Josep Gonzàlez-Cambray i Helena Miralles troben el seu tresor per mitjà de l’autoedició

A la recerca del tresor adapten 25 contes orientals.A la recerca del tresor - Josep Gonzàlez i Helena Miralles

Josep Gonzàlez-Cambray i Helena Miralles han publicat el seu primer llibre i ho han fetper mitjà de l’autoedició.
Avui en dia ja són molts els que decideixen finançar i publicar el seu propi projecte.
Josep i Helena han estat sempre lectors de contes orientals i un bon dia es van adonar que calia adaptar-los per poder arribar als joves lectors.
I així és com va néixer  ‘A la recerca del tresor’ on recullen uns vint-i-cinc contes adaptats i comentats per poder també reflexionar sobre el seu significat i valors.
Com ha estat aquest procés i amb quins mitjans compta un autor que decideix autoeditar-se la seva obra?,  són preguntes que ens responen en Josep i l’Helena, una parella que ha volgut tirar endavant un projecte que s’ha convertit en tot un repte, i que han iniciat amb moltes ganes i il·lusió.

A la recerca del tresorA la recerca del tresor és un llibre autoeditat. Qui va decidir començar aquest projecte?
Josep: La idea inicial va ser de l’Helena. Nosaltres llegíem contes orientals des de feia temps i va arribar un moment que vam voler compartir les lectures amb les nostres filles, l’Helena i la Júlia. Ens vam adonar que si volíem que aquest tipus de narracions els arribessin també a elles, havíem de fer algunes variacions. Una cosa va portar a l’altra, i d’aquesta manera va començar l’aventura d’adaptar els relats que més ens agradaven.

Helena: La principal raó d’A la Recerca del Tresor és compartir, tant les lectures que ens han agradat més com les nostres reflexions personals. Les adaptacions dels contes permeten que el ventall d’edats dels lectors sigui molt ampli: podem dir que aniria dels 8-9 anys fins als 100 (o més J).

Com ha estat aquest procés?
Josep: Vam fer una primera selecció de gairebé 200 contes, que després d’una segona revisió van acabar sent-ne 40. Aquests els vam adaptar tots i finalment vam fer la tria definitiva de 25 contes, segons diferents criteris. Evidentment aquests 25 formen part dels que més ens agraden, però també vam fer la tria segons el tipus de missatge, segons si les reflexions ens semblaven prou interessants, etc. Vaja, tenint sempre en compte el resultat global.

Finalment hi vam incorporar els aforismes i les reflexions personals.

Amb quins mitjans compta un autor que ha decidit autoeditar-se un llibre?
Helena: A banda de molta il·lusió i de la convicció de tirar endavant el projecte, des del punt de vista pràctic hem de dir que a la xarxa es troba molta informació de les diferents empreses d’autoedició. En el nostre cas els recursos econòmics per fer possible el projecte han estat propis.

Amb quines dificultats inicials us heu trobat?
Helena: Tots dos venim d’àmbits professionals allunyats de l’escriptura i desconeixíem totalment els mons editorials, tant el convencional com l’autoedició, i per tant les dificultats han estat diverses i variades.

En una primera etapa evidentment estàs centrat en la part creativa, i  les dificultats són de caire més aviat personal, com per exemple les típiques excuses que ens posem les persones: la manca de temps, que no és el nostre món, que ja hi ha molts llibres escrits, qui voldrà llegir el nostre, que ja ningú compra llibres, que potser no agradarà, …

Josep: I després de mil revisions del que has escrit, i quan ja tanques definitivament aquesta etapa, en comença una de nova, més pragmàtica, on se’t plantegen molts dubtes: edició o autoedició, amb quins mitjans comptem, la feinada de la maquetació, incorporar les il·lustracions….
Al final te n’adones que només són petits entrebancs pràctics durant el camí, i el repte principal és seguir avançant amb el projecte i no defallir.

Hem fet el llibre que ens agradaria llegir. I també estem molt contents amb l’acollida i dels comentaris que anem rebent dels lectors

Satisfets del resultat obtingut?
Josep i Helena: Estem molt satisfets d’haver arribat al resultat que volíem.  Hem fet el llibre que ens agradaria llegir. I també estem molt contents amb l’acollida i dels comentaris que anem rebent dels lectors.

Les xarxes socials són importants per difondre l’obra com Facebook, twitter o blocs.  Com  heu fet aquesta promoció?
Josep: La difusió via xarxes no ha estat, de moment, gaire constant. Hem creat un blog (http://alarecercadeltresor.blogspot.com.es/),  un compte de Facebook (https://www.facebook.com/alarecercadeltresor) i un compte de Twitter, però al tractar-se d’un llibre tan personal, una primera fase de difusió volíem que fos gairebé persona a persona, per poder explicar el llibre i també per rebre impressions i comentaris.

Ara potenciarem la difusió via xarxes, per donar a conèixer A la recerca del tresor fora dels cercles més propers.

