Entrevista: Xavi Ayén analitza el fenomen del boom dels autors llatinoamericans

L’obra guanyadora del premi Gaziel de Biografías y Memorias, Aquellos años del boom (RBA)  mereix una lectura pausada malgrat les més de 800 pàgines que ens convida a reviure un dels moments màgics de la literatura.

Xavi Ayén - Aquellos años del boom

El treball que presenta el periodista Xavi Ayén és fruit de 10 anys de feina que ha combinat amb entrevistes i consultes en nombrosos arxius personals,  institucions nord-americanes i españoles per oferir al lector un estudi molt rigorós basat en en periodisme d’investigació.
Parlar dels anys del boom és endinsar-se per la literatura de Gabriel Garcia Márquez, Mario Vargas Llosa, José Donoso, Julio Cortázar entre d’altres escriptors que han format part d’aquest grup.
Però els anys del boom és també parlar de l’agent literària Carme Balcells que va jugar un paper destacat per la consolidació i professionalització del sector editorial i l’èxit de bona part d’aquests autors que en un moment de la seva vida van passar per la ciutat de Barcelona.
El premi Gaziel de biografies i memòries que convoca anualment la Fundació Conde de Barcelona i RBA libros amb una dotació econòmica de 10.000 euros.
Xavi Ayén analitza a L’illa dels llibres  el fenomen del boom dels autors llatinoamericans.

imagen128362mEn quin moment va decidir escriure aquest llibre?
Havia llegit biografies i articles sobre aquets autors llatinoamericans, però va ser el dia que vaig poder llegir ‘Història personal del boom’  del xilè José Donoso que  em vaig quedar amb les ganes de saber-ne més. Llavors vaig  pensar que  com a lector m’hagues agradat llegir una biografia colectiva d’aquest grup que m’ expliqués les interrelacions entre tots ells i amb els editors i  els moviments polítics de l’època amb la cultura.
Pensant en  com ho podria fer, vaig començar a llegir i rellegir obres d’aquests autors buscant fons i bibliografia.
Al principi no sabia si tot això podia desembocar en un llibre, però 10 anys després  s’ha pogut publicar.

El grup del boom hi destaquen els noms de  Gabriel Garcia Márquez i  Mario Vargas Llosa, però també altres autors que reivindica amb la publicació d’Aquellos años del boom .
Els altres més coneguts com  Carlos Fuentes o Julio Cortázar tot i que no vivien a Barcelona  també formarien part d’aquest boom on afegiriem el nom de José Donoso que va viure a Vallvidirera. Sobretot, cal destacar l’allau d’autors llatinoamericans que venien a viure a Barcelona.
Hi ha molts noms que també  són importants com Ernesto Sánchez o Cristina Peri Rossi,  que composen tots junts aquest relat coral que està format per moltes veus que es van projectar al món des de la ciutat de  Barcelona

Afirma que el Boom està format per quatre grans B
Sempre dic que el Boom està format per una B enorme i en  majúscula que  es va alimentant  d’altres B que desemboquen en aquesta gran lletra B.
La B de l’agent literària Carme Balcells  perquè   primer aconsegueix que molts escriptors llatinoamericans  vinguin  a viure a Barcelona, els professionalitza i els aconsegueix uns contractes molts millors per a ells canviant les regles de joc existents en aquells moments.
La B de  l’editor Carlos Barral que amb el seu premi Biblioteca Breve va aconseguir premiar a Mario Vargas Llosa, Guillermo Cabrera Infante i Carlos Fuentes entre d’altres.  Cal destacar que els principals noms boom van ser premiats  o publicats a Seix Barral i a Barral editores.
La B de Barcelona, la ciutat que va crear el microclima  o atmosfera que va propiciar que tots aquests autors vinguessin.
I finalment una B política de la revolució de los Barbudos  cubans, és adir, els revolucionaris  liderats per Fidel Castro van agafar el poder a Cuba i van funcionar  com a cohesió  ideològica entre tots els membres del boom, especialment  durant els primers anys.

Xaxi Ayén assenyala l'atic on vivia Vargas Llosa
El periodista Xavi Ayén assenyala l’àtic on vivia Mario Vargas Llosa al carrer Osi de Barcelona.


Tot aquest boom es va forjar a la ciutat de Barcelona i en un lloc molt concret  on es concentravem  editorials i escriptors.
Si filem prim el boom llatinoamericà es concentra a Sarrià i a quatre illes on és concentraven  les principals  editorials i escriptors.
Gabriel Garcia Márquez i Vargas Llosa vivien a la mateixa illa de casa, Márquez al carrer  Caponata 6 i  Llosa al número 50 del carrer Osi.  En menys de cinc minuts caminant  tenien  ben a prop editorials com  Grijalbo, Anagrama, Lumen o  Tusquets.

