23 Flares 23 Flares ×
L’escriptor anglès presenta la novel·la ‘Personal’ guanyadora del darrer premi RBA  de Novel·la Negra.

Lee Child Illa dels llibres
El creador del personatge de Jack Reacher i guanyador del VIII Premi  Internacional RBA de Novela Negra ha concedit una entrevista a L’Illa dels Llibres per donar-nos detalls sobre el seu personatge i les claus del seu èxit .
Lee Child, segons comenta el mateix autor, ha venut gairebé 100 milions d’exemplars de les 19 novel·les protagonitzades per Reacher, una xifra que sembla no espantar a l’autor anglès que té molt clar quina és la seva funció:; entretenir al lector.

personal_300x456El Premi Internacional RBA l’han guanyat en anteriors edicions  Andrea Camilleri, Patricia Cornwell, Michael Connelly, Harlan Coben, Philip Kerr… Què té en comú amb aquests escriptors?
No en tinc ni idea. Quan m’ho van dir, vaig pensar que s’havien equivocat, perquè entre els guanyadors hi ha autors molt bons. El fet que el jurat m’hagi posat al seu costat, per mi, ja és remarcable.

Vostè demostra que no hi ha rivalitats entre companys de professió perquè autors com Stephen King, James Patterson, Michel  Connelly han lloat les seves novel·les.
És molt irònic, perquè a vegades els autors que escriuen novel·les dures i violentes,  solen ser els més generosos. Si jo tingués un problema greu i necessites ajuda, segurament, els trucaria a ells.

Té alguna resposta a l’èxit de la novel·la negra?
L’explicació clàssica sempre serà que busquem resolucions i tancaments, perquè en els crims del món real molt poques vegades troben un final.

Si per exemple, et roben a casa teva, avui segurament, no trobaran els lladres i difícilment et tornaran el que t’han robat.
Busquem novel·la negra perquè a la novel·la negra els dolents són detinguts i després d’una investigació llarga i difícil tenim la satisfacció que agafem als dolents.
En altres paraules, hi ha un tancament del problema, l’ordre és restaurat i la seguretat és restablerta i com a ésser humans aquestes certeses  ens encanten.

Per tant el lector busca justícia i seguretat
Absolutament. Són dues necessitats bàsiques humanes i la gent vol viure amb seguretat i justícia.

El seu personatge Jack Reacher sempre busca la justícia.
Ell  és una força elemental de la justícia i el que no tolera és la injustícia. Potser això explica la seva atractivitat vers les dones.

La meva experiència personal em fa pensar que les dones són molt contràries a les  injustícies. Si escoltes la frase ‘ això no és just’ segur que la frase surt de la boca d’una dona.

Vostè és un escriptor que compta amb moltes lectores.
Això és cert i tinc moltes lectores especialment a occident. La major  part dels autors de novel·la negra són llegits lleugerament  per més dones, però en el meu cas tinc  moltes més que la mitjana i per mi és difícil saber perquè és així.

Potser pel caràcter del personatge?
Va  molt més enllà del que va des d’un punt de vista de la justícia que hem comentat abans. A Reacher li agraden les dones i les respecta. Les dones dels meus  llibres són fortes, dures i capaces de tot,  i això és el que ha mancat fins ara al gènere negre.

Normalment a la novel·la negra les dones són les víctimes, però en els llibres de Reacher les dones són tan dures com ell o  fins i tot més.

Va debutar amb la novel·la Killing floor, que el va motivar Lee Child L'illa dels llibres 02començar a escriure?
Jo volia romandre en el món de l’entreniment perquè havia treballat a la televisió i al teatre. M’encantava la sensació d’entretenir al públic i fer feliç a la gent. Vaig perdre la meva feina i vaig pensar ‘I ara que faré?’ i el més proper al que estava fent anteriorment  era escriure aquest tipus de novel·la.

En un inici, no volia ser escriptor, però les coses no l’hi han anat gens malament.
No al contrari. (riu) M’ha anat molt i molt bé. Possiblement  ha estat així, perquè  no volia ser autor, i el que en realitat volia ser, era entretenidor.

Si mires el llistat de guanyadors del Premi RBA la majoria són periodistes i no havien buscat ser escriptors.

Les xifres  mereixen molt de respecte. 19 novel·les  publicades  i 60 milions de llibres venuts.
De fet aquestes xifres són superiors i ja arribem als gairebé 100 milions d’exemplars venuts després de l’estrena de la  pel·lícula fa dos anys.  Des del primer llibre que vaig escriure per mi mateix, la clau d’aquest èxit, és que jo no nego que tinc una certa facilitat per escriure, però més enllà d’això sóc una persona normal.

La història que escric i  em diverteix, segur que també divertirà a una enorme quantitat de persones.

La seva etapa a la televisió l’haurà ajudat a escriure novel·les?
Existeixen moltes diferències tècniques. Sempre sospito  dels guionistes televisius que decideixen escriure novel·les, perquè hi ha  unes diferències fonamentals.

