L’editor de Llibres del Delicte fa un repàs i valoració dels cinc anys del segell de novel·la engra en català
Entrevista Jordi Milian
Fotos cedides per l’editor
Marc Moreno va iniciar ara fa cinc anys el projecte editorial Llibres del Delicte, amb l’objectiu d’oferir un segell especialitzat en novel·la engra i a més en català.
Des de juny del 2013, quan es van publicar els dos primers volums de la col·lecció, el catàleg de Llibres del Delicte ha crescut per sobre la trentena d’obres i compta amb una nòmina paritària d’autors i autores. A més, l’aposta per les noves veus es barreja amb els principals noms del panorama català com Anna Maria Villalonga, Margarida Aritzeta o Lluís Llort, compartint catàleg amb escriptors emergents com Jordi Dausà, Raquel Gámez Serrano o Ramona Solé, entre d’altres.
L’aniversari dels 5 anys coincideix amb la publicació de ‘Tants interlocutors a Bassera’, novel·la de Manuel de Pedrolo,.
Cinc anys de Llibres del Delicte. Quin balanç en fa d’aquests anys?
Un balanç positiu. Més que per xifres de vendes o per facturació, que això ja sabem que el negoci editorial no és el millor si aspires a comprar-te un Rolex, tinc la sensació que en 5 anys hem posicionat l’editorial com un referent del gènere negre en català. I això t’obliga a fer un balanç positiu i optimista.
Creu que ha aconseguit els objectius inicials?
Som vius i no devem diners a ningú després de 5 anys publicant llibres, això ja és tot un èxit. Si a més hem aconseguit que els lectors pensin en nosaltres quan parlen de novel·la negra en català i hem dinamitzat una mica la literatura de gènere al país, significa que a poc a poc ens apropem als objectius, tot i que sempre són objectius en moviment i la idea és ser ambiciós, dins de les nostres possibilitats.
Va decidir fer d’editor perquè ningú apostava per la novel·la negra en català.
Ni per la novel·la negra ni pels autors del país, que és el pitjor de tot. Tenim un ventall d’escriptors de gran qualitat que no es correspon amb el número de lectors. El que cal és mostrar aquesta qualitat i aquests autors al públic lector. Que els coneguin, que els llegeixin, que descobreixin aquests creadors. I la resta vindrà rodat, perquè quedaran encantats amb el que trobaran.
Tenia molt clar que havia de ser una aposta pel gènere negre i a més en català.
Soc lector de gènere i fa sis o set anys vaig considerar que necessitàvem un projecte que apostés de manera ferma per l’autor d’aquí. Si no llegís novel·la negra segurament mai no m’hauria plantejat crear una editorial, perquè ja hi ha editorials generalistes que ho fan molt bé en català i que m’encanten. Però la negror catalana ho necessitava.
En cinc anys ha canviat el panorama?
Sí, bastant. No és per tirar coets, perquè tenim per davant encara molt recorregut i els lectors tampoc no són legió, però és significatiu que quan els lectors ens han anat descobrint la majoria ens diuen que havien llegit molt negre en català anys enrere, però que ara feia temps que no. I amb nosaltres tornen a enganxar-se. Hem de continuar fent aquesta tasca d’enxampar lectors, o de recuperar-los, i fer créixer el gènere en català.
L’aniversari dels 5 anys coincideix amb la publicació de Tants interlocutors a Bassera, novel·la de Manuel de Pedrolo.
Pedrolo és un referent per nosaltres, com a impulsor de la Cua de Palla, amb qui tenim evidents paral·lelismes, i és un honor celebrar els 5 anys publicant-lo. Tants interlocutors a Bassera és una novel·la que no va poder publicar als anys 60 i que va veure la llum al 1992. Una investigació, una trama gairebé policíaca barrejada amb un curiós existencialisme. Vull agrair l’Adelais de Pedrolo, la filla, i l’Anna Maria Villalonga, comissària de l’Any Pedrolo, per les facilitats que ens han posat per accedir a l’obra.
Un dels trets característics de Llibres del Delicte és la seva imatge, molt indentificable.
I ens encanta que sigui així. Que el lector ens identifiqui. Que ens vegi només entrar a la llibreria, o quan passa a dos metres de la parada de Sant Jordi i s’apropa perquè ens ha reconegut. Tenim una imatge i aquesta imatge va associada a uns continguts determinats i a uns valors d’aposta per la bona literatura, pel català, per la feina, per l’honestedat, per voler impactar i fer grans coses des de la nostra humilitat.
