L’editorial Raig Verd celebra el quart aniversari amb forces i ganes de continuar oferint bona literatura.
Autors com Gerbrand Baker, Ali Smith, Richard Flanagan, Peter Terrin, Magdalena Tulli, Kevin Barry o la recent premi Nobel Svetlana Aleksiévitx formen part d’un catàleg que s’ha anat consolidant amb un segell de qualitat.
L’Illa dels Llibres ha entrevistat a l’editora Laura Huerga.
Jordi Milian
Fotografia editora: Raig Verd Editorial
Per què va decidir fa quatre anys iniciar aquest projecte editorial?
Doncs els llibres que no estaven publicats en la nostra llengua com els de Gerbrand Bakker, o el fet que Juan José Saer estava descatalogat; dos escriptors que ara ja són de la casa, n’hem publicat tres i quatre obres respectivament, i hem apostat per la seva obra sencera com ho fem amb altres escriptors.
Per què el nom de Raig Verd?
Raig Verd té moltes referències: una pel·lícula de Rohmer, una cançó de Sr. Chinarro, un llibre de Jules Verne… però nosaltres vam trobar que ens anava molt bé. El raig verd es veu en les postes de sol, en horitzons sense obstacles, com el mar. Nosaltres volíem que els nostres llibres es poguessin gaudir com gaudim les postes de sol però que a més les lectures fossin com raigs verds, que quan els veus no els oblides mai. Els millors llibres es queden amb tu tota la vida.
A dalt tot està tranquil de Gerbrand Bakker, el primer llibre publicat per Raig Verd, va aconseguir guanyar el Premi Llibreter 2012. Arribar i moldre?
Una barreja d’encertar i molta sort. Hi ha molts bons llibres cada any, deu ser difícil escollir-ne només un. Ens va ajudar a donar-nos a conèixer, ens va ajudar molt.
Entre tots els autors que ha publicat, sent una debilitat especial per Gerbrand Bakker. Per què?
No és l’únic, tenim debilitats molt evidents: Ali Smith, Richard Flanagan, Peter Terrin, Magdalena Tulli, Kevin Barry, Víctor Sabaté… Amb el temps veureu tota la seva obra publicada. No puc negar que Gerbrand Bakker és especial per a nosaltres, però és perquè hi tenim també una relació personal. Potser també perquè vam començar el projecte editorial amb ell i amb la seva editora holandesa, que va confiar en nosaltres sense que tinguéssim res per ensenyar i molt per demostrar.
El catàleg compta amb la guanyadora del Premi Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx. Com ho va aconseguir?
Perquè no li interessava a ningú. De fet, un mes abans de publicar-lo molta gent em repetia que això no es vendria, els lectors no aposten per l’assaig en català. Precisament, és el que ens motiva a publicar assaig en català, oferir qualitat en la oferta és essencial per a tenir lector interessats. Però, probablement tenien raó, si no hagués guanyat el Premi Nobel no tindria gaires lectors.
Quins són els criteris que segueix per decidir quines obres formaran part del seu catàleg?
Que ens estimulin intel·lectualment o emocionalment. Que siguin propostes singulars, són llibres molt diferents entre ells, de fet. Es tracta de descobrir literatura de tot el món, no només l’anglosaxona, una cultura que ens envaeix en tots els àmbits. Hem publicat literatura polonesa, croata, grega, austríaca, neerlandesa, russa i estem interessats en l’Àfrica, Turquia i la Xina. Tenir tota aquesta literatura traduïda al català és un patrimoni de molt valor.
Publicar poc però amb qualitat i fugint de la comercialitat. És possible ser rendible econòmicament sense fer una literatura comercial?
És un sacrifici constant i un equilibri de forces. És una aposta que desgasta molt perquè lluites contra el monstre d’allò que es ven en quantitats industrials.
Els mitjans de comunicació només atenen a les xifres igual que l’administració: més és millor.
Per exemple, un paràmetre per valorar les biblioteques és el número de préstecs, i això t´ho donen els títols més comercials. I és una competència deshonesta perquè tota la nostra producció és local —No impresa, per exemple, a la Xina en condicions que podem qüestionar, com les laborals o les ecològiques—, amb col·laboradors que estan contents de treballar amb nosaltres —i no només pel sou o per no haver de reclamar factures. Això no es valora a l’hora de produir un llibre, cadascun entra a les llibreries amb les mateixes condicions competitives, l’única diferència és que el que algunes empreses s’estalvien en la producció o en altres pràctiques, es pot reinvertir en publicitat, per exemple.
Puc entendre que a nivell comercial es defensi així, una llibreria també depèn de la rendibilitat per seguir endavant, i tot i així, són molts els llibreters que defensen espais inqüestionables per literatura no creada com a producte comercial i per determinades maneres de treballar. Per mi el que ja no té cap sentit és que l’administració no tingui en compte aquestes diferències —producció a la Xina, condicions laborals. Bé, n’hi hauria per una tesi, amb tot plegat.
Després d’aquests quatre anys, quin balanç en fa?
Molt positiu, evidentment. Ja val la pena només per les experiències i per les persones que hem pogut conèixer, els països on ens han convidat, els llibres que hem pogut descobrir, i tot el que hem après. Encara que tanquéssim demà l’editorial, ja val la pena.
Ha aconseguit els seus objectius inicials o més aviat els ha superat?
Ja ni recordo quins eren. La meva visió del sector ha canviat tant que em conformo amb poder seguir treballant d’editora, perquè és la meva passió.
Un dels objectius de Raig Verd és fomentar l’hàbit de la lectura i col·laborar amb llibreries i biblioteques. Com ho podem aconseguir?
Jo em pensava que seria més fàcil, la veritat. La meva sorpresa és que depèn de les persones. Hi ha qui t’ho posa molt fàcil i té iniciatives pròpies, només et demana que t’hi sumis. Hi ha qui t’ho fa impossible. Hi ha molta desídia, també. La qüestió és dir que sí sempre que em proposen alguna cosa, per estranya que sembli. I pressionar allà on no es fa res, per dur que sigui.
Existeixen fórmules màgiques per sobreviure en el sector editorial?
Ni idea. Però la qüestió és que ha de ser un sector que aspiri a alguna cosa més que a sobreviure, des dels escriptors, fins als editors, passant per tots els col·laboradors. Tanta precarietat ens perjudica.
En els darrers anys estem veient l’aparició de petites editorials que aposten molt fort per una literatura de qualitat i que cada vegada van aconseguint més presència. En quina situació es troba el sector editorial català i que hi canviaria?
Està molt polaritzat, suposo. I existeixen certs poders i privilegis que són incomprensibles. Tanmateix també crec que ens coneixem molts de nosaltres i tenim la voluntat de col·laborar per millorar. Penso que anem per bon camí, però ens queda molt per fer. Ens fa falta ajuda. I és un fet que si no donem suport a aquelles iniciatives que ens agraden tant, i que enriqueixen l’oferta, acabaran o acabarem desapareixent.
Quins són els reptes de futur?
Fer del meu projecte, una empresa rendible. No es tracta de fer-se ric, només de crear una editorial sostenible amb bones pràctiques i de contribuir a millorar i enfortir el sector amb autocrítica i responsabilitat.
