Gironell s’endinsa a ‘La força d’un destí’, Premi Ramon Llull 2018, en la fascinant biografia de Jean Leon i el Hollywood daurat.
La novel·la surt a la venda el 28 de febrer

Foto cedida per l’autor

Entrevista Jordi Milian
Fotografies Jean Leon (web jeanleon.com)

L’escriptor i periodista Martí Gironell es posa en la pell del jove Ceferino Carrión que amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni.

A Nova York canviarà d’identitat i es convertirà en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon  i després viatjarà a Los Angeles on es convertirà en amic i confident de les estrelles de Hollywood.

Amb James Dean projecten un restaurant plegats i malgrat la seva mort obrirà La Scala, un establiment que es convertirà en el referent del Hollywood dels anys cinquanta i seixanta, amb estrelles habituals com Paul Newman, Gary Cooper, Clark Gable, Liz Taylor, Natalie Wood, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy.

Jean Leon, no estava  satisfet amb el vi que se servia al restaurant i  va decidir elaborar-lo ell mateix. Per aquest motiu tornaria a Catalunya i concretament a Torrelavit, per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi, que avui en dia encara es comercialitza sota el segell del grup Torres.

L’any 1973 es van vendre les primeres ampolles del vi elaborant un Cabernet Sauvignon. L’any 1981 Ronald Reagan va triar aquest vi per a la seva festa d’investidura i  dos anys després la prestigiosa revista Wine el va qualificar com un dels millors vins del món.

Què suposa rebre el premi Ramon Llull?
És un somni fet realitat! I que connecta a la perfecció a la projecció internacional que té la història que explica la novel·la.

Es va presentar al premi amb el títol ‘El missatge d’una ampolla’ sota el pseudònim d’Anna C. Madrazo.
Sí l’Ana Carrión Madrazo és la germana petita, la Chiqui, de Ceferino Carrión, i ella em va donar molta informació i confiança per novel·lar la peripècia del seu germà. I el títol respon al fet que quan et planten una ampolla de Jean Leon al davant de seguida entens que darrere d’aquella etiqueta hi ha un missatge, una història que s’ha d’explicar.

-Finalment el títol és ‘La força d’un destí’….
Sí, aquest és el definitiu perquè, tal com podrà llegir el lector, la novel·la li permetrà veure com Ceferino Carrión en el seu trànsit per convertir-se en Jean Leon l’acompanyarà la sort, la tenacitat, la força d’una persona que creia en ell mateix, en forjar-se i dibuixar-se l’itinerari del seu destí. És la novel·la d’un destí molt particular i peculiar, el de Jean Leon.

-És la novel·la més ambiciosa que ha escrit?
Ara mateix sí! No era fàcil novel·lar la vida d’un personatge com Ceferino Carrión. He donat molts tombs i voltes abans no he trobat la que jo crec que és la millor manera d’abordar la seva aventura personal i professional fins al punt que el lector se la senti seva. Però crec que he aconseguit el que volia. Tant de bo que els lectors ho vegin igual!

-Com arribes a conèixer la història d’en Jean Leon?
A través d’un dinar que va organitzar un diari en què ens va convidar a diversos escriptors i ens va posar sobre la taula una ampolla de Jean Leon i ens van fer cinc cèntims de la seva història. Em va tocar i vaig demanar si hi havia algú a la taula interessat en aquella història. Com que ningú la va voler, jo m’hi vaig llençar de cap.

-Què t’ha fascinat més del personatge?
La capacitat de creure en ell mateix, en els seus somnis i en treballar per fer-los realitat. Trobo que si tothom s’ho apliqués, ens aniria diferent. Ara, el que és bàsic és creure-s’ho si no, malament rai!

-ean Leon era un ‘self made men’ i treballava per aconseguir els seus somnis.
Exacte. Per això va connectar de seguida amb una generació que com ell aspirava a assolir allò en què somniaven. Estic parlant de James
Dean, Warren Beatty, Natalie Wood, Paul Newman. Joves que com ell penquen per tirar endavant les seves il·lusions.

Suposo que la frase ‘Vull ser amo de la meva vida i del meu destí’ resumeix el seu ideal de vida.
Totalment. És un home que com diu quan porta el taxi “jo vull ser el conductor de la meva pròpia vida” No vol que ningú el porti enlloc on ell no vol anar. I això ja et dóna a entendre que té un objectiu, una voluntat i un caràcter per arribar a assolir el que et proposes.

La novel·la arrenca amb un Jean Leon que s’amaga en un vaixell per fugir d’Espanya. El somni comença al Port de Le Havre després de set intents de fugida
Sí. És un moment èpic i al mateix temps tràgic. Et mostra l’obstinada decisió de Ceferino Carrión i alhora la sort que l’anirà acompanyant al llarg de la seva vida.

Jean Leon va haver de superar força obstacles en la seva vida.
A la segona nit a Nova York li roben la documentació….
Sí no va ser un camí de roses! I d’entrebancs en va trobar i la vida li va clavar més d’un revés. Però per sobre d’això hi havia la seva força de voluntat, les seves ganes de fer realitat el seu somni. Crec que és un exemple de perseverança.

