0 Flares 0 Flares ×

 

Joel Dicker - Illa dels Llibres

L’any 2012, l’escriptor Joël Dicker es convertia en un dels autors més destacats del moment amb ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert’,una novel·la que destacava pel seus girs argumentals i una narració molt convincent on demostrava que un best-seller no està renyit amb la qualitat.

Cob-El-llibre-dels-BaltimoreAra l’escriptor suís publica la tercera novel·la sota el títol d’El llibre dels Baltimore (La Campana/Alfaguara) disposat a repetir l’èxit de l’anterior.
Tot i recuperar el personatge de Marcus Goldman, la novel·la no és una segona part i Joël Dicker demostra que pot escriure novel·les molt diferents. En aquesta ocasió deixa els artificis dels girs argumentals per oferir-nos una novel·la on els sentiments i la psicologia dels personatges centren bona part de l’atenció de la novel·la.

‘El llibre dels Baltimore’ se centra en Marcus Goldman i la seva infantesa, concretament l’època que vivia amb els seus tiets i cosins on descobrirem les dues branques de la família Goldman: els Goldman de Baltimore i els Goldman de Montclair. Els Montclair, dels quals forma part Marcus Goldman, autor de ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert’, és una família de classe mitjana que viu en una petita casa en l’estat de Nova Jersey. Els Baltimore, pròspers i als quals la sort sempre ha somrigut, habiten una luxosa mansió en un barri de l’alta societat de Baltimore. Marcus Goldman vol saber la veritat sobre l’ocàs de la família.

Entrevista i fotografies: Jordi Milian

Joel Dicker - Illa dels Llibres02Vostè ara té 30 anys i malgrat que l’èxit de les seves novel·les encara no es considera un escriptor consolidat.
Ho crec sincerament. Només tinc tres novel·les publicades i respecte a altres autors que tenen 30 o 40 novel·les estic molt lluny d’ells. Vull subratllar que sí que és veritat que tinc èxit però a vegades s’oblida la meva edat i realitat com a escriptor.
Se m’ha de deixar anar a la meva velocitat, fer els meus descobriments perquè l’èxit no pot omplir les llacunes del no tenir experiència.

Com ha viscut l’èxit de la seva segona novel·la?
Me’n vaig a donar o potser ja ho sabia, que l’èxit d’un llibre és un fet molt aleatori i molt complicat. Et pots esforçar molt com a escriptor per escriure un bon llibre i fer una gran promoció i al final potser aquest llibre no tindrà èxit o el resultat esperat inicialment.
Avui per exemple estan de vaga a França i no s’han distribuït els diaris. Molts autors estaven desitjant que diaris com Le Figaro parlessin del seu llibre i no ho faran. Per tant, la sort també és un factor important i per això un s’ha de concentrar en la seva feina i ser fidels als seus desitjos.

Ha notat alguna pressió?
La pressió mai apareix durant la redacció, ve quan es publica la novel·la. Durant tot el període de redacció de la novel·la vaig tenir la felicitat de fer el que a mi m’agrada i tenir el doble paper de lector i escriptor.

Amb tot el que viscut vostè en els darrers ha de tenir les idees molt clares.
Si és cert, i la dificultat de l’èxit és que només és el principi., Podem tenir la sensació en pensar que l’èxit és una mena de coronació o de final, però de fet, només és el principi. Em recorda el moment quan em vaig treure el permís de conduir, vaig aprovar l’examen i de sobte em vaig trobar sol dins d’un cotxe i ja no hi era el professor ajudant-me. El principi del meu aprenentatge de l’èxit va ser com trobar-me novament sol dins del cotxe.

El fet de conduir li ha servit per fer un anunci d’una marca de cotxes on fins i tot ha escrit un petit relat inèdit.
Sí, almenys va servir d’alguna cosa (riu). Vaig escriure un petit relat per aquest anunci i el que em va agradar va ser que per una vegada, una marca de cotxes inclou a la seva publicitat a un escriptor. A més l’anunci deixa un missatge als joves que la literatura està de moda i aquest fet em va semblar molt interessant.
Va estar molt bé que la proposta no es fes a un jugador de futbol i és important que la literatura vagi a buscar a les persones allà on són.

Sempre ha comentat que escriu el que li agradaria llegir.
Sempre escric els llibres que m’agradaria llegir. No crec que sigui una idea o un principi, per mi és una realitat i és la manera de com funciono. A mi em va bé fer-ho així i no es tracta d’una promesa o una recepta. Em poso en la pell com a escriptor i com a lector. Ja que em dono aquesta llibertat de deixar-me anar sense un esquema establert, sóc l’autor de la novel·la però com a lector també estic descobrint el que succeirà.

Joel Dicker - Illa dels Llibres03Amb ‘El llibre dels Baltimore ha passat del thriller al drama familiar.
Una altra vegada no es qüestiona la novel·la fins que aquesta no acaba perquè és la història en si la que em va guiant i acaba donant forma a un gènere o un altre.

A diferència de ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert’ ha aconseguit crear uns personatges amb llums i ombres.
Moltes gràcies pel comentari perquè per mi era important amb ‘El llibre dels Baltimore’ continuar la meva tasca i concentrant-me en els personatges. És cert que ‘La veritat del cas Harry Quebert’, a vegades no hi havia gaires matisos sobre els personatges i per això, tenia ganes de concentrar-me amb els personatges, parlar de tots els matisos que puguin tenir i per tant, és un gran plaer per mi, poder contestar a aquesta pregunta.

