197 Flares 197 Flares ×

L’escriptora catalana publica la sisena novel·la per iniciar un nou viatge literari a través de la mirada d’Etheria.

Coia Valls Etheria 01

L’autora d’El Mercader i La cuinera publica  ‘Etheria’ (Ediciones B), la sisena novel·la on torna a la novel·la històrica amb una narració ambientada en el  darrer terç del segle IV .  Es tracta d’un període de canvis profunds on els valors s’inverteixen i els perseguits es converteixen en perseguidors. 
En aquest escenari, l’Ethèria, una dona noble de Gal·laècia emparentada amb l’emperador Teodosi, emprèn un viatge a Terra Santa perseguint el seu somni. Durant el seu pas per Lugo, Saragossa, Tarragona, Barcelona, Girona, Roma, i altres ciutats, escriurà un diari per transmetre aquesta experiència a les seves deixebles
Etheria es va convertir en la primera pelegrina de la història però en el viatge que ens proposa Coia Valls, la protagonista no estarà sola i s’haurà d’enfortar als perills d’un gran viatge pels indrets més sagrats del cristianisme.

Entrevista Jordi Milian
Fotos autora: Xulio R Trigo

 

ETHERIA CATContinua amb la novel·la històrica però en aquesta ocasió es trasllada al segle IV. És la novel·la que ha anat més lluny històricament.
Cert! Fa cinc anys vaig passar unes vacances d’estiu a Galícia. Ens vam instal·lar a casa d’un amic, bon poeta i escriptor. Tafanejant per la seva fantàstica biblioteca, hi vaig trobar un bon grapat de llibres que aprofundien en la figura d’Etheria i me’n vaig enamorar. Ha estat una novel·la a la que he tornat una i altra vegada fins que el personatge em va abduir amb tanta força que escriure-la va convertir-se en una necessitat. Tanmateix, les lluites religioses i socials en les que darrerament ens hem vist immersos han fet que tot plegat prengués una major rellevància i una trista actualitat.

De moment no es desprèn de la idea del viatge, sigui físic o espiritual que s’ha convertit en un segell a les seves novel·les. Per què aquesta fascinació pel viatge?
Viatjar és viure. La vida és una metàfora del viatge. M’interessa profundament el trajecte individual i col·lectiu, els imputs que ens fan avançar i recular i l’experiència que se n’extreu. M’atreu el moviment que porta implícit i la quietud que conté, imprescindible per amarar-se de la realitat desconeguda i interpel·lar-se sobre el que vius.

Situa la novel·la en una època de canvis que va tenir lloc gairebé a les acaballes de l’imperi Romà, molt dividit políticament i també religiosament.
Les èpoques de canvis ens donen moltes oportunitats de reflexió i ens proporcionen diversos punts de vista. Sovint ens posen en situacions desconegudes i ens forcen a aguditzar l’enginy, a practicar la tolerància, l’empatia. El caos, les crisis, ens obliguen a identificar els recursos interns i externs dels que disposem i a exprimir-los al màxim.

La protagonista de la novel·la persegueix el somni d’arribar a Terra Santa i convertir-se així en la primera pelegrina de la història. Per què decideix Etheria fer aquest viatge?
Etheria té un somni, sí, però no crec que vingui motivat per aconseguir cap fita. Abans d’ella ja hi van haver altres dones que van peregrinar a Terra Santa. Ella, però, va escriure un diari del viatge que, parcialment, ha arribat fins els nostres dies. La protagonista de la novel·la desitja veure amb els seus propis ulls els llocs sagrats que han esdevingut els escenaris de les seves lectures. Vol viure en aquells indrets i tenir l’experiència de transitar pels mateixos llocs que van marcar la vida de Jesús o dels profetes.

Etheria era una monja o bé una dona amb fortes conviccions religioses?
No podem parlar d’una monja donat que aleshores no hi havia comunitats religioses –tal i com les coneixem avui en dia- i, molt menys, femenines. La meva experiència del personatge és la d’una dona culta, de classe alta, emparentada amb l’emperador Teodosi. Una dona espiritual, forta, curiosa i valenta.


Aetheria, Echeria, Etheria, Heteria, Eiheriai o Egeria són diferents noms per anomenar a una mateixa persona.
Segons les fonts se li atribueix un o altre nom. També se la coneix per Exeria, en gallec. Jo he optat pel nom en llatí, m’agrada la seva sonoritat i flueix… com ella.

Què li va fascinar del personatge històric?
El fet que, sense necessitar fer-ho atesa la seva posició, fos capaç de prescindir de gairebé tot i es llancés a l’aventura. Un viatge com el que ella va dur a terme no estava exempt de perills. Hi ha estudis que l’han comparada amb Teresa de Jesús, també escriptora i viatgera, però per a mi són molt diferents. Teresa d’Avila viatja i va a la seva, les seves fundacions, l’escriptura de les meditacions, les pregaries..

Etheria també té un objectiu, però gaudeix del trajecte, és més permeable a tot el que l’envolta i creix amb les oportunitats que el viatge li ofereix. És més propera, més accessible i planera i s’atura per escriure les seves experiències. Aquests trets diferenciadors són els que més em van fascinar, el que la fan d’una gran modernitat malgrat pertànyer a un segle tan llunyà al nostre.

