

Busquets ens mostra com les històries personals poden ser tant fortes que eclipsen els fets històrics i  trasvalsen i marquen la vida de les persones tant o més que els episodis que han tingut un lloc privilegiat en la cronología dels moments més importants del nostre país, de la nostra societat. Una societat feta per individus que fan servir perfums que emmascaren secrets que embriaguen els sentits, confessions que amaguen fets que es coverteixen en mitges veritats.
Comptat i debatut, la de la Blanca Busquets l’he trobada un bon tros de novel.la on al final no et quedes a mitges.

Martí Gironell
Periodista i escriptor

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here