S’autodefineix com a ‘profe rebel’ i està disposat a trencar amb els esquemes de la docència tradicional gràcies a Netflix, Rosalía o els videojocs, mètodes que utilitza sovint per captar l’atenció dels seus alumnes.
Entrevista Jordi Milian
Acostar la literatura als seus alumnes través de Netflix o Instagram o utilitzar les cançons de Rosaíla i el telèfon mòbil a les seves classes, són alguns dels mètodes que utilitza habitualment Cristian Olivé amb els seus alumnes
No és un professor qualsevol tal com ho demostra al llibre ‘Profes rebels’ (Rosa dels Vents) que s’ha convertit en un manual per tot aquell professor/a que vulguin fer unes classes molt més properes a la realitat dels seus alumnes i que vulguin captar la seva atenció.
Cristian Olivé és mestre d’ESO de llengua i literatura A l’institut barceloní Joan Pelegrí. i està disposat a trencar amb els esquemes de la docència tradicional situant a l’alumne en el centre del seu propi aprenentatge.
S’autodefineix com profe rebel. Quins serien els trets característics d’un profe rebel?
Un profe rebel situa l’alumne en el centre del seu propi aprenentatge. Té en compte allò que de debò li ha de servir per créixer com a persona i per a conèixer-se millor a si mateix. Això implica en molts casos deixar de banda aspectes que vénen imposats per un currículum desfasat i poc significatiu.
Assegura que l’educació que s’imparteix per obligació i no per creença és impostada.
Justament pel que deia abans: no els ensenyem a pensar; els ensenyem a pensar i a demostrar si ho han après. Hem d’educar perquè creixin com a persones amb inquietuds.
La seva, ha de ser una feina molt vocacional. N’hi ha prou amb aquest ingredient?
Sempre dic que la vocació és una part. Jo tinc la sort de dedicar-me a la feina que sempre he volgut. De tota manera, conec professors que no esperaven acabar fent classes i fan una tasca sensacional. Més que vocació, cal passió i ganes.
Ser un profe rebel, li suposa alguns problemes o entrebancs amb la resta de companys de professió?
Sempre em pregunten què opina la comunitat educativa de la meva feina. Crec que els professors tenim fama que ens estem tot el dia matant! A mi m’agrada pensar que tots intentem fer la nostra feina el millor que podem perquè el nostre objectiu és treure el major potencial dels alumnes.
Amb ‘Profes rebels’ pretén fer un manual per a professors?
Pretén ser un reflex del meu viatge com a persona que va decidir dedicar-se a l’ensenyament i que ha experimentat molts canvis fins a esdevenir el professor que és avui dia. És un llibre obert a qualsevol persona que tingui ganes de parlar d’educació. Els docents s’hi sentiran identificats; les famílies hi trobaran respostes; i els alumnes hi veuran el mirall del seu dia a dia.
Segons el seu parer, no tot s’ha de reduir a una nota final.
L’important és el procés; no la meta. Cada persona té les seves pròpies metes i, per tant, reduir-ho tot a una nota final implica deixar de banda aspectes tan essencials com el creixement personal, la reflexió i la creativitat, entre d’altres.
Però en canvi, està obligat a posar una nota als seus alumnes.
Soc un profe rebel, però formo part d’un sistema que m’imposa unes normes. Compleixo en aquest sentit, però no faig servir la nota com a objectiu de les meves classes. Sempre tinc en compte el camí i no tant el destí.
Un dels seus objectius és formar a persones crítiques i que pensin per elles mateixes.
Perquè els nostres alumnes puguin ser ciutadans lliures, primer els hem d’ensenyar a ser tolerants i crítics. Els hem de donar eines perquè es plantegin tot el món que els envolta. Si fem classes unidireccionals on només importar escoltar, tot això es perd.
Com descriuria els adolescents d’avui en dia?