Helena: Per cert, també ens hem trobat que el sistema tradicional del boca- orella està funcionant molt bé.

Podem dir que la publicació del llibre ha estat un projecte familiar  des del text fins a les il·lustracions que hi apareixen ‘A la recerca del tresor’.
Josep: Es cert que ha estat un projecte familiar. El procés ha tingut diversos “fronts”, i cadascú hi ha jugat un paper.  L’Helena va començar fent les adaptacions dels contes, després de la primera tria realitzada per mi, i la segona tria feta en comú. En paral·lel jo anava escrivint les reflexions, que d’una manera o altra són compartides amb l’Helena perquè es tracta de temes que sempre hem parlat. També vaig fer la cerca dels aforismes.

Helena: Un cop feta aquesta primera feina, les revisions dels textos les vam anar fent en comú.
També vam encarregar les il·lustracions a les meves germanes, ja que les dues venen del món de la il·lustració i el dibuix. Van fer totes les il·lustracions excepte les del darrer conte, el que dóna títol al llibre. D’aquestes se’n van encarregar les nostres filles, l’Helena i la Júlia. Es tracta del conte més personal, ja que parteix només d’una idea d’un conte oriental, però tot el desenvolupament és nostre, i a més les protagonistes són elles. Finalment, el meu germà, que és fotògraf, ens va fer les fotografies per la solapa.

Josep Gonzàlez - Helena Miralles

Per què heu decidit adaptar contes orientals?
Helena: Sempre m’han encantat els contes orientals. Una de les característiques que més m’agraden és que no pretenen ser moralistes, sinó que d’alguna manera el que fan és sembrar una llavor dins el lector perquè aquest la regui i la faci créixer dins seu com millor li sembli.

També m’agrada la seva senzillesa formal. Crec que el missatge és el protagonista dels contes orientals. Els personatges i les situacions són simplement una eina per transmetre’l.

Josep: També m’agradaria afegir que les reflexions o els missatges que en pots treure són perfectament aplicables a qualsevol cultura, qualsevol època, i per a qualsevol tipus de persona. Amb els aforismes que hem seleccionat, molts d’ells de personatges occidentals, hem volgut mostrar precisament això. El que t’està dient un relat oriental que té centenars d’anys, t’ho està dient també, per exemple, un músic occidental contemporani.

Què heu tingut en compte a l’hora de fer les adaptacions?
Helena: Ja hem comentat que el que pretenem amb A la Recerca del Tresor és principalment compartir-lo amb el màxim de gent. Per tant havíem de fer unes adaptacions que permetessin als lectors més joves no quedar-se entrebancats amb problemes de vocabulari o de personatges massa lluny del seu imaginari.

Per tant, hem fet les adaptacions modificant la forma i el vocabulari, transformant certs personatges, paisatges i també localitzacions. Tot això per tal de facilitar la identificació amb les situacions descrites a cada conte. És evident que a un noi o noia de 10 anys li costaria identificar-se amb un monjo budista dins un temple.
Per altra banda, tot i aquests canvis estètics, la premissa principal ha estat sempre mantenir l’essència dels relats orientals:  la il·lustració d’una situació de forma esquemàtica, que ens serveix de guia per a agafar consciència de les nostres creences limitants, els nostres hàbits o els nostres valors.

Cada conte en la seva mesura i depenent de com t’hi sentis identificat, fomenta una reflexió que et connecta amb tu mateix.

Quin seria el gran valor que aporten aquests contes?
Josep: Cada conte en la seva mesura i depenent de com t’hi sentis identificat, fomenta una reflexió que et connecta amb tu mateix. És una connexió directa, senzilla, que va al gra. Sense ser dogmàtics ni pretensiosos, obren unes portes que si les vols creuar et permeten aprendre de tu mateix i de la teva relació amb els altres i el món en general.  En resum, aquest tipus de conte ens permet encendre les llums que ja portem dins.

Quina diferència tenen els contes orientals respecte als occidentals?
Helena: El conte oriental és un esbós d’una situació concreta que il·lustra certs comportaments o actituds dels personatges, de manera que el lector s’hi reconegui i pugui extreure’n les seves pròpies conclusions.  Cada conte il·lustra un valor o una creença. Els contes orientals ens fan replantejar totes aquestes creences i maneres de pensar i actuar.

Els contes occidentals, en general, tenen unes característiques diferents. Hi trobem habitualment una narració on uns personatges inicialment “normals” passen per diferents situacions difícils fins que arriben a resoldre una situació complicada, el clímax final, on habitualment hi ha els dolents que s’han de vèncer d’una manera o una altra. Una sèrie de proves a superar que els acaba convertint en herois.

Un dels objectius del llibre és fer reflexionar  als lectors sobre diversos temes com l’amistat, l’honestetat o la confiança. Com podem treballar aquests valors?
Josep: El que sovint sorgeix espontàniament és buscar paral·lelismes entre les situacions dels contes i moments de la nostra vida quotidiana. És realment sorprenent com els lectors són capaços de veure’s reflectits en els contes.

