El món de Dolores Redondo, una aproximació als territoris de la Trilogia del Baztan

L’escriptor i fotògraf X. R. Trigo ens acosta els paisatges que va inspirar La trilogia de Baztan.

[cycloneslider id=”el-mon-de-dolores-redondo”]


EL MÓN DE DOLORES REDONDO
(Una aproximació als territoris de la Trilogia del Baztan)

X R TrigoEl riu és el centre. Per instants pot semblar-nos que a la vall del Baztan tot giri sobre aquest riu, que sigui l’origen de les cases, de la boira, de les muntanyes… fins i tot de les ànimes que transiten els carrers d’Elizondo. Feina, amor, tristesa o només un deixar-se emportar amb segell de províncies, unes províncies que, com ja sabíem, són el centre dels universos on realment passa alguna cosa.

Seria altament presumptuós dir que la fotografia pot aportar nous valors a la literatura, però aquesta frase també funciona a l’inrevés: Ben poc trobaríem per afegir a una bona fotografia. I no obstant això les arts són mal·leables, dialoguen, intenten arribar a una comprensió de la qual s’enriqueixen. La riquesa serveix als esperits lliures per volar.

I volem entre bancs de boira -malgrat que ens complauen els trajectes lents-; boira i muntanyes abans del curs d’aigua, aquell on va començar tot, on viu el “guardià invisible”, ja per a sempre des de la primera novel·la de Dolores Redondo, sigui un basajaun o qualsevol altra criatura capaç de romandre a la ment dels lectors i lectores, d’acompanyar-lo i seduir-lo. Històries, ficcions al capdavall, que ens porten a la recerca d’un escenari, malgrat que, no ho ignorem pas, els escenaris només poden ser de ficció.

La fotografia és una art relativament moderna, a penes dos segles de vida, per molt que ja Aristòtil ens parlés de les càmeres fosques. Per això l’atreviment sembla tan intens. Dolores Redondo ens narra una història actual, en El guardià invisible, però la seva novel·la està solcada pels mites d’aquesta petita vall, mites que són el germen de les llegendes del món.

En arribar a Elizondo, aviat esclaten els colors. El riu, sempre el riu, però també la gent que viu als marges, desconfiada i amable alhora, gelosa d’un territori etern, on no sembla possible que s’esdevinguin gaires canvis. És la intriga, la mort, l’assassinat, aspectes que recorren la Trilogia del Baztan, de Dolores Redondo, una nosa que no volen suportar? No ho creiem. Més aviat fa l’efecte que s’alegren cada cop que passa algú amb el llibre a les mans.

I si diem que el Baztan, aquest riu cabalós entre muntanyes, és color, per què el blanc i negre, per què amagar el color sota la tradició immutable de les primeres fotografies? Ens responem, malgrat que la pregunta és difícil, que volem anar als inicis, que El guardià invisible conté a les seves pàgines aquell esperit primigeni que ens parla de llums i contrastos, de matisos insondables.

Aquesta és doncs la meva visió del món de Dolores Redondo, un recorregut feliç que espero us faci gaudir, si més no, tant com la recerca dels seus escenaris va suposar la base d’un estiu feliç.

 

X. R. Trigo

 

La novel·la El guardià invisible, de Dolores Redondo, ha estat publicada en català per Edicions Columna i en castellà per Destino, a més de nombroses traduccions a tot el món. Aviat, el 18 de novembre del 2013, veurà la llum la segona part de la trilogia, Llegat als ossos.

P.D.: Podeu imaginar la sorpresa i l’esglai alhora que va suposar trobar-me durant la darrera recerca del reportatge amb la fotografia final, que he decidit mantenir en color. Aquest personatge amagat als boscos del Baztan serà per a mi, ja inevitablement, la imatge del basajaun. Espero, però, que cadascun dels lectors malden per trobar la seva.

 

 

EL MUNDO DE DOLORES REDONDO
( Una aproximación a los territorios de la Trilogía del Baztan )

El río es el centro. Por instantes puede parecernos que en el valle del Baztan todo gire sobre este río, que sea el origen de las casas, de la niebla, de las montañas… incluso de las almas que transitan las calles de Elizondo. Trabajo, amor, tristeza o sólo un dejarse llevar con sello de provincias, unas provincias que, como ya sabíamos, son el centro de los universos donde realmente ocurre algo.
Sería altamente presuntuoso decir que la fotografía puede aportar nuevos valores a la literatura, pero esta frase también funciona al revés: Poco encontraríamos para añadir a una buena fotografía. Y sin embargo las artes son maleables, dialogan, intentan llegar a una comprensión de la cual se enriquecen. La riqueza sirve a los espíritus libres para volar.
Y volamos entre bancos de niebla -aunque nos complacen los trayectos lentos-; niebla y montañas antes del curso de agua, aquel donde empezó todo, donde vive el “guardián invisible“, ya para siempre desde la primera novela de Dolores Redondo, bien sea un basajaun o cualquier otra criatura capaz de permanecer en la mente de los lectores, de acompañarlo y seducirlo. Historias, ficciones en definitiva, que nos llevan a la búsqueda de un escenario, aunque, no lo ignoramos, los escenarios sólo pueden ser de ficción.
La fotografía es un arte relativamente moderno, apenas dos siglos de vida, por mucho que ya Aristóteles nos hablara de las cámaras oscuras. Por eso el atrevimiento parece tan intenso. Dolores Redondo nos narra una historia actual, en El guardián invisible, pero su novela está surcada por los mitos de este pequeño valle, mitos que son el germen de las leyendas del mundo.
Al llegar a Elizondo muy pronto estallan los colores. El río, siempre el río, pero también la gente que vive en los márgenes, desconfiada y amable al mismo tiempo, celosa de un territorio eterno, donde no parece posible que tengan lugar muchos cambios. Es la intriga, la muerte, el asesinato, aspectos que recorren las novelas de la Trilogía del Baztan, de Dolores Redondo, un estorbo que no quieren soportar? No lo creemos. Más bien parece que se alegran cada vez que pasa alguien con el libro en las manos.
Y si decimos que el Baztan, este río caudaloso entre montañas, es color ¿por qué el blanco y negro, por qué esconder el color bajo la tradición inmutable de las primeras fotografías? Nos respondemos, aunque la pregunta es difícil, que la idea ha sido viajar a los inicios, que El guardián invisible contiene en sus páginas aquel espíritu primigenio que nos habla de luces y contrastes, de matices insondables.
Esta es pues mi visión fotográfica del mundo de Dolores Redondo, un recorrido feliz que espero os haga disfrutar, al menos, tanto como la búsqueda de sus escenarios supuso la base de un verano feliz.

X. R. Trigo

La novela El guardián invisible, de Dolores Redondo, ha sido publicada en catalán por Edicions Columna y en castellano por Destino, además de numerosas traducciones en todo el mundo. Muy pronto, el 18 de noviembre de 2013, verá la luz la segunda parte de la trilogía, Legado en los huesos.

PD: Podéis imaginar la sorpresa y el espanto vez que supuso encontrarme durante la última búsqueda del reportaje con la fotografía final, que he decidido mantener en color. Este personaje escondido en los bosques del Baztan será para mí, ya inevitablemente, la imagen del basajaun. Espero, sin embargo, que cada uno de los lectores se esfuerce por encontrar la suya.

 

Fotografia