El que et dóna un punt fort com a guionista a la televisió es converteix en una feblesa com a novel·lista.
Aquí tots  treballem pel públic i la nostra responsabilitat, no és ser poètic o artístic, i ens hem de concentrar amb el nostre públic objectiu.

Què hi ha de Lee  Child en Jack Reacher?
Inevitablement fem que els nostres herois tinguin punts autobiogràfics.  Compartim molts interessos, gustos i la nostra visió del món és molt similars. La millor manera de descriure-ho seria  ‘’això és que jo faria si em deixessin fer-ho’.

En un primer moment tenia molt clar que volia crear un personatge diferent
Jo intentava no entrar en col·lisió  directa amb d’altres autors dotats d’un gran talent com per exemple Michael Connelly.

Com a regla general vaig decidir que qualsevol cosa que fes en Connelly jo no la faria.
Si ens fixem bé,  el seu heroi té un nom complicat i el meu no. El seu heroi té una feina fixa i el meu no. Jack Reacher no té ni un emplaçament fixe.
Llavors, perquè entrar en col·lisió  amb un talent tant gran com el de Connelly?. Jo penso que tots necessiten el nostre nínxol  específic i petitet.

Reacher és un personatge solitari i poc donat a les relacions socials. A més segueix sense creure en les tecnologies i no utlitzat no mòbil ni ordinadors.
El personatge és un paradigma a l’antiga i necessita d’un cert escepticisme pel que fa la tecnologia. L’absència de tecnologia fa que aquestes trames siguin molt més fàcils.

Imagina’t que tot pogués ser localitat a google o resoldre casos amb una trucada telefònica des del teu mòbil. Això fa que la narrativa sigui molt difícil.

Després dels atemptats de l’11S les seves novel·les es van vendre més.
Si existeix una por massiva i una histèria pel terrorisme  el que voldran els lectors és veure un gran protector.

Jo penso que després de l’11 de setembre va arribar la crisi financera al món i això va contribuir  a la cerca d’una persona que ens protegeixi.
La simplicitat de la vida d’en Reacher  és molt atractiva perquè no té targetes de crèdit, ni hipoteques ni préstecs ni diners al banc.

Es pot viure com el seu personatge?
Em sembla que podria ser possible. Com a diversió jo he fet les coses que fa en Reacher  i he dormit  en pensions de 20 dòlars, he viatjat en bus  i he fet autoestop. Si tens la fortalesa necessària  ho pots fer.

I no l’han reconegut?
El món dels llibres és petit. Sóc conegut en el món de les editorials, però la qüestió es que hi ha milions de persones que no llegeixien un llibre.  Si fos Lionel Messi no ho hagués pogut fer

Que hi  trobarà el lector a  la novel·la ‘Personal’?
El que trobarà el lector és un emplaçament molt més glamurós per en Reacher. Aquesta vegada és enviat a París i Londres.

Hi ha un part divertida pels que ja coneixen a en Reacher. Ell és un tio gran i estrany i  ‘’Que farà a París o que farà París d’ell?’’ Ell és com un elefant en un garatge.

Però a la novel·la, Reacher no sap que ha anat a fer a París.
Ni tan sols vol ser-hi París. La clau del començament de la novel·la, es que no li importa gaire qui és el president de França  i qui serà finalment  assassinat.

Però en Reacher té una persona  a qui li deu un favor i com sempre fa cas del seu codi ètic interior, el porta a tornar un favor amb un altre favor, encara que això el porti  a fer alguna cosa que no li agradi.

Qui s’amaga darrere edl nom de Lee Child?
No hi ha ningú darrere. És un pseudònim per què jo vaig començar a publicar a l’època analògica quan la gent buscava a les llibreries. En el món occidental comencem a buscar d’esquerra a  dreta i clar, estar a la secció C, i això  com comprendràs és molt beneficiós.

 

Lee Child L'illa dels llibres 03

Què li va semblar el paper de Tom Cruise interpretant al cinema a Jack Reacher?
Em va semblar  una pel·lícula a l’antiga magnífica amb molt d’estil.  Tom Cruise no s’assembla a Jack Reacher. Ell se sentia còmode amb aquest personatge  i ell va pensar que la seva bona capacitat per l’actuació  trauria les característiques del personatge.

I si  mires la pel·lícula, amb una ment oberta, estaries d’acord amb això.

Si mirem la pel·lícula, el podem veure a vostè.
Efectivament  i he demanat que a les  properes pel·lícules hi pugui fer un cameo com feia Alfred Hitchcock.

El proper  lliurament serà el vintè llibre protagonitzat per Reacher
Sí i segurament serà publicat d’aquí a un any, però no puc dir res més,  perquè encara no tinc un guió ni se de què tractarà.

Ha pensat en fer alguna  celebració especial?
Això m’ho han preguntat en d’altres ocasions però no ho havia pensat mai. Podríem fer una gran festa d’aniversari.

Si pensa convidar a tots els lectors haurà de buscar un espai molt gran.
Sí, i  potser tot l’estat de Texas seria un bon emplaçament. Potser també seria divertit convidar a  200 lectors a l’atzar.