Lliurats els premis del II Concurs de Microrelats de L’illa dels llibres.

Una setantena de persones assisteixen  a l’acte celebrat a La Casa del Llibre de Rambla Catalunya de Barcelona.


Uns 120 microrelats s’han presentat a la segona edició del Concurs de Microrelats. L’illa dels llibres ha premiat dos microrelats per cada categoría: un per votació popular i l’altre per votació d’un jurat especialitzat.

En aquesta edició s’han rebut més de 8.400 vots que han decidit els guanyadors per votació popular. El jurat l’han format els escriptors Xulio R Trigo  i Maria Carme Roca, el periodista Aureli Vázquez de BCNPress, Neus Chordà de Chordà Comunicació i Jordi Milian com a director de L’illa dels llibres.
L’acte també ha servit per fer la presentació oficial de la nova imatge de L’illa dels llibres amb un nou disseny web.

Rubén Rojas  i Robert Roch  guanyen a la categoría A  (Microrelats amb menys de 140 caràcters)
Uns 43 microrelats han participat  a la categoría A.

El microrelat guanyador en la categoría A per votació popular ha estat  pel relat ‘Aprendices’ de Rubén Rojas amb 199 vots i  La taca de Robert Roch  guanya per votació del jurat.
Aprendices  de Rubén Rojas
¡Manos arriba! Un delincuente apuntaba. El otro dictaba planes infalibles

La taca de Robert Roch
‘Tenia tota la vida que volia a les seves mans. Llàstima que no se les hagués rentat abans. Tot allò que estimava va quedar tacat.’

 

 

Irmina Merino i Sira Garcia guanyen a la categoría B (Microrelats amb menys de 400 caràcters)
Uns 58 microrelats han participat  a la categoría B. El microrelat guanyador en la categoría B per votació popular ha estat  pel relat presentat per Irmina Merino.  amb 401 vots i Sira Garcia guanya per votació del jurat.


Irmina Merino
‘’En Joan dorm al carrer ara fa cinc anys. Ni les llargues nits de fred ni la soledat li feien oblidar el passat. L’ obsessió per estalviar, les hores extra treballades…  Tot per no res. Ho havia perdut tot per l’alcohol i les males influències. Era inútil culpar als altres.

Ara ho veia tot clar. La vida no era més que una successió de dies on cada moment era diferent a l’altre i de res no servia la riquesa si estaves sol sota la pluja, amb el cor sec i mancant de companyia.’’

 

Sira Garcia
‘’Tinc quaranta paraules per dir-te que estic rere la finestra esperant que tornis a entrar per la porta.

Asseguda faig punt de creu, transformant l’espera en fils de colors que dibuixen un mosaic d’amor esbiaixat. Avui brodaré la teva absència’’


Aina Ustrell i Núria Ariet guanyen a la categoría C
(Microrelats amb més de 400 caràcters)
Uns 26 microrelats han participat  a la categoría C.

El microrelat guanyador per votació popular ha estat Un dia esgotador d’Aina Ustrell amb 438 vots i Núria Ariet  guanya per votació del jurat.


Un dia esgotador d’Aina Ustrell
Riiing! Era un dimarts, 13 és clar! Concretament eren les 05:11h de la matinada. M’acabava de despertar per culpa d’un d’aquells missatges de la companyia telefònica, on t’expliquen que el teu saldo està esgotat.

Desconcertat i amb els ulls oberts com unes taronges, vaig adonar-me que ja no em tornaria a adormir, de manera que vaig encendre el televisor, vaig agafar uns fruits secs, que més que secs eren tous de tant estar dins l’armari, i vaig començar a mirar un d’aquells canals que, tot i dir sempre el mateix, et quedes embadalit mirant: el 3-24.
Quan ja portava 3 rondes de telenotícies, vaig mirar l’hora, eren les 8:35. Vaig fer un bot! Genial, després d’haver-me llevat a les 5 de la matinada, arribava mitja hora tard a la feina.
Vaig córrer pel pis buscant una tovallola neta, que no vaig trobar, de manera que em vaig haver de conformar amb un drap de cuina i, després d’adonar-me que m’acabava de rentar el cap amb crema hidratant, vaig sortir de la dutxa, em vaig vestir i vaig anar a la feina.
Allà, m’esperava el meu pitjor malson, el meu gran enemic, el diable fet persona… El meu cap.
Després de ridiculitzar-me davant de tota l’empresa, deixant el meu orgull i la meva moral pel terra, i de no dignar-se ni a donar-me un mocador després d’haver-me deixat la cara plena de baves que li anaven saltant de la boca amb els seus crits, em va despatxar. De tant desesperat com estava, vaig anar cap al Camp Nou. Per què? Ben senzill; el Barça és una d’aquelles poques coses que acostumen a alegrar-te el dia.

Després de 3 hores de retencions a l’entrada de Barcelona, vaig aconseguir aparcar (a 30 minuts del camp) i mentre em menjava una hamburguesa vaig comprar-me l’entrada, que per cert, era caríssima perquè era partit de Champions.
7 de la tarda. Vaig entrar al camp, vaig buscar la meva butaca i, sorpresa! Hi havia una recent cagarada d’ocell al bell mig del seient. Vaig haver d’estar tot el partit dret i amb un senyor a darrere que anava comentant “no hi veig!” i, a sobre, el Barça va perdre.
Arrossegant la meva moral vaig sortir del camp, i vaig anar-me’n a casa, i sí; puc dir que aquell havia sigut el pitjor dia de la meva vida.

Fragments de Núria Ariet .
‘’Entre les pàgines d’aquell llibre que havia estat abandonat a les golfes, va trobar un tros de paper, que havia estat rebregat en temps immemorials.

L’escriptura caŀligràfica feia aigües i s’esvania en un paper que havia perdut consistència.
De sobte, una imatge, com si d’una fotografia en blanc i negre es tractés, li va venir a la memòria: ella, els pares, els cosins… al voltant de la taula… bufant les espelmes del seu pastís d’aniversari. El xivarri. L’alegria. I després… l’oblit. En un llibre tancat’’

 

Membres del jurt: Maria Carme Roca, Jordi Milian, Neus Chordà i Aureli Vázquez

 

Fotografies: Inma Ortega