No cal anar gaire lluny per trobar novel·les distòpiques de qualitat. Dolors Millat ens ofereix a Terra inhòspita. Barcelona 2048 (Edicions del Periscopi), una novel·la ambientada en un futur no gaire llunyà marcat per un ambient apocaliptic.
M. Dolors Millat agafa referents actuals per portar-los a l’extrem i oferir-nos una novel·la carregada de crítica social amb la jove Ronda Vailor, com a protagonista. Es tracta d’una jove hacker que es converteix en una peça clau de Draco, grup clandestí que lluita contra el Sistema i el control digital al que están sotmesos contínuament.
El futur que mostra Dolors Millat està dominat per les multinacional i pel poder econòmic que vol reduir al mínim la llibertat després d’abolir el poder polític.
La novel·la malgrat estar ambientada l’any 2048 ofereix una crítica de la societat actual.
Quin va ser el punt de partida de la novel·la?
Una reflexió sobre el moment actual de la nostra societat, escanyada per un poder econòmic sense escrúpols, un abús del poder financer, una mitificació de l’aspecte físic i la unificació dels valors en un de sol: els diners. La novel·la pretén fer una critica de l’actualitat i provocar una reflexió. Explicant-ho amb una història amb la que el lector s’ho passi bé i amb punts d’esperança. És a dir, encara hi ha persones disposades a donar la vida per canviar la societat.
L’any 2048 no és una data escollida a l’atzar i té molt de significat…..
Per una banda farà cent anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, una data prou significativa per veure com han evolucionat aquests Drets que es van signar el 10 de desembre de 1948.
També vol ser un homenatge a la novel·la 1984 d’Orwell, jugant amb les xifres del seu títol.
La societat que descrius tot està interconnectat i tot passa per la xarxa, fet que provoca un control absolut per part dels governants.
La tecnologia, en aquest cas la xarxa, si està al servei d’un poder totalitari, com en el cas de la novel·la, és una eina molt perillosa. El fet que en la novel·la, el govern exerceixi un control absolut sobre l’individuo és per alertar del que pot arribar a passar.
La novel·la presenta una societat molt artificial on l’indústria farmacèutica té molt poder.
D’alguna manera ja estem començant aquest camí: pastilles per la son, per no posar-se nerviós, per no estar trist… Doncs si aquest fet el portem a l’extrem, com passa a la novel·la, cada emoció té la seva pastilla, no cal patir per a res: pastilles per la vergonya, per la culpa, per no enamorar-se o per fer-ho d’un perfil molt concret.
-De la Democràcia actual a la Netkràcia de Terra Inhòspita amb una societat on no hi ha polítics però en canvi està governada pels directors de multinacionals
Tots sabem que en l’actualitat els nostres polítics actuen sota una gran pressió econòmica, per dir-ho suau. Doncs a la novel·la ja no cal fingir i directament qui governa són els presidents de les grans companyies i només poden votar els ciutadans que tenen accions d’alguna empresa.
La novel·la també vol fer reflexionar. Amb què s’hauria de quedar el lector
Amb que hem de prendre consciència de la societat on vivim. Que no ens rendim a la comoditat i ha actuar de forma individualista. També que encara hi som a temps. La novel·la no és catastrofista.
Malgrat el poder i el control que descriu a Terra Inhòspita , sempre hi ha algú que vol revelar-se al sistema. A la novel·la és Ronda Vailor del grup Draco.
Tots dos protagonistes es revelen contra el sistema. La Ronda i en Sirio Grimau, que malgrat tot és un gran lluitador, igual que el seu pare i l’amic Nèstor. I la resistència, formada per ciutadans que estan en contra de la netkràcia, i es juguen la vida per defensar el que pensen.
Quin futur ens espera?
Depèn de nosaltres.
Què hauríem de fer per no arribar a la situació que descrius a la novel·la?
Crec que es pot començar per prendre consciència de la situació i ser solidaris. Mentre només ens preocupem de les nostres coses, estarem perduts, estarem sols i podran amb nosaltres.
Darrerament s’han publicat vàries novel·les distòpiques i especialment en català. Hi ha un boom d’aquest gènere?
L’art mostra la subjectivitat de la seva època, i per tant la literatura explica, en forma de ficció, allò que preocupa, sent, viu… la societat que la genera.
La novel·la vol ser un homenatge a 1984 de George Orwell i Un món feliç de Huxley?
Si, de totes dues nivel.les i de tots dos autors.
Amb quins referents ha comptat per escriure ‘Terra Inhòspita?
Com a referents literaris, a més d’Orwell i Huxley, Ray Bradbury, Murakami, i no tan literaris però importants com Linux Torvalds i Manuel Castells entre altres experts en temes sobre la societat de la informació.
‘Terra inhòspita’ és la segona novel·la després de ‘Quirat i mig’. Dues novel·les molt diferents…
Si. Va ser un repte allunyar-me de l’intimisme de Quirat i mig per escriure una història on el missatge és a l’exterior. Per resumir-ho podríem dir que a Quirat i mig la història està al servei dels personatges, mentre que a Terra inhòspita els personatges estan al servei de la història.
