0 Flares 0 Flares ×

Els autors han escrit a quatre mans una novel·la juvenil amb aires de thriller ecològic apocalíptic amb tocs de ciència-ficció.

Salvador Macip Ricard Ruiz

Herba negra explica les aventures d’un grup de joves que descobreixen una organització secreta que pretén acabar amb la civilització a partir d’una nova espècie de planta.
A partir d’una nova espècie d’herba, modificada al laboratori i que es comercialitza en forma de beguda, l’organització vol assolir el control de la societat. En una trepidant lluita contra rellotge en què res és el que sembla, els protagonistes hauran d’unir diferents pistes, com si es tractés d’un trencaclosques, per salvar el món i tot el que estimen.

La novel·la ha rebut el 31è Premi de Literatura Juvenil Ramon Muntaner en l’acte celebrat a Girona coincidint amb el lliurament dels Premis de la Fundació Prudenci Bertrana.

El Premi Ramon Muntaner es va crear l’any 1986 i premia obres destinade sal públic juvenil. La dotació del guardó és de 6.000 euros i la publicació al segell Fanbooks.  El jurat d’aquesta edició ha estat format per Patrizia Campana, David Cirici, Núria Martín, Francesc Miralles i Marta Vilagut.

Salvador Macip és metge, investigador i escriptor. Autor de les novel·les Ullals, Hipnofòbia i Jugar a ser déus entre d’altres, ha destacat per obres amb forta presència de la ciencia-ficció . Per la seva banda Ricard Ruiz ha destacat com a crític literari en diveros mitjans de comunicación, tasca que ha deixat recentment per dedicar-se a escriure. És autor de les novel·les juvenils El guardià dels somnis coescrita amb Àlex Hinojo, Quin cap!, Esquizo i Las voces del laberinto.


Fragment de la novel·la ‘HERBA NEGRA’

De l’arbre de fada que domina el receptacle no se’n pot dir planta, ni tan sols arbust. Fa prop de dos metres, té un tronc de gairebé tres pams i mitja dotzena de branques que s’estenen sinuoses per les parets […].
Dues de les branques, les que toquen el vidre, són més curtes però més gruixudes, i estan recobertes d’una escorça negra i verda que recorda una crosta; a l’extrem que frega l’aparador, unes fulles cilíndriques, com beines de pèsols o mongetes, vibren lleugerament.

L’únic fruit de l’espècimen, bulbós i recobert de fulles piloses, es troba damunt del tronc, i té una mena de forats, dos d’ells brillants, just a sobre d’un petit objecte.  L’objecte, tots tres ho veuen, és un penjoll com el del Salva.
I els forats són ulls. Ulls oberts.”

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here