L’escriptor ofereix en la seva nova novel·la un homenatge a la literatura i cultura portuguesa de mà d’un professor universitari.
Un oceà de memòria de Sebastià Bennasar Hi ha decisions que poden marcar-nos per la resta de la nostra vida. Decisions que s’han de prendre en poc temps.
El protagonista de la novel·la ‘Un oceà de memòria’ de Sebastià Bennasar, el professor António Figueira, ha de decidir en poques hores si finalment accepta l’oferta de feina per donar classes de literatura a la Universitat de les Açores.
Acceptar l’oferiment significa tornar al lloc on va néixer i d’on va marxar fa unes dècades per les revoltes polítiques que van desencadenar en la Revolució dels Clavells. Unes revoltes que van provocar la mort en estranyes circumstàncies del seu amic Antunes. Té una nit per pensar-ho però si refusa l’oferta, potser la seva economia es podria ressentir.
‘En el fons va pensar que havia d’estar content i que era tot un honor que a la Universitat de les Açores encara el volguessin contractar com a mestre. Hi faria el que sabia fer, ensenyar a llegir i sobretot ensenyar a apassionar-se amb la lectura, i només per allò, només per pensar en la possibilitat que hi hagués un sol alumne cada any que aprofités les seves classes, valia la pena acceptar la feina’.
La nova vida a les Açores és també un retorn al passat amb el record de fets dolorosos però també suposa el retrobament amb el seu antic amor Anna Rita Antunes. El professor també recorda la situació política que ha patit Portugal en les darreres dècades que Sebastià Bennasar sap administrar amb ofici novel·la que curta però plena de matisos.
‘Un oceà de memòria’ (El Gall editor 2016) inclou dues de les passions de l’autor; la literatura i la cultura portuguesa. De la mà d’Antonio Figueria, apassionat per la seva professió i que assegura que una cosa és saber de literatura, però explicar-la és tot un art, serem testimonis de les opinions del vell professor que encara conserva les ganes d’ensenyar.
‘El professor gaudi, xalava molt sempre que feia aquella primera classe, perquè tenia molt clar que una de les missions de qualsevol docent és qüestionar, obrir la ment dels joves alumnes, mostrar-los que la realitat és bastant més complexa que les uniformitzacions a les quals es tendeix habitualment’.
La novel·la no s’escapa de certes crítiques sobre la situació i el paper de la cultura. ”D’un temps ençà el professor Figueira pensava que s’havia caigut en la cultura de l’espectacle i que les institucions fien el joc a la cultureta de mostrador”.
‘Un oceà de memòria’ també vol ser un homenatge a destacats autors portuguesos i per aquest motiu ens trobem amb moltes referències d’escriptors com Eçà de Queirós o Gonçalo Tavares.
Les Açores, unes illes situades en mig de l’oceà Atlàntic, són testimonis de la història que ens proposa Sebastià Bennasar. Unes illes amb una llei pròpia ‘La llei ancestral de l’illa assegura que quan un arriba un altre ha de partir, que no poden passar gaires dies més sense que es pugui conservar l’equilibri, aquella estranya virtut que la fa estar ancorada al mig del mar’.
