0 Flares 0 Flares ×

L’escriptor ret un homenatge a la Llibreria 22 de Girona que celebra el 40è aniversari.

La ràdio i el cinema em van obrir les portes de la Llibreria 22 de Girona. La 22, com popularment se l’ha conegut des que ara farà quaranta anys- un 20 d’octubre de 1978- va aixecar per primera vegada la persiana.
No va ser fins al cap d’uns anys però que vaig veure que són dos àmbits, el cinema i la ràdio, que han sigut consubstancials de la llibreria.

Vull dir que sense la ràdio i el cinema, la literatura que espera pacient a les lleixes de la botiga per ser adquirida pels incondicionals clients, segurament s’hauria sentit orfe. A Ràdio Olot, primer, i a Catalunya Ràdio, després vaig enredar en Guillem Terribas, el llibreter però sobretot, l’activista cultural, perquè m’acompanyés en uns programes que vaig fer tant a l’emissora garrotxina com a la nacional de Catalunya. I, és clar, quan em va picar el cuquet de l’escriptura i vaig trobar una manera millor d’explicar les històries i un llenguatge més directe i proper per arribar als altres en forma de llibre, va anar tot rodat.

Podria recordar la primera presentació que em van deixar fer a la 22. Els nervis i el respecte em rosegaven. Estava acollonit i content a parts iguals. No només per si vindria gent sinó pel fet que una institució de les lletres catalanes, La 22, em fes un racó perquè hi pogués parlar del meu llibre als seus clients i amics. No era cap novel·la. Era un llibre d’experiències a l’Índia, concretament a Bombai, que havia viscut com a cooperant d’un ONG. ‘La ciutat dels somriures. Històries de supervivència a Bomba’i publicat per Cossetània Edicions. Era l’any 2005. Tenia ganes de compartir el que havia vist però sobretot el que m’havien explicat i ensenyat les persones que vaig conèixer en aquella gran metròpoli índia.

A part d’en Guillem Terribas m’hi va acompanyar fent de mestressa de cerimònies la també escriptora i amiga, Núria Esponellà. Per sort, va anar bé i prova d’això és que des d’aquella, de presentacions, n’hi he fet més, tant de pròpies com de novel·les d’altres companys. Qui m’hauria dit que al cap dels anys seria un dels que sovinteja aquest cau ple de lletres que hi ha en el colze que fa el número 22 del carrer Hortes de Girona abans d’entrar a la plaça del Mercadal.

Amb els anys, La 22 s’ha anat convertint en una llibreria imprescindible, de referència. Tan a dins com a fora de les comarques gironines, coneguda a tot el territori Català i de l’espanyol. Ja que hi fan aturada autors d’arreu. Però encara em fa il·lusió saber que també és el referent literari del meu fill de sis anys, en Quim. La cantonada que la 22 dedica als llibres infantils és el seu refugi, li obre un munt de mons nous per descobrir. No em costa gens imaginar-me’l agafant de la mà al seu germà petit, en Pep de dos anys, per introduir-lo en aquesta aventura. Se n’hi va de dret quan ens acompanya a una presentació, a una signatura de llibres, a comprar o a qualsevol cosa que entris a fer a la llibreria, des de veure aigua, a fer-la petar ara amb en Jordi Gispert que ha agafat les regnes de la 22 o a xerrar amb en Guillem -que malgrat estar jubilat té més feina que mai.

O si m’apureu per alguna urgència que quan vas amb mainada ja se sap… Aquesta és la gràcia d’aquesta llibreria i per això no n’és una qualsevol, el tracte, la franquesa, la familiaritat, la proximitat de la 22, que fa que t’hi trobis com a casa. I en una casa plena de llibres s’hi està bé. Aquesta és la meva casa dels llibres. Ara que en fa quaranta, n’hi desitjo que en faci molts més.

Que per molts anys i per molts més llibres junts! Salut i llibres!

Martí Gironell

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here