L’escriptora Maria Carme Roca repassa les catorze dones que han guanyat el Premi Nobel de Literatura
El Premi Nobel de Literatura ja compta amb una llarga trajectòria. L’any 1901 es va atorgar el primer a l’autor francès Sully Prudhomme. Des de llavors l’han guanyat cent onze persones més, però, de totes elles, només han estat guardonades catorze escriptores. La diferència és massa important, perquè passi desapercebuda. Ben cert que hi ha absències masculines notables, però no es pot comparar amb les femenines. Tot i així, cal dir que en els últims anys ha augmentat la presència d’autores.
Personalitats i estils literaris molt diversos configuren el palmarès del Nobel literari. Si fem un repàs de les escriptores que l’han rebut, hem de començar per Selma Lagerlöf (1858-1940), que el va guanyar l’any 1909. Feminista convençuda, l’autora sueca va lluitar pels drets de la dona i va fer crítica social tot escrivint amb un estil narratiu que tendia a difuminar els límits entre el somni i la realitat.
Van haver de passar disset anys, perquè una altra dona guanyés el premi. Va ser Grazia Deledda (1871-1936), una novel·lista i poetessa italiana figura clau de la literatura sarda. Influenciada per l’obra de Gabriele d’Annunzio i la de Lev Tolstoi, la seva narrativa es basa en l’amor, el dolor i la mort sobre els quals planeja el sentit del pecat, la culpa i la fatalitat.
L’any 1928, el guardó va recaure en Sigrid Undset (1882-1949), una autora noruega de fina sensibilitat, que destacà per les seves narracions de caràcter històric. La dona serà un tema referent en la seva obra, però distanciant-se de la vessant feminista, ja que per a ella “la dona ha d’estar a casa ocupant-se dels fills, aquesta és la feina que la satisfà plenament”.
L’escriptora nord-americana Pearl S. Buck (1892-1973) el va guanyar l’any 1938. Amb més de setanta llibres publicats, va conrear diversos gèneres: la novel·la, el relat, el teatre, la literatura infantil… Es va caracteritzar per les riques i èpiques descripcions de la vida camperola a la Xina, país on va viure uns quaranta anys.
Va seguir Gabriela Mistral (1889-1957), guardonada l’any 1945. Professora, pedagoga i poetessa xilena, va ser una autora de gran força lírica que va obtenir renom com a educadora; tot un símbol de les aspiracions idealistes del món llatinoamericà.
L’any 1966 −havien passat vint-i-un anys− el premi va ser concedit a Nelly Sachs (1891-1970), escriptora jueva nascuda a Alemanya i nacionalitzada sueca. La seva obra, poètica i dramàtica, gira entorn del fatal destí del poble d’Israel. Va compartir el guardó amb l’israelià Shmuel Yosef Agnon.
Nadine Gordimer (1923-2014) va ser la següent dona en obtenir el premi l’any 1991. Cal remarcar que des que el guanyés Sachs, havien passat vint-i-cinc anys. Si a principis del segle XX hi havia l’excusa, que era menor el nombre de dones dedicades a la literatura, a finals de segle ja no servia aquest argument i el greuge discriminatori és inadmissible. Gordimer, l’escriptora sud-africana en llengua anglesa, era una ferma defensora d’abolir el sistema d’apartheid existent al seu país i una gran activista del moviment contra la sida i del control d’aquesta malaltia entre els més desfavorits.
Toni Morrison (1931) va guanyar el premi al cap de dos anys després de la seva antecessora. L’escriptora afroamericana ha estat una dona combatent a favor dels drets civils i molt compromesa amb la lluita contra la discriminació ètnica.
