Coincidint amb l’any Pedrolo, Sebastià Bennasar reivindica la seva obra amb un manual on descriu la importància i vigència de l’escriptor català.

Entrevista Jordi Milian

‘Mecanoscrit del segon origen’ ha estat per molts lectors la porta d’entrada a l’univers de Manuel de Pedrolo. Molt pocs coneixen l’extensa obra de l’autor, que compta amb més d’un centenar de títols publicats amb una varietat de gèneres literaris.
Pedrolo ha estat oblidat durant molt de temps i el centenari del seu naixement vol reivindicar la seva obra per mitjà de reedicions i actes dedicats a la seva figura.

L’escriptor i periodista Sebastià Bennasar, coneixedor de l’obra de Manuel de Pedrolo,  vol ajudar a aquelles persones que vulguin entrar de ple a l’univers pedrolià i per aquest motiu publica ‘Manuel de Pedrolo, manual de supervivència’ (Meteora), una guia que ens permetrà conèixer a fons el seu llegat.

Com va conèixer l’obra de Pedrolo?
Suposo que com tots, per casa corria un exemplar del Mecanoscrit del segon origen. El vaig devorar i vaig veure que en volia més i així vaig començar a llegir Pedrolo, tot el que queia a les meves mans.

Què en destacaria de la seva obra?
La qualitat en primer lloc i l’ambició. Pedrolo volia construir tota una literatura per si mateix i de màxima modernitat i per això va provar i experimentar moltíssimes tècniques literàries adaptades en cada cas al missatge que volia transmetre.

Per a molts lectors el primer contacte amb l’obra de Pedrolo ha estat amb Mecanoscrit del segon origen.
Sí, curiosament una de les seves obres menors…

Malauradament el que havia de ser una porta d’entrada a l’univers de l’autor s’ha quedat en molts casos en un intent.
S’ha quedat en una lectura única en molts de casos, però continua essent una magnífica porta d’entrada si algú s’hi interessa: obra de ciència-ficció, que planteja temes com l’incest o les relacions multiculturals, enfronta els joves a la supervivència i planteja un nou Gènesis… no s’hi posava per poc.

Costa d’entendre que l’autor d’un dels llibres més venuts en català sigui un autor força desconegut. Per què Pedrolo ha estat un autor oblidat?
Per tres motius: L’acarnissament de la censura d’ençà que va començar a escriure; la política de capelletes i interessos del món editorial; la seva insubornable fidelitat a la independència de Catalunya des d’un marxisme heterodox.

El seu compromís i ideari polític, ha estat un handicap per divulgar la seva obra?
Per descomptat. Ha estat i encara és el gran handicap.

El seu missatge polític encara continua vigent?
Més que mai. Que no és vigent defensar l’alliberament de la nació catalana i a la vegada l’alliberament de les classes més desafavorides?

La publicació de ‘Manuel de Pedrolo, manual de supervivència’ és un homenatge?

És un homenatge de tipus pràctic, vol ser una porta d’entrada múltiple al seu univers literari i narratiu.

A quin tipus de lectors va dirigit el manual?
A tot el públic en general, perquè ningú no ha llegit les 20.000 pàgines de l’obra pedroliana. N’exclouria els membres de la fundació Pedrolo perquè ells ja ho saben tot.

Quina vigència té la seva obra?
Pedrolo és el pare de la modernitat literària catalana i hi ha obres molt interessants per llegir ara precisament per aquesta modernitat, com la tetralogia de La Terra Prohibida, o el cicle Temps Obert.

Assegura en el llibre que només un 10% de l’obra publicada per Pedrolo està disponible.
Ara una mica més perquè amb motiu del centenari hi ha hagut força reedicions. Però parlem d’un home amb 128 títols publicats, dels quals a les principals llibreries del país no s’arribava a la dotzena.

Suposo que amb la celebració del centenari servirà per reeditar bona part de la seva.
Sí, i tant. Ja s’ha començat: Milions d’ampolles buides i M’enterro en els fonaments i Acte de Violència per part de Sembra Llibres; Tocats pel foc, Tigre de Paper, Es vessa una sang fàcil, a Pagès Editors; Cendra per Martina a La Vanguardia; L’inspector fa tard, Mossegar-se la Cua i Doble o res a Edicions 62; Crucifeminació i Procés de Contradicció Suficient a Orciny Press, la tetralogia de La Terra Prohibida a Comanegra… i me’n deixo de ben segur.

Autor d’uns 120 llibres de tots els gèneres possibles, teatre, narrativa poesia a més de novel·les negre so de ciència ficció. Un autor ‘que no te l’acabes’ com s’afirma en diversos moments en el manual que publica.
Evidentment, perquè són 20.000 pàgines d’obra completa amb alguns títols de gran densitat i complexitat.

Es pregunta que hauria passat si Pedrolo hagués pogut publicar la seva obra en el moment de la creació i no tants anys després.
I em responc que hauria estat reconegut per tothom com el que era: un autor genial i el més modern de les nostres lletres, a més a més del millor informat del que estava passant a la literatura nordamericana i a la francesa.

Pedrolo escrivia sense saber si les seves obres es publicarien i patirien la censura.
Ell escrivia des de la màxima llibertat del creador, sabent en molts casos que no podria publicar.

Era Pedrolo un visionari?
No. Era un home ben informat que llegia més que molts altres. Era un utòpic, això sí, i ja sabem que les utopies rarament es compleixen.

Existeixen pocs llocs a Catalunya dedicats a l’autor siguin carrers o biblioteques.
Crec que n’hi hauria d’haver més, va ser una sorpresa. Però n’hi ha molts altres que en mereixen.

Per què hem de llegir a Pedrolo?
Perquè és molt bo.

Quin series els 5 imprescindibles?
La sèrie Temps Obert (11 novel·les), la sèrie La terra prohibida (4 novel·les) Els anònims (3 novel·les) i els apòcrifs (3 novel·les).
Com que la gent difícilment s’embrancarà en aquesta aventura, proposo cinc títols diferenciats: Acte de violència; M’enterro en els fonaments; Joc Brut; Balanç fins a la matinada i els dietaris.