Els adolescents d’avui dia són com els de sempre. De tota manera, els d’avui dia tenen una extensió al cos, que és el telèfon mòbil. Necessiten les respostes del segle XXI; i a vegades sembla que només rebin les que ja han quedat obsoletes.
Quina és la clau per motivar als joves estudiants?
Demostrar-los que allò que aprenen és autèntic i que, per tant, s’ho poden trobar en el seu dia a dia. Quan utilitzo eines com Youtube, WhatsApp, Instagram o altres aspectes del seu dia a dia els estic llençant dos missatges: primer, no jutjo allò que els agrada; i segon, els demostro que també poden aprendre amb allò.
Considera obsoleta l’educació centrada en l’assimilació de conceptes.
Totalment obsoleta. Proposo que els alumnes puguin dir-hi la seva. El paper dels docents ha de ser guiar; no vomitar continguts. Els professors som educadors i per tant hem d’educar perquè creixin com a persones crítiques.
Quins canvis són urgents per millorar el sistema educatiu actual?
Ràtios menys elevades. Potenciar les humanitats. Permetre espais per pensar. Menys burocràcia. Reduir les jornades lectives dels nostres alumnes. No tenen temps per pensar.
Un dels seus objectius és aconseguir que els alumnes es coneguin més a ells mateixos.
És la meva gran obsessió. El sistema ha fallat en això perquè poques vegades els pregunta qui són, com són i què volen ser. És una tara del sistema que acabin els estudis obligatoris i no sàpiguen ni a què es volen dedicar. L’escola ha de ser un espai de reflexió de l’entorn, però també d’un mateix.
Aposta per les capacitats de les persones i potenciar-les. Aquesta serà la clau del futur professional?
I tant. El futur és una incògnita i, per tant, ja no val que tots siguem iguals. Des de l’escola, hem de potenciar allò que diferencia els nostres alumnes perquè puguin marcar la diferència.
El mòbil pot ser una eina útil a l’aula?
Pot ser-ho i, sens dubte, per mi ho és. Té un potencial educatiu que no s’acaba. És un error no aprofitar-lo a l’aula. A més, no hem de deixar-lo fora perquè hem d’educar en el bon ús. Mirar a una altra banda és obviar també tota la problemàtica que té al darrere.
Aconsegueix que els joves s’interessin per la literatura gràcies a Instagram. Com s’ho fa?
Instagram està molt present a les meves classes, com també ho està en el seu dia a dia. Ells fan servir les xarxes socials com a espai de lleure; jo en canvi, en trec partit per donar-li un ús educatiu. Per exemple, els vaig demanar que convertissin el protagonista de la novel·la que estaven llegint en un instagramer. I per tant havien d’explicar el dia a dia de la trama de la història mitjançant publicacions com si fossin el protagonista. Va ser un èxit i van viure la literatura d’una manera més vivencial.
També suggereix que escriguin un guió per convertir una novel·la en una sèrie de Netflix.
Els meus alumnes consumeixen els continguts en streaming. El món audiovisual està més viu que mai entre els joves i jo ho aprofito. Vaig demanar-los que convertissin la novel·la del trimestre en una sèrie de Netflix. Com que Netflix no és només la sèrie que mirem, els vaig demanar que fessin de guionistes, que es gravessin, que preparessin cartells publicitaris i publicacions d’Instagram lligades al llibre de lectura.
Aposta per acostar els clàssics com ‘L’Odissea’, ‘El retrat de Dorian Grey’ o ‘Anna Karènina ‘per tractar temes actuals.
La literatura més clàssica continua vigent perquè les emocions dels protagonistes i les seves inquietuds són les mateixes que ara. Per exemple, Dorian Grey planteja una obsessió pel físic i per les aparences. No pot estar més present en el món que vivim. La cultura del like ha provocat un excés d’importància a la bellesa i al que opinin els altres de nosaltres. Els adolescents s’hi senten identificats i entren en el món de Wilde d’una manera més propera.
Quins consells li donaria a un futur professor?
Només li’n donaria un: que no tingui por d’equivocar-se!