Abans de l’èxit professional va ser polissó en un vaixell, rentaplats a Nova York, taxista a Los Angeles.
Fa tots els papers de l’auca fins que no arriba a ocupar el lloc que creu que ha de tenir al capdavant del seu propi restaurant, La Scala

Per aconseguir l’èxit també cal sacrificar-se. 
Arribar a segons quins llocs sovint comporta deixar coses pel camí, pagar peatges més o menys cars. Ell va haver de fer sacrificis i, com veurà el lector, qui en rep la pitjor part és qui té més a prop: la seva dona i els fills

La novel·la se centra sobretot en l’èxit professional de Leon.
Sí així és. M’interessava mostrar com hi arriba i deixar-ho aquí dalt.

Tot i la magnitud del personatge, encara queda marge per la ficció.
La força d’un destí és una novel·la basada, inspirada en la vida de Ceferino Carrión i en la seva aventura per convertir-se en Jean Leon. En aquest trànsit hi ha molt d’espai per la ficció. Et mous en un terreny procliu a la ficció, els somnis, les il·lusions…

Pot resultar estrany, el fet que no s’hagués escrit res sobre Jean Leon.
Cert! A mi sempre m’ha sorprès perquè és una vida de pel·lícula que crec que es mereixia una novel·la. Per això m’hi vaig posar!

Jean Leon amb Zsa-Zsa-Gabor I Tony Franciosa

L’any 1956, Jean Leon obria el famós restaurant La Scala, un somnia que va compartir amb James Dean. A partir d’aquest moment Hollywood es rendeix als seus peus.
Tenia una manera de fer que agradava les celebreties i a més tenia l’habilitat de saber-les escoltar i donar-los el que volien. Si a això hi afegeixes que amb moltes d’elles eren amics, tens una conjunció gairebé perfecte perquè es converteixi en confident

La novel·la compta amb una galeria de secundaris de luxe amb Frank Sinatra, Kennedy, James Dean, Paul Newman, Warren Beatty, Elizabeth Taylor, Marilyn o Ronald Reagan.
Aquesta és la gran sort. De tenir uns personatges que tothom coneix i en alguns casos estima o admira i que a través de Jean Leon els vegis d’una altra manera

Jean Leon l’any 1950

Jean Leon es va convertir en el confident de les estrelles i la novel·la aconsegueix humanitzar les estrelles de Hollywood o observar-les des d’un altre context.
Exacte. El lector descobrirà el que ja es podia imaginar que les estrelles són persones amb problemes, maldecaps, il·lusions, decepcions… Al costat de Jean Leon veuran i viuran el que pensaven realment els actors i les actrius del Hollywood daurat dels ’50

Guardar els secrets era una de les seves grans virtuts.
Molt apreciada per les estrelles. I li ho reconeixen anant al restaurant i obrint el seu cor, compartint els seus sentiments amb un home que consideraven un dels seus.

Tot i que ell també era recelós per parlar sobre els seus orígens.
Sabia que si pregonava als quatre vents que era espanyol, el podien deportar cap a Espanya,d’on les autoritats franquistes el consideraven fugitiu

Com ha estat el procés d’elaboració de la novel·la de documentació? A través de les fotografies de l’època també ha pogut reconstruir el personatge.
Fotografies, converses amb familiars i persones que el van conèixer de prop, són fonts impagables a l’hora de ficcionar la vida d’algú com ell

‘La força d’un destí’ també és una novel·la de promeses.
Crec que és inspiradora en el sentit que aposta per creure en un mateix, en els seus somnis i en el fet que si treballes ho pots aconseguir. També és veritat que ell va viure en una època en què tot estava per fer i tot era possible. Però somniat amb els peus a terra s’ha de fer sempre, fa 50 anys, ara i d’aquí a 30 anys

Un dels grans objectius de Jean Leon era elaborar un gran vi i exclusiu.
Sí! L’altre gran objectiu era oferir un vi propi i excel·lent als seus comensals. I va treballar incansablement per fer-ho realitat

fotografia www.illadelsllibres.com

El seu vi es va servir a la investidura de Ronald Reagan.
Va ser fruit d’una promesa que li va fer un jove Reagan i que va mantenir quan el 1981 es converteix en el 40è president dels EUA. Arran d’això molta gent arreu va descobrir qui hi havia darrere de Jean Leon

Precisament la novel·la mostra el contrast del Hollywood daurat amb la tranquil·litat de la vida al Penedès.
El lector veurà com cada vegada Leon se sent més seduït pel ritme que et demana la terra, la vinya i el Penedès en comptes de l’estrès que suposa viure envoltat d’estrelles, presidents i celebrities

Tenint en compte que la novel·la és molt cinematogràfica. Com veurien una possible adaptació al cinema?
Si ha de ser per mi, endavant! Tant de bon que hi hagi alguna productora que s’enamori de la història i cregui en la seva adaptació a la petita o gran pantalla. A mi m’encantaria!

Quin actor veuria en el paper de Jean Leon?.
No ho sé… potser l’Eduard Fernàndez

La música també juga un paper destacat a la novel·la sobretot la de Sinatra.
No només Sinatra que sí que hi és perquè la seva amistat és molt important. Hi ha d’altres peces que són part
d’una bso molt clara i espero que ajudi als lectors a capbussar-se en l’època

La novel·la suposarà un canvi en la trajectòria com a escriptor?
No ho crec. Em continuo movent pel mateix que m’ha fet moure tots aquests anys: la curiositat per una història i la voluntat de compartir-la amb els lectors