0 Flares 0 Flares ×

Deu anys després, l’escriptor publica’, ‘Els hereus de la terra’, la continuació de ‘L’església del mar’.

els-hereus-de-la-terra-ildefonso-falcones-01Amb ‘L’església del mar’ Ildefonso Falcones es va convertir en un autor de bestsellers arribant a la xifra dels sis milions d’exemplars venuts amb el seu debut en el terreny de la narrativa històrica.

Si en la primera novel·la centrava la narració en el barri de la Ribera de Barcelona, ara és el Raval, les Drassanes Reials i l’Hospital de la Santa Creu, els ambients que protagonitzen ‘Els hereus de la terra’.

Ildefonso Falcones assegura que després de viatjar amb les seves novel·les per altres indrets com Granada, Sevilla o Madrid es va veure obligat a tornar a Barcelona ‘ perquè és la meva ciutat i Barcelona segueix proposant uns atractius com poques ciutats ho poden fer amb els seus misteris’.

els-hereus-de-la-terra-ildefonso-falcones-03‘Els hereus de la terra’ se situa a la mateixa Barcelona del segle XIV, però pocs anys després del final de ‘L’església del mar’.
La construcció de Santa Maria del Mar ja està finalitzada i l’acció es concentra en el Raval de la mà d’Hugo Llor, un orfe de 12 anys, treballa en les drassanes gràcies a la generositat d’Arnau Estanyol, qui ha pres al noi sota la seva protecció.

A Ildefonso Falcones li agrada parlar d’una continuació de la seva primera novel·la ‘M’agrada parlar més d’una continuació de l’anterior novel·la perquè en segle XIV, Barcelona segueix creixent pel barri del Raval i calia tractar aquest ambient i em venia de gust deslligar-me del barri de la Ribera i també dels anteriors personatges’

El barri de la Ribera era un barri ric on es concentrava la burgesia catalana i el Raval era tot just el contrari, un barri pobre i molt humil.

És un barri on es construeix L’hospital de la Santa Creu, un dels més grans d’Europa en aquella època i també concentrava un bon nombre de convents i esglésies perquè Pere III va prohibir que es construïssin en el centre de la ciutat.

els-hereus-de-la-terra-ildefonso-falcones-06Els somnis inicials del jove Hugo Llor són el de convertir-se en constructor de vaixells. De fet, les drassanes era una de les principals fonts de treball i Barcelona concentrava una flota naval important pel comerç com altres ciutats com Gènova. Falcones destaca que ‘Barcelona vivia de cara al mar i eren molt importants les professions vinculades a la construcció i manteniment dels vaixells’.

En els primers capítols se centra a les drassanes però després el vi i la seva elaboració i protagonitza la novel·la quan la vida d’Hugo oscil·la entre la lleialtat a la família Estanyol i la necessitat de sobreviure en una ciutat injusta amb els pobres. Obligat a abandonar el barri de la Ribera, busca treball al costat de Mahir, un jueu que li ensenya els secrets del món del vi i descobreix la passió per la terra.

Falcones assegura que ‘Trobo apassionant el món del vi i a més a l’edat mitjana era molt més prudent beure vi i s’utilitzava fins i tot com a medicament’, l’autor també assenyala que ‘En el segle XIV tot el que era l’Eixample gran part del Raval eren vinyes’.

Sobre la documentació existent sobre el món del vi d’aquella època assegura que hi ha pocs llibres que documentin el procés de l’elaboració del vi. Per Falcones els 800 anys de dominació musulmana va influir en la viticultura ‘va provocar que molts agricultors s’oblidessin de les tècniques d’elaborar i el vi’ al mateix temps que afirma que ‘Després de la dominació musulmana ningú podia envellir el vi perquè s’agrejava.

els-hereus-de-la-terra-ildefonso-falcones-13La novel·la ‘Els hereus de la terra’ també recull alguns dels conflictes socials i polítics de l’època i per acostar al lector aquests fets va decidir convertir en mercader de vi al seu protagonista ‘La gent no viatjava com avui en dia i només ho feien els mercaders i els peregrins i per tant l’única possibilitat de fer viatjar al protagonista era convertir-lo en un mercader de vi i acostar-lo als fets històrics destacats de l’època’.

A més de la construcció del barri del Raval, Falcones també aborda fets històrics com el Compromís de Casp i el moment que deixa de regnar a Catalunya, la casa comtal de Barcelona i suposa l’entrada de la dinastia Trastàmara a la Corona d’Aragó de la mà de Ferran d’Antequera. A partir d’aquest moment es produeix, segons Falcones, l’inici de la castellanització per Catalunya ‘No sé si per bé o per mal, que cadascú decideixi” apunta l’autor.
A partir del regnat de la Casa Trastàmara ‘es va agreujar la situació dels pagesos de remença’.

els-hereus-de-la-terra-ildefonso-falcones-15La novel·la tampoc oblida els conflictes religiosos com la divisió entre el Papa de Roma i el d’Avinyó.  El conflicte religiós  també va influir en les polítiques sobre jueus de l’època, que només a la ciutat de Barcelona representaven un 10% de la població. Precisament el protagonista és acollit per una família jueva i comença a interessar-se pel món del vi.

Els jueus eren propietat del rei i recaptaven impostos per pagar al monarca. Falcones destaca que ‘els jueus sempre han estat unes comunitats que han depès de la voluntat dels reis’. Sobre l’expulsió dels jueus destaca que “Barcelona es va anticipar bastant’ i després van arribar unes lleis molt dures pels jueus. Els segles anteriors a l’expulsió dels jueus de 1492 van ser molts durs pels atacs als calls i les obligades conversions’.

els-hereus-de-la-terra-ildefonso-falcones-09Sobre l’adaptació de ‘L’Església del Mar’ a la televisió assegura que sent “curiositat i expectativa i serà una gran producció’. Falcones no ha participat en el guió de la sèrie perquè ‘Desconec el llenguatge audiovisual i això és feina dels guionistes’
Està convençut que la sèrie segueix l’esperit de la novel·la i sobre la seva obra destaca que jo penso en el lector quan escric i vull entretenir-lo i que es diverteixi llegint’.

GALERIA FOTOGRÀFICA