Sent editor i escriptor, com compagina aquesta dualitat?
Amb passió. Quan vius tan intensament el que fas és sempre així, i per les meves circumstàncies personals i de salut he aprés que cal viure-ho tot al 100%, encara que sigui una parida, perquè la vida són ratxes i mai se sap quan tornarà la ratxa dolenta. Quan estàs bé i gaudeixes el que fas, ho has de viure a tope. La literatura és la meva obsessió i si encara mantinc una mica de cordura és gràcies a aquesta obsessió, que em manté viu mentalment.
Un dels secrets és publicar poc i cuidar més el llibre?
Més que un secret, publicar poc és una necessitat. Si vull tenir cura de cada llibre, treballar-lo amb l’autor, acompanyar-lo després de la publicació per les llibreries, no deixar-lo morir a les taules de novetats… amb els recursos que tenim no puc aspirar a publicar quinze o vint llibres l’any. Si publico 7 o 8 sí.
Quins criteris segueix Llibres del Delicte per escollir les obres que formaran part del catàleg?
Si m’agrada ho publico. Si no, no. És senzill. Crec que les editorials han de tenir una línia amb la que el lector s’hi pugui identificar. Si t’han agradat dos o tres llibres del delicte, ja t’hi pots llançar amb la resta perquè vol dir que compartim gustos i que tots t’agradaran. La línia editorial és el meu criteri, o el meu gust, si ho prefereixes, i aquest no canvia ni obeeix a polítiques econòmiques ni planificacions empresarials.
Aquesta és una de les avantatge d’un segell petit…
Sí, no m’haig de barallar amb ningú per decidir què publiquem. Els autors parlen amb mi. Si el publiquem, després treballen el text colze a colze amb mi fins que l’enllestim. A partir d’aquí ja la correctora, el dissenyador, impremta… cadascú fa la seva feina, però sempre sóc jo qui està a sobre i qui ho controla tot.
Amb Llibres del Delicte ha permès també conèixer nous autors
És que una feina bàsica de l’editor és descobrir noves veus i aportar el teu granet de sorra al creixement de la nostra literatura. Hi ha escriptors fantàstics que s’hi deixen la pell, que viuen la literatura amb passió, i que són a casa seva amb autèntiques joies al calaix. Jo vull trobar aquestes joies i publicar-les per a què tothom les tingui a l’abast.
Com afronta el futur?
Amb il·lusió, com sempre. Faig això perquè m’encanta, és la meva vida. El dia que m’avorreixi plego, però com que la literatura no m’avorrirà mai, sospito que el futur ens ha de portar bones notícies en forma de nous llibres que impactin, com està fent Lèmmings de Jordi Dausà, que vam publicar fa un parell de mesos. De fet, ja tinc grans coses esperant per a la tardor i el 2019.
Com es veu d’aquí a cinc anys?
Celebrant el desè aniversari de Llibres del Delicte amb la meva filla i la meva dona, que són els dos regals que la vida m’ha fet, i amb els amics meravellosos que m’ha donat la literatura. La gent més sensible i amb una qualitat humana més gran l’he trobat al món dels llibres. Aquest és el principal tresor que he obtingut dels 5 anys del Delicte.
I, si el fem triar entre 5 títols dels segell, quins escolliria?
Triaria els 31 que portem fins ara, ja que si els he publicat és perquè m’encanten. Però si filem més prim triaria un títol segons el que busquis: si vols un negre molt actual i revolucionari, triaria Lèmmings de Jordi Dausà, si busques una novel·la policíaca més clàssica, et recomano la sèrie de la inspectora Mina Fuster de Margarida Aritzeta (Els fils de l’aranya, sobretot), un estil més literari La draga d’Esperança Camps, crítica social A la seva pell de Raquel Gámez Serrano, novel·les dures però sensibles les d’Anna Maria Villalonga (El somriure de Darwin i La dona de gris), històries d’àmbit més familiar les novel·les de Ramona Solé (Instint de supervivència i Quaderns), humor negre Els morts no parlen de Miquel Aguirre… i paro que al final serà veritat que trio els 31.
