0 Flares 0 Flares ×

L’escriptora afaga el relleu de Rafel Vallbona guanyador de l’edició anterior.

El Premi BBVA Sant Joan és el guardó és el tercer més ben dotat de les lletres catalanes: 35.000 euros lliures d’impostos i a banda dels drets d’autor

Gemma Lienas s’han imposat a les 44 obres presentades en aquesta edició i ho ha fet amb una novel·la amb una doble trama: la recerca d’un misteriós secret familiar, originat durant la segona guerra mundial, i la reconstrucció del veritable paper d’una científica del segle XX.

El jurat del 38è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana ha incorporat enguany de forma permanent a l’escriptora Carme Riera. També formen part del jurat Jordi Coca, Pere Gimferrer, Giuseppe Grilli i Rafael Vallbona com a guanyador de la darrera edició. En qualitat de secretari sense vot, actua el director de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, Joan Carles Sunyer.

Convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA CX,. Edicions 62 es farà càrrec de l’edició comercial de l’obra guanyadora que publicarà a finals d’agost.

Més de 8o títols publicats

Gemma Lienas ha publicat més de 80 títols publicats.  Ha combinat la trajectòria literària amb la política i l’activisme feminista.
És autora de les novel·les ‘El final del joc’ (Premi de les lletres catalanes Ramon Llull 2003), ‘Atrapada al mirall’ (2007) i ‘Un tresor amagat’ (2016). Contes com ‘El gust del cafè’ (premi Recull de Blanes 1987) i ‘Elvis’ (2016). Reculls d’articles com ‘Rebels, ni putes ni submises’ (2005) i l’assaig de divulgació ‘Vull ser puta’ (2006 ).
També ha escrit per a públic juvenil i infantil, amb obres com ‘Així és la vida, Carlota’, ‘El diari lila de la Carlota’, ‘El rastre brillant del cargol’ (2014), ‘La venjança dels panteres negres’ (Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil 2015) i ‘El llibre de les emocions’ (2017).

Argument de la novel·la guanyadora El fil invisible

El juliol 2009 la Júlia Coma viu uns anys de plenitud. La seva feina com a guionista de documentals de ciència l’entusiasma, i la seva parella, el Carles, l’estima. No obstant, el nou guió, que en un mes ha de lliurar a la productora, se li resisteix. No acaba de trobar la idea fins que decideix orientar-lo cap al passat, just al moment de la descoberta de l’estructura de la doble hèlix de l’ADN, el 1953.

Un fet crucial per a la genètica i en el qual la científica Rosalind Franklin va jugar un paper decisiu. La seva contribució, però, mai no va ser públicament reconeguda. Franklin va ser, segons deia la seva biògrafa, la dama fosca de l’ADN, perquè, malgrat haver estat una investigadora de primer ordre, la història de la ciència gairebé l’ha fet desaparèixer del relat de la genètica.

Mentre la Júlia comença a documentar-se per al nou guió, que es plantejarà com una història de suspens, rep una carta amb remitent de l’illa de Batz, a costa bretona, d’on era originària la família de la seva àvia materna, l’àvia Odile. La carta conté una invitació a la festa d’aniversari per celebrar els cent anys de la seva besàvia, Yvonne Le Goff, a qui ella no coneix.

La Júlia dubta si acceptar o no la invitació, però, quan descobreix que la Rosalind Franklin hi va estar un parell de cops, decideix anar-hi.

A més durant les vacances, lluny d’en Carles, tindrà temps de reflexionar sobre la idea de ser mare.

Durant l’agost, a l’antic casalot familiar de l’illa de Bath, la Júlia es troba per primer cop amb la seva besàvia, una dona imponent, i la resta de la família materna: l’oncle Jean, un home seductor, llibreter antiquari, que pateix una malaltia degenerativa i per qui se sent immediatament atreta; en Pierre, la Marie…