El fet de tornar amb el personatge de Marcus Goldman és enyorança o saldar antics deutes amb el personatge?
Aquesta nova novel·la és una prolongació de l’anterior perquè després de llegir les sis-centes de la novel·la no coneixem molt bé el personatge de Marcus Goldman. Vaig pensar que havia de reparar aquest fet dedicant-li més temps a Marcus i per això, ‘El llibre dels Baltimore’ té un ritme més lent. Volia dedicar-li més temps i aprofundir en les seves emocions.

L’enveja és un dels grans temes que aborda la novel·la.
Crec que la gelosia és molt comú entre els humans i és un sentiment i que tots sentim, tot i que potser ens avergonyim. És un sentiment molt present a totes les persones malgrat que se’n parli poc.

L’enveja pot ser positiva?
Sí, perquè la gelosia fan partir d’aquells sentiments que poden provocar un aspecte positiu i que poden portar-nos molt lluny. Un dels objectius de la novel·la és comentar que tots tenim sentiments poc honorables dels que ens avergonyim, però aquests sentiments en lloc de rebutjar-los s’han d’acceptar, domesticar i transformar en energia positiva per a nosaltres mateixos.

A més de l’enveja també aprofundeix en els ideals.
La necessitat de tenir ideals, i penso que de la mateixa manera que abans he dit, que hem d’acceptar els sentiments que tenim i també hem d’acceptar els ideals que tinguem. Aquests ideals ens fan somiar i ens permeten aconseguir objectius. Després segurament passarem a altres ideals que faran que ens oblidem dels primers.
Quan som adolescents ens agraden determinats músics o esportistes i avui en dia potser ens fa vergonya reconèixer-ho. Aquella passió inicial per un cantant és molt possible que provoques uns desitjos, sentiments i moments d’emoció i fins i tot ens va ajudar a superar un moment difícil de la nostra adolescència.
Un dels altres missatges de la novel·la és que hem de respectar els nostres ideals fins i tot quan ens adonem que estan desfasats.

Joel Dicker - Illa dels Llibres05La novel·la es centra també en la pèrdua de la joventut o els records de joventut. Com era jove o adolescent Joël Dicker?
Era un somiador, però també una mica inquiet sobre el que faria amb la meva vida. D’adolescent em sentia una mica perdut.

Encara es troba perdut?
Avui en dia la cosa va una mica millor… (riu)

A diferència de la veritat sobre el cas Harry Quebert sembla que ara ha volgut dosificar el ritme i els cops d’efecte.
Té raó i el llibre té aquest desig de ser més lent i destacar molt més els personatges. Tenia el repte, a veure si ho aconsegueixo o no, que ens pot enganxar una novel·la, gràcies a la força dels seus personatges al marge dels artificis o estratagemes del suspens. És una aposta que m’he fet a mi mateix i ara hauré de comprovar la resposta dels lectors que seran els qui finalment decidiran.

Els personatges de la novel·la caminen per la corda fluixa i determinades decisions poden provocar efectes devastadors.
Diàriament ens veiem obligats a prendre decisions importants i arriscades. Tots els meus personatges caminen sobre la corda fluixa perquè la vida real és així. Si un està casat des de fa 15 anys i una nit coneix una dona que li agrada molt, pot fer-se moltes preguntes, com si serà fidel a la seva dona o que només tenim una vida i cal aprofitar-la al 100%.

‘El llibre dels Baltimore’ és una novel·la complexa amb tres línies temporals, des de la infància del tiet Saül i el pare de Marcus, la infància de Marcus, Woody i Hillel i una tercera línea temporal on Marcus explica els fets l’any 2012.
No va ser gens fàcil i volia anar un pas més enllà que a l’anterior novel·la. Amb ‘El llibre dels Baltimore’ ha estat com fer un joc de malabars. Espero i desitjo que els lectors, malgrat de situar la novel·la en tres èpoques diferents, estigui tot molt clar. El repte era que tot fos més complicat però que també tingués més claredat.

Per què ha decidit situar les seves novel·les als Estats Units, tenint en compte que podrien succeir en qualsevol altre indret del món.
Té raó que podria succeir en qualsevol lloc del món i es podria exportar a Barcelona, Ginebra o París però per necessitats de la història he d’estar en un lloc que jo conegui perfectament. Aquest lloc podria ser Ginebra però és una ciutat que m’agrada escapar-me de tant en tant. Situar l’acció a ciutats tan boniques com Barcelona o París no seria possible perquè les conec poc i no tinc una percepció d’identitat”.
Després de Suïssa els Estats Units és un país que conec prou bé perquè hi vaig viure molt de temps i sempre tinc la necessitat d’escriure sobre ciutats que conec molt bé.

Les tres novel·les que ha publicat fins ara són molt diferents
Espero continuar escrivint i no repetir-me. És terrible quan hi ha lectors i llibreters que diuen que determinats autors sempre escriure sobre el mateix llibre. Espero que no es digui això dels meus llibres.
Tots tenim un amic que ens convida a dinar i que esperem que no ens torni a fer el seu famós pollastre però quan arribes a casa seva ens ha tornat a fer pollastre per sopar o dinar.

Quins plans té de cara al futur? Hi ha possibilitat d’adaptació cinematogràfica de les seves novel·les?
Sobre el futur espero poder seguir escrivint i sobre les adaptacions sí que hi ha un interès però tots els projectes cinematogràfics sempre triguen molt de temps. De totes maneres prefereixo agafar-me el meu temps i és important fer les coses bé encara que es trigui molt més temps.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here