2 Flares 2 Flares ×

El 19 de març de 2007, Martí Gironell debutava com a escriptor amb ‘El pont dels jueus’ (Columna) i deu anys després fa balanç de l’èxit de la novel·la a L’Illa dels Llibres.

Des de la seva publicació la novel·la, ‘El pont dels jueus’ s’ha convertit en un long-seller superant els 100.000 exemplars venuts i traduccions a diverses llengües.

‘El pont dels jueus’ és una novel·la històrica ambientada a l’edat mitjana i centrada en la construcció del pont de Besalú.
El mestre d’obres Prim Llombard rep l’encàrrec del comte de Besalú de construir-hi un pont fortificat.
Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat pateix els obstacles d’una intriga per afavorir la presa del comtat a un altre senyor.
Els conspiradors provoquen la crescuda del Fluvià, mentre preparen el setge de la població.
Confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport important en l’intent d’aturar aquest atac. Vingut de la Llombardia amb el seu pare, el fill adolescent del mestre d’obres, Ítram, es veu abocat als perills d’aquesta lluita pel poder.
Però al mateix temps accedeix al món secret dels jueus, on coneix la captivadora Jesabel.

L’escriptor i periodista Martí Gironell fa balanç a L’Illa dels Llibres de la celebració dels 10 anys de la publicació d”El pont dels jueus’.

 Quin balanç fas d’aquests 10 anys i del teu debut com a escriptor de novel·les?
El que va aconseguir ‘El pont dels jueus’ m’ha permès continuar escrivint i connectar amb un públic lector que ha confiat en les meves novel·les, al marge de ser una persona coneguda. El d’escriptor és un ofici del qual cada dia en saps una mica més. A cada nova novel·la he procurat que fos millor que l’anterior, anar afinant l’estil, la manera d’explicar els fets de fer-los-hi viure al lector. Espero haver-ho aconseguit. Però no em dono per vençut i en la pròxima espero que es noti aquesta progressió.

100.000 exemplars venuts i traduccions a diversos idiomes és el llegat que deixa la novel·la.
I la quantitat de persones que se l’han llegit perquè l’han compartit o l’han demanat a la biblioteca. I les que han vingut a Besalú per passejar-se per les pàgines del pont, i el còmic i, fins i tot una sardana inspirada en Ítram, el personatge principal. I les persones, les experiències i els llocs que he conegut que m’han enriquit moltíssim en l’àmbit personal.

Et va sorprendre l’èxit de la novel·la?
Sí tu diràs! No m’ho esperava gens! Sempre recordaré però dos fets. L’un que dues setmanes abans de sant Jordi anava a llibreries i em deien que ja no els quedaven llibres que fins i tot s’havien cruspit els exemplars que destinaven a la parada de Sant Jordi. I l’altre fet va ser el que em va vaticinar aquell mateix Sant Jordi al vespre quan vam saber que El pont dels jueus no era el llibre més venut perquè a les quatre de la tarda ja no en quedava cap exemplar enlloc que en Pere Fàbegues el de la Formiga d’Or que aquell any era el portaveu del Gremi de Llibreters em va dir:”Martí, ja et dic jo que aquesta novel·la serà un long-seller, s’aniria venent i venent”. I no es va equivocar gens!

Quines sensacions tenies abans de publicar ‘El pont dels jueus’?
Una barreja d’il·lusió, de por i de respecte. Ja havia publicat La ciutat dels somriures però El pont era diferent, era una novel·la i no sabia com podia anar. Si agradaria, si connectaria amb el lector. Jo tenia molt clar que la volia anar a presentar i explicar arreu on em volguessin escoltar. Ho vaig fer gràcies als llibreters que em van obrir les portes dels seus establiments i va passar el que va passar…

Per què vas decidir escriure sobre Besalú?
Quan era més jove havia treballat com a guía turístic de Besalú i sempre m’havia cridat l’atenció el pont, la seva forma i és inevitable preguntar-te qui el va construir i com era l’època en què es va alçar aquesta gran obra. La curiositat i la voluntat de respondre aquests interrogants en va portar a començar a contactar amb historiadors i arqueòlegs que em poguessin documentar aquell període. Un cop ho vaig tenir em vaig posar a escriure. Recordo que com que no tenia gens de pressa m’hi vaig passar quatre anys. Arriba un punt però que tens ganes d’acabar i, sobretot, de veure-la publicada. Vaig pensar que presentant-la a un premi podia ser una opció. La vaig presentar al Néstor Luján de novel·la històrica, no va guanyar però tres membres del jurat va recomanar a l’editorial- que era Columna- que la publiqués. Així ho van fer i va passar el que va passar ara fa deu anys!

Al voltant de la novel·la també s’ha promogut una ruta literària per Besalú.
Aquesta és una derivada de la novel·la que crec que és molt interessant i que sempre l’havia tinguda al cap. De fet, en altres novel·les també ho he pogut aplicar. Penso en La venjança del bandoler, L’arqueòleg, L’últim abat o El primer heroi. La possibilitat de mantenir viu un llibre a través de conèixer l’entorn real, físic on es desenvolupa l’acció et dóna la possibilitat de fer turisme cultural, literari i gastronòmic. Em consta que hi ha altres autors que també ho han fet i és una bon senyal.

Què queda de la Besalú que descrivies a la novel·la?
El patrimoni arquitectònic que s’ha conservat. Un romànic excepcional amb el pont, el monestir i les esglésies. I una de les joies de la cultura jueva, única a casa nostra: el micvé o banys jueus de purificació al cor del Call. Passejar-t’hi et transporta cap al Besalú medieval, capital de comtat amb una activitat frenètica i sorprenent.

Un dels missatges de la novel·la és la creació de ponts i lligams entre diferents cultures com la cristiana i la jueva. 
Sí la construcció del pont és una metàfora de la construcció d’un diàleg, d’una relació entre dues cultures que vivien juntes però enfrontades. Per desgràcia, un missatge actual i que potser per això encara ara té vigència la novel·la i s’ha anat traduint a diversos llocs del món. La història que s’explica és local però el que exposa és universal.

A partir del pont dels jueus has publicat més novel·les de caire històric que ha permès conèixer moments poc coneguts o oblidats de la història.
Sí que és que és el que m’interessa: poder recuperar o reivindicar moments i personatges històrics injustament oblidats. I fer-ho a través d’una novel·la et dóna no només la possibilitat de recordar-los sinó també d’entendre l’època en què van viure i, de retruc, fer més comprensible segons quins episodis de la nostra història, del nostre passat.

Aprofitant el desè aniversari s’han programat diverses activitats.
Xerrades sobre la novel·la, reactivar els clubs de lectura de la novel·la que se’n fan però menys: han passat 10 anys! I continuar fent les visites pels escenaris de la novel·la, a Besalú i mirar d’organitzar amb els lectors un dinar a partir dels plats que surten a la novel·la, com el que vam fer ara fa deu anys amb els llibreters per presentar-los la novel·la. I d’altres activitats que s’estan organitzant. A la web martigironell.com hi ha un recull d’opinions de diverses persones sobre què ha suposat la novel·la que em fa il·lusió compartir a les xarxes.

Quins han estat els referents de Martí Gironell?
Per la meva formació de periodista i de filòleg anglès n’he tingut molts i diversos i tant d’aquí com de fora. Llegeixo i admiro tots aquells autors i autores dels quals n’aprenc alguna cosa i no només els que fan novel·la històrica!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here