Arran de l’estrena de la pel·lícula ‘El fotògrafo de Mauthausen’ protagonitzada per Mario Casas, basada en la vida del fotògraf Francesc Boix, L’Illa dels Llibres recomana tres obres que ens poden ajudar a descobrir detalls de la seva biografia.
Un còmic, un assaig i un llibre de fotografies ens permet conèixer la biografia de Francesc Boix, conegut com el ‘fotògraf de Mauthausen’ per les fotografies realitzades al camp de concentració nazi i gràcies a aquest testimoni fotogràfic va ser clau per condemnar durant el judici de Nuremberg a molts oficials nazis a més donar a conèixer al món les atrocitats realitzades per l’exèrcit alemany en els camps d’extermini.
Les fotografies de Boix mostraven el dia a dia dels camps d’extermini des de dins. En el judici de Nuremberg, Boix parlava de les tasques que realitzava al camp ‘primer vaig treballar a la cambra fosca. Revelava personalment totes les pel·lícules Leica d’aquelles persones que eren afusellades. I com que allí no hi havia cap Kapo alemany, em vaig convertir en secretari de la Secció d’Identificació i d’aquella manera em vaig familiaritzar més amb aquells temes’
Aquelles fotografies de Francesc Boix segons assenyala el Catedràtic d’Història de la UAB, Josep Maria Sabaté ‘ són fotografies que identifiquen i fotografies les múltiples formes d’assassinar, matar o provocar morts o suïcidis dels presos. Execucions, penjaments a la forca, estrangulaments, assassinats per injeccions, dutxes amb les grans diferències de temperatura de l’aigua sota les condicions més adverses (a l’hivern, sempre a 10 graus sota zero), cambres de gas, vehicles de gas, esquarteraments per gossos, trets al clatell…..’.
Francesc Boix va néixer al barri de Poble-Sec l’any 1920. El seu pare treballava de sastre i a la rebotiga hi tenia un estudi fotogràfic que va aconseguir despertar-li l’afició a Francesc Boix. L’escriptora Maria Barbal al llibre ‘Els primers trets de Francesc Boix’ (Ara llibres) destaca que ‘el seu pare era fotògraf aficionat i l’havia instruït en aquest art. Per tant, el Francesc, quan va a la guerra, ho fa amb una arma que la majoria no contempla com a tal, la càmera fotogràfica. Amb ella dispara, però no pas per matar, sinó per captar el moment en l’espai’.
Boix, amb disset anys ja era un jove soldat republicà aficionat a la fotografia que es va allistar a la 146 Brigada Mixta que es va formar al Castell de Figueres i es va destinar al Front d’Aragó. Més tard Francesc Boix seria destinat a la 30 Divisió a la rereguarda. El llibre publicat l’any 2016 mostrava una sèrie de fotografies ‘una visió de la guerra des de dins de les unitats i una visió molt diferent de la de grans reporters gràfics que anaven al front dies determinats i en donaven una vista èpica, la que volia mostrar l’exèrcit’ segons afirmava a l’obra Josep Cruanyes, Coordinador de la Comissió de la Dignitat.
Les fotografies mostren el dia a dia dels soldats durant la guerra civil com la construcció de les barraques on vivien els soldats a la muntanya, les trinxeres, el menjar, les estones de repòs, les practiques i les maniobres o l’arribada de la correspondència.
Un cop acabada la Guerra Civil Boix es va exiliar a França i va ser capturat per les SS. El 27 de gener de 1941 va ser traslladat juntament amb 7.000 republicans catalans i espanyols a Mauthausen. Boix amb número 5.185 és destinat al Servei d’identificació del camp, Erkennungsdienst que depenia de la Gestapo i la Politische Abteilung.
De cada fotografia es feien 5 còpies, una es quedava al camp i les altres restants s’enviaven en diferents arxius. Un presoner polonès anomenat Stefan Grabowski va decidir fer-ne una sisena copia i guardar-la com a testimoni de les atrocitats que es cometien als camps. Boix va decidir continuar amb la idea de la sisena còpia.
Benito Bermejo a ‘Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen’ (La Magrana 2002) assegura ”de l’alliberament dels camps coneixem molts reportatges fets pels fotògrafs que van entrar-hi amb els exèrcits aliats. Però Boix ja era a dins quan els americans van entrar Mauthausen. Amb la seva Leica immortalitzarà l’arribada’. Al llibre es comenta el projecte de Boix d’escriure les seves memòries amb el títol de ‘Spaiaker’, que era la forma despectiva amb què els SS i els presos comuns del camp que ell hi havia conegut es referien als espanyols. Malauradament d’aquell text i on segurament coneixeríem de primera mà molts detalls de la seva biografia i el seu pas al camp de concentració, no s’ha conegut el rastre.
LA BIOGRAFIA DE FRANCESC BOIX EN CÒMIC
Precisament llegint el llibre de Benito Bermejo, Salva Rubio va descobrir la història de Boix i va decidir adaptar-la al còmic amb les il·lustracions de Pedro J. Colombo i acolorit per Aintzane Landa.
El còmic ‘El fotógrafo de Mauthausen’ Norma Editorial ofereix una excel·lent història molt ben documentada i una aproximació molt visual a la feina de Boix al camp de concentració i com es van poder salvar unes fotografies que van ser vitals per poder condemnar a oficials nazis durant el judici de Nurenberg.
El còmic inclou un dossier històric d’unes 50 pàgines amb tota mena de detalls autobiogràfics.
Salva Rubio afirma que en un país normal Francesc Boix, seria considerat un heroi. Un símbol de valentia, resistència i llibertat, però la realitat és que encara avui en dia, molt pocs saben qui és i que va succeir a Mauthausen a milers de republicans, deportats i refugiats’.
Francesc Boix va morir a París l’any 1951 de tuberculosi, malaltia que arrossegava des de la seva estada al camp de concentració.