Què tenien en comú els escriptors del boom?
El boom com a grup literari no existeix si busquem una estètica comuna, però en canvi si que existeix si pensem que era un grup d’amics que quedaven per sopar o començar  iniciatives culturals o fins i tot plantejar-se escriure llibres plegats sobre dictadors llatinoamericans. Junts van arribar a publicar revistes com ‘Libre’ que va sortir en un període molt breu de temps on hi van participar Cortázar, Márquez o Vargas Llosa. També van escriure articles plegats  o  es passaven  contactes d’agents literaris o editors internacionals.
Aquests fets demostren  que actuen d’una manera grupal i això té uns efectes molts positius com a expansió de fenomen.

Aquesta amistat un bon dia es trenca per un cop de puny que Vargas Llosa va etzibar a Gabriel Garcia Márquez.
En realitat el boom es trenca per diversos motius , però sobretot perquè es dispersa i els autors en un moment  donat  ja no viuen tots a Barcelona. També ideològicament la revolució cubana hi va tenir molt a a veure, perquè alguns escriptors ha no pensen el mateix sobre la revolució.
El boom també s’esquerda  perquè  alguns autors s’han convertit en  milionaris i d’altres són escriptors marginals i això provoca certes enveges i  tibantors.
A la vida al final  tot  s’acaba dispersant  i no hi ha res que es mantingui sense canvis i el boom no podia ser menys.
Aquest final coincideix en el temps amb el cop de puny que Vargas Llosa li va etzibar a Gabriel Garcia Márquez a Mèxic  12 de febrer  de 1976, una data que he agafat com a simbòlica de la fi del boom.

La llibreria Bambi de Barcelona on Gabo comprava els folis de 120 grams per escriure 'El otoño del patriarca'.
La llibreria Bambi de Barcelona on Gabo comprava els folis de 120 grams per escriure ‘El otoño del patriarca’.

Quin llegat ens deixa el boom?
Un llegat immens com la creació d’un mercat comú de lectors hispanoamericans, es a dir, que una novel·la que surt en un país  és novetat al mateix temps  en d’altres països  que parlen castellà.
Però també ens deixa un llegat molt important  que és l’autoestima que provoca  pensar que la literatura escrita en espanyol pot ser valorada a nivell mundial.
A Espanya  aquests escriptors han estat valorats com a grans escriptors, però als països llatinoamericans, han estat vistos com alguna cosa més, perquè són els escriptors que els han portat  aquesta autoestima.

Quina seria la recomanació per llegir ‘Aquellos años del boom?
Primer de tot,  és un llibre que no té perquè  llegir-se de manera lineal i per tant el lector pot agafar l’index i començar pel capítol que li agradi més.
Podem començar llegint com la Guerra Freda esclata en el territori del boom amb la lluita entre els Estats Units i Cuba que intenten atreure els escriptors o podem  començar pels capítols dedicats a Carlos Fuentes,  José Donoso o les dones del boom , per Carlos Barral o pel capítol dedicat a l’agent literària Carme Balcells.
No el voldria comparar amb Rayuela de Cotázar perquè no és tan estructurat, però si que ‘Aquellos años del boom’  permet qualsevol lectura.

La ciutat de Barcelona compta amb molts espais que ens recorden el pas d’aquests autors. No ha pensat en fer una ruta literària?
Sempre he dit que  si el boom hagués passat a a Paris o Londres ja existiria aquesta ruta perquè  són ciutats molt orgulloses del seu patrimoni literari.  A Barcelona, els pisos on vivien  els escriptors no estan senyalitzats i  els llocs on van succeir coses importants per la literatura del segle XX tampoc.
És una mancança que tenim  i que m’agradaria quehi  hagués un reconeixement visible perquè invisible si que hi és, perquè són autors molts llegits a les cases de Barcelona i tenen molts lectors i admiradors, però en canvi no hi ha un record institucional visible al moviment literari més important  del segle XX i que ha succeït a Barcelona.
Un moviment que tots el sentim nostre i que per tant s’hauria de poder  visibilitzar d’alguna manera.

La casa on va viure Gabriel Garcia Márquez a Barcelona situada al carrer Caponata nº6. on l'eswcriptor colombirà va escriure 'El otoño del patriarca'.
La casa on va viure Gabriel Garcia Márquez a Barcelona situada al carrer Caponata nº6.