Els fotògrafs David Luque i Xulio R Trigo ens acosten a la Catalunya del segle XVIII de la novel·la La cuinera de Coia Valls
[cycloneslider id=”imatge-i-ficcio-ii-la-cuinera-de-coia-valls”]
La Catalunya del segle XVIII en la novel·la La cuinera, de Coia Valls.
La fotografia es la fi del món, de les coses. Quan capturo una fotografia sé que serà la primera i l’última vegada que veuré allò que he captat amb la càmera. I, a l’inrevés, el fet de que hi hagi una fotografia, prova que el món continúa. Wim Wenders
Una de les funcions més freqüents de la fotografia en aquest principi de segle sembla ser comunicar la nostra ubicació, mostrar el que tenim davant dels ulls amb l’ajuda d’eines electròniques cada cop més poderoses. Es deixen així de banda conceptes que han aconseguit situar la fotografia com a una de les arts de referència dels dos darrers segles.
Tal com ha sabut veure Wim Wenders, una fotografia és principi i fi de realitats concretes, limitades al moment màgic de la seva captura. És així que, pel que fa a la realitat, només pot aspirar a crear-ne una de nova. Del que no podem oblidarnos és que al darrere d’una bona fotografia hi ha sovint una idea de fons, una manera de mirar que aspira a construir un món paral·lel que té poc a veure amb la realitat.
Les possibilitats artístiques que s’obren amb aquest plantejament són il·limitades. No hi ha prou amb l’estela que la realitat ens deixa. La tasca del fotògraf deu adreçar-se a construir espais capaços de suggerir i d’emocionar l’espectador; i en aquest punt no s’allunya gaire de la literatura. Un dels aspectes clau de la fotografia en blanc i negre és que s’adreça directament a la imaginació, que pot ser una font de clarobscurs o, per altres mirades, una petjada que amaga els colors originals. En tot cas, aquesta és una qüestió a decidir per la persona que contempla les fotografies, i depén en gran mesura de la seva capacitat per interpretar el que transmeten.
Sense un projecte que serveixi per dotar la imatge d’un sentit més enllà del representatiu, es poden fer bones instantànies, tècnicament correctes i de bellesa notable. Però parlem d’una altra cosa.
Després de l’exposició sobre “El món de Dolores Redondo” (Llibreria de la Imatge, Barcelona, març de 2014), que també va veure la llum en aquesta web (https://www.illadelsllibres.com/el-mon-de-dolores-redondo-una-aproximacio-als-territoris-de-la-trilogia-del-baztan/), vaig imaginar un nou lliurament de la sèrie “Imatge i ficció” que fos un diàleg amb aquell tipus de fotografia que vull evitar.
Prescindir del color en aquests temps és, si més no, agossarat. El poder de transmisió del color fa que deixar-lo de banda sembli com una pèrdua que difícilment podrà ser substituïda. Però què passaria si tots dos dialoguessin mentre declaren amb força les seves diferències? Va ser guiat per aquest pensament que vaig demanar la col·laboració de David Luque, un fotògraf gironí que ha aprofundit molt i, a la meva manera de veure-ho, amb molt de profit en la fotografia en color i en tècniques com l’HDR, l’alt rang dinàmic que permet dotar la imatge d’una gran aparença de realitat.
L’obra escollida en aquest segon lliurament d’Imatge i ficció és la novel·la La cuinera, de Coia Valls (Edicions B), un fresc molt intens sobre la Barcelona del segle XVIII que té com a protagonista la Constança Clavé, una dona que aspira a reeixir com a cuinera en un món reservat als homes i que es troba dins d’una situació social prerevolucionària. Malauradament, ho sabem, aquesta revolució no va ser possible a la península. La novel·la retrata principalment espais urbans que a hores d’ara no són fàcils de trobar sense els obstacles que ha anat deixant el temps i la modernitat.
Però si aquesta sèrie de fotografies té una intenció des del començament és renunciar al reportatge i seguir un camí més personal. Els llibres marquen la pauta de les imatges sense una intervenció directa en el seu contingut, acaben sent inspiradors, però no pas referencials.
Va ser partint d’aquesta idea que, amb David Luque, ens vam endinsar plegats per Barcelona, a la recerca d’imatges que poguessin burxar en l’esperit de la novel·la de Coia Valls i ens servissin per dur a terme el diàleg que pensàvem entre color i b/n. Els motius objecte del nostre interès no havien de ser necessàriament del segle XVIII, però sí que vam estar d’acord en intentar que les captures no reflectissin un temps posterior.
Aquest “Imatge i ficció, II” (La Catalunya del segle XVIII en la novel·la ‘La cuinera’, de Coia Valls) ha estat exposada a l’Ajuntament Vell de Tarragona durant el mes d’abril. Li toca ara, a l’espera de noves exposicions, de veure la llum en internet, en aquesta excel·lent web literària de L’illa dels llibres, a la qual he d’agrair que hagi cregut en el projecte des d’un començament i li doni acollida.
X. R. Trigo
Primavera, 2014.
P.D.: La darrera foto funciona de manera contrària. En David Luque va voler posar una fotografia en b/n i jo vaig optar per respondre-li en color.
© de les imatges: Fotografies en color de David Luque. Fotografies en b/n: X. R. Trigo.