Sobre els seus orígens existeixen diverses teories, però sembla que va néixer a la Gallaecia, l’actual Galícia.
Cert, hi han veus que apunten que va néixer al Bierzo però als historiadors els ha resultat difícil concretar-ho. D’altra banda, aquesta és una de les poques llicències que em permeto a la novel·la, situar el seu lloc d’origen en un indret que em fascinava especialment, com ara les riberes de l’Eume i l’antiga població de Calavario, on segles més tard es construeix el meravellós monestir de Caaveiro.

Encara queden per resoldre enigmes sobre Etheria?
De la mateixa manera que es va trobar el diari de la segona part del seu viatge, si es trobés la totalitat podríem tenir més dades sobre el personatge. Tanmateix, sembla que falten uns darrers fulls… Jo he novel·lat l’itinerari ocult i he fet una reinterpretació de la figura històrica.

Coia Valls Etheria 02

Etheria va deixar constància dels seus viatges en el llibre ‘Itinerarium ad Loca Sancta’ que va ser descobert l’any 1884.
Al 1884 Gian Francesco Gamurrini, investigador italià, posava ordre en un bon grapat de manuscrits de la Biblioteca Della Confraternità del Laici (o de Santa María). Uns pergamins, copiats en el S. XI, van atraure la seva atenció. Els primers fragments estaven escrits per Hilario de Poitiers. L’altre era una troballa i explicava un viatge a Terra Santa, no estava complet, però.

Després d’un estudi molt acurat es va veure que es tractava de notes de viatge redactades per una dona anònima de finals del S. IV. En realitat explicava el seu pelegrinatge a unes dones que havia deixat enrere i que, algun dia, esperava tornar a veure.

En Gamurri va investigar com podia haver arribat fins allí el còdex i va descobrir que havia estat transcrit en un scriptorium de l’Abadia benedictina de Montecasino. Va seguir fil per randa la investigació durant anys, es van trobar més fulls i, després d’algunes hipòtesis, va concloure que es trobava davant de la primera escriptora de la península. La primera de la qual ens ha arribat la seva obra. I, és clar, el primer diari de viatges.

La bona posició social, emparentada amb l’emperador Teodosi i la Pax Romana van fer possible que Etheria pogués començar el viatge.
Segons les fonts viatjava amb una petita escorta, donada la seva posició i certament això va facilitar les coses. Però, malgrat la Pax Romana, que ja feia un segle que estava en fallida, el viatge que va portar a terme era molt ambiciós per a l’època. Pensem que va travessar tot l’orbe conegut, que va arribar als confins del que aleshores delimitava el món segons els seus coneixements.

Amb quina Etheria es trobaran els lectors?
Amb una Etheria amb la que podran identificar-se. Una dona que segueix el seu instint però que es permet dubtar. Una dona que obre els ulls al món i té fam de saber. Espiritual però humana, que no resta indiferent al dolor dels altres i que no renuncia als seus objectius.

La novel·la compta amb diàlegs on ens qüestionen certes creences religioses com la pagana i la cristiana.
La novel·la posa damunt la taula situacions reals documentades i conegudes. El moment en que els cristians passen de ser perseguits a esdevenir perseguidors. Ens convida a posar-nos en la pell dels diferents personatges i entendre els motius pels quals cadascú fa el que fa. Com a escriptora no m’agraden les moralines. Vull obrir interrogants, provocar reflexions i construir una bona història perquè el lector s’hi pugui quedar a viure uns dies.


La religió centrava bona part dels debats a l’època…
A l’època, sí. Ara, avui, també. Només cal escoltar les notícies, llegir la premsa..

Etheria comparteix protagonisme amb Irene d’Aveleda
Irene d’Aveleda és imprescindible per entendre Etheria. És la seva antagonista i un personatge al que he volgut transmetre una gran força. Sense ella no hi hauria el conflicte necessari per atrapar al lector i commoure’l.

Irene està interessada a aconseguir el llibre Orígens de Roma, de Cató, que Etheria porta en el seu viatge. Per què és tan important aconseguir aquest llibre?
És un llibre de Cató en el que exhorta els romans a tornar a les antigues costums, a no abandonar les creences dels seus avantpassats, a reconèixer que Roma deu la seva glòria als deus que l’han protegida. És l’única carta que els hi queda per jugar als senadors pagans per sobreviure a la dictadura que Teodosi els imposa.

El viatge d’Etheria a la novel·la l’ha embolcallat amb moments d’intriga i de perills.
No pretenc fer un embolcall, crec que qualsevol viatge és una aventura i comporta riscos. Sovint en el conflicte es troba l’origen de l’evolució. Com deia Pessoa: “És el moment de la travessia. I, si no gosem emprendre-la, ens harem quedat per sempre al marge de nosaltres mateixos.”

Etheria persegueix els seus somnis però quins són els somnis de Coia Valls?

El de continuar construint històries, creant mons paral·lels on viure i convidar a viure. El de no afluixar davant els convencionalismes ni permetre que certes limitacions m’escurcin la mirada.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here