Fa uns dies, una lectora ens va explicar que va estar llegint A la Recerca del Tresor amb la seva filla, i al cap d’uns dies la nena es va llevar dient que aquell dia es posaria la seva samarreta preferida. Resulta que, tot i ser la samarreta que més li agradava, la tenia tancada a l’armari. Havia deixat de posar-se-la perquè algú a l’escola li havia dit que era massa infantil per la seva edat. Però aquell dia li va dir a la seva mare que faria com al conte de Cadascú diu la seva, i es va posar la samarreta.
També ens fa molta il·lusió que ja hi ha escoles que ja estan fent servir els contes de A la Recerca del Tresor per treballar certs valors o actituds.

S’ha perdut  la tradició d’explicar contes?
Helena: No crec que s’hagi perdut. La majoria de pares (o avis, o tiets,..) seguim explicant contes als nens i nenes abans d’anar a dormir. A les escoles també es llegeixen contes, com a mínim a infantil i els primers cursos de primària. També s’organitzen lectures o representació de contes a les biblioteques.

Quins serien i per què els contes preferits?recerca tresor il·lustració
Josep: Si n’hagués de triar un, em quedaria amb L’home ric i el pescador. Ens fa reflexionar sobre com ens relacionem amb el temps. Viure l’instant present, l’aquí i l’ara, com un hàbit, és un dels meus reptes principals.

Helena: La barca i els excursionistes. El missatge és claríssim i m’hi sento molt identificada. L’aforisme de Montaigne que vam triar per reforçar la idea, l’encerta de ple: A la meva vida he patit un munt de desgràcies, la majoria de les quals no han arribat a passar mai.  És una activitat molt comú i tothom qui més qui menys s’anticipa a les desgràcies, les recrea, les viu dins el seu cap abans que hagi passat res.
Pel que fa als lectors, hi ha molta varietat en les preferències, no crec que n’hi hagi un que sobresurti respecte els altres. I acostuma a ser el conte amb el que la persona s’ha sentit més identificat.

Les lectures dels contes  orientals adaptats s’adreça principalment a infants i joves però podem ampliar també al lector adult.
Helena i Josep: La nostra intenció ha estat sempre que aquest llibre pogués ser llegit i gaudit per a persones de qualsevol edat. De fet, el llibre s’adreçava principalment al públic adult, tot i que ens estem trobant que està agradant molt a diverses franges d’edat. Coneixem famílies que es van passant el llibre entre generacions: primer l’àvia, després la neta de 2on de ESO i finalment el pare i la mare.

I ens fa gràcia perquè tot i que s’han llegit el mateix llibre, te n’adones que el que hi veuen una noia de 14 anys o una àvia de 75 pot ser molt diferent.

Un bona definició del llibre és precisament una de les frases d’Antoine de Saint-Éxupéry ‘ on afirma que ‘Només hi veiem bé amb el cor. El que és essencial és invisible als ulls.
Quin missatge voleu donar als lectors amb ‘LA RECERCA DEL TRESOR?
Josep: Per mi, el missatge és que hem de connectar amb el tresor interior que portem dins i fer el camí per ser millors cada dia.

Helena: Que la vida és més senzilla del que ens pensem. Tot el que ens cal per ser feliços ho portem dins. Cal estar en harmonia amb l’entorn, és cert, però la vertadera felicitat no te la donarà ningú ni cap situació externa a tu.

I quin tresor hauriem de trobar?
Josep: El tresor el tenim dins nostre, el trobem en connectar amb la vida i viure el moment present. Cadascú ha de fer el seu camí per cercar el seu tresor, el camí només el pot fer un mateix.

Helena: El tresor és la nostra essència vertadera, som nosaltres mateixos en estat pur, sense res extern que ens alteri. És un tresor que tenim molt proper, assequible, aquí mateix… només ens cal creure que el tenim per veure’l i sentir-lo.

Després d’aquesta experiència vindran més projectes?
Josep i Helena: Molt possiblement, tot i que de moment estem centrats en la difusió de A la Recerca del Tresor. Encara té molt recorregut i volem que arribi al màxim de gent possible. També ens agradaria treure edicions de A la Recerca del Tresor en castellà i altres idiomes, i per això necessitarem el recolzament d’una editorial.

I a on podem trobar el llibre?
Josep: El llibre es pot demanar a qualsevol llibreria (a excepció de El Corte Inglés, Casa del Llibre i FNAC) indicant el títol: A la recerca del tresor i el nom el la distribuïdora: IXORAI.

Hi ha tot un seguit de llibreries on ja el tenen físicament. Al blog hi ha la relació d’aquests establiments, i l’anirem actualitzant a mida que es vagi incrementant.
També se’ns pot demanar directament a: alarecercadel tresor@gmail.com

 

Fotografies dels autors: Oriol Miralles