L’any 1996, Wislawa Szymborska (1923-2012), una poetessa polonesa, va guanyar el Nobel de Literatura. La seva poesia expressa amb claredat l’odi, l’estupidesa i el terror quan descriu un món presidit pel sofriment, i en un to en el qual és capaç de barrejar l’humor i l’ironia. Elfriede Jelinek (1946) va ser la guanyadora de l’any 2004. L’obra d’aquesta autora austríaca és polifacètica i controvertida. La seva afiliació al Partit Comunista Austríac i la defensa del feminisme resulten vitals per a entendre i valorar la seva producció. La crítica sosté que la biografia de Jelinek es reflecteix tot sovint en les seves obres (va tenir una relació difícil amb la seva mare que havia previst que Elfriede seria una nena prodigi de la música).
Doris Lesing (1919-2013), escriptora i feminista britànica molt compromesa, va guanyar el premi l’any 2007. La seva obra s’inspira en la seva infància, en la seva experiència africana i en els seus desenganys polítics i socials. Els temes plasmats en les seves novel·les se centren en els conflictes culturals, les injustícies de la desigualtat ètnica, i el bé comú. Apassionada lluitadora per la llibertat, no ha estalviat esforços amb les causes del Tercer Món.
L’escriptora alemanya d’origen romanès, Herta Müller (1953), va guanyar el Nobel l’any 2009. Ha escrit novel·la, poesia i assaig. En les seves obres descriu les dures condicions de vida a Romania sota el dictador Ceauşescu. L’any 1987, Müller abandonà Romania i s’instal·là a Alemanya.
Alice Munro (1931), l’escriptora de contes canadenca que escriu en anglès, va rebre el guardó l’any 2013. Moltes de les històries de Munro estan ambientades al comtat d’Huron (Canadà). Aquest localisme és una de les característiques de la seva ficció. Una altra és la presència omniscient del narrador, que serveix per donar un sentit al món que crea. En les seves històries, com en les de Txékhov, la trama és secundària. Irònica i seriosa al mateix temps, la prosa de Munro col·loca el que és fantàstic al costat del que és vulgar i corrent.
I l’ultima dona en guanyar-lo, precisament enguany, Svetlana Aleksiévitx (1948), escriu obra de no ficció. La producció de la periodista i escriptora bielorussa és una crònica personal dels homes i dones soviètics i postsoviètics, als quals va entrevistar per a les seves narracions durant els moments més dramàtics de la història del seu país, com la II Guerra Mundial, la Guerra de l’Afganistan, la caiguda de la Unió Soviètica o l’accident de Chernòbyl. Enfrontada al règim autoritari i a la censura del president de Bielorrússia, Alexander Lukashenko, abandonà el país l’any 2000 i va viure a París, Gothenburg i Berlín. L’any 2011 va tornar a Minsk.
Si encara no ho heu fet, us convido a descobrir aquestes escriptores rellevants, dones lluitadores i compromeses.
Obra (selecció breu):
Selma Lagerlöf: El carreter, El meravellós viatge de Nils Holguersson, Records d’una nena.
Grazia Deledda: En el blau, Còsima, La mare.
Sigrid Undset: Les dones sàvies, Kristin Lavransdatter, Olav Audunssön.
Pearl S. Buck: Vent de l’est, vent de l’oest, La bona terra, El patriota, El nen aviador de la Xina.
Gabriela Mistral: Sonetos de la muerte, Lecturas para mujeres, Nubes blancas y breve descripción de Chile.
Nelly Sachs: Relats i llegendes, I ningú en sap res més, Senyals a la sorra.
Nadine Gordimer: La història de meu fill, Móns estranys, El conservador.
Tony Morrisson: Beloved, Jazz, The Bluest Eye.
Wislawa Simborska: Vista amb un gra de sorra: antologia poètica.
Elfriede Jelinek: Som esquers, nena!, Les amants, La pianista, L’ànsia.
Doris Lessing: El quadern daurat, La terrorista bona, L’amor, una altra vegada, La clivella.
Herta Muller: L’home és un gran faisà, La bèstia del cor, En terres baixes.
Alice Munro: Dansa de les ombres felices, Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni, Estimada vida.
Svetlana Aleksiévitx: La guerra no té rostre de dona, La fi de l’home roig, La pregària de Chernòbyl.
