22 Flares 22 Flares ×
Després d’Et donaré la terra’ i ‘Mar de foc’, dues novel·les ambientades al segle XI, l’escriptor Chufo Lloréns presenta ‘La llei dels justos’ on ofereix un recorregut per la Barcelona modernista de finals del segle XIX.

llei-dels-justos-chufo-llorens-rosa-dels-ventsChufo Lloréns descriu  a La llei dels justos’(Rosa dels vents/Grijalbo) una època de canvis polítics i socials recorrent el període entre l’Exposició Universal del 1988 i el final de la Guerra de Cuba i la pèrdua de la majoria de les colònies espanyoles deu anys després.

La ciutat de Barcelona com també altres ciutats i poblacions catalanes viu una època convulsa maraca per un contrast social entre una burgesia rica que gaudeix dels seus privilegis i que demostra el seu poder i el creixement d’una classe social cada vegada més pobre i disposada a movilitzar-se per defensar els seus drets i ideals.
La classe obrera intentava mobilitzar-se i demanar millores laborals.

‘’Treballeu setze hores; no n’hi ha prou. Comenceu a les quatre de la matinada i acabeu a les vuit del vespre. Us topeu, a la porta de la barraca, la vostra dona, que començava el seu torn quan vosaltres acabeu el vostre, i tot plegat per una misèria. I si caieu malalts o teniu algun contratemps, us deixen al carrer com si fóssiu gossos esguerrats. Jo us pregunto: això és vida? És just que l’home exploti l’home?

És l’època del naixement de l’anarquisme i de la UGT, però també dels atemptats contra la burgesia, especialment el que es va produir al Liceu.
Barcelona estava a punt de celebrar l’Exposició Universal, que situaria al mapa mundial a la capital catalana, però que un cop finalitzada va deixar a l’atur a unes 8.000 persones.

‘’D’aquí a pocs mesos s’acabarà l’Exposició Universal i, sense cap altre recurs, us quedareu sense feina, sense un rosegó de pa per distreure la gana ni un bol de llet per als vostres fills. I us auguro que no n’hi haurà, de feina, ni feina ni misericòrdia per a l’ingent ramat de captaires que poblarà els carrers’’

Chufo Lloréns ens acosta a ‘La llei dels justos’ a una novel·la històrica amb aires de thriller per oferir-nos un contrast entre la vida de l’alta burgesia de la mà dels Ripoll i les classes socials més pobres, protagonitzada per la família dels Bonafont.

‘’Pràxedes va alçar la vista cap als dos quadres ovalats de marc daurat que presidien el seu despatx, des d’on l’observaven els seus rebesavis, Magí I Fuencisla, les esforçades vides dels quals havien estat l’origen de la seva fortuna, I el seu pensament va divagar uns instants’.
Els Ripoll eren oriünds de Reus. Feia quatre generacions, el rebesavi Magí, forjador de la fortuna de la família, s’havia instal·lat al barri de la Ribera, on havia obert el negoci que coneixia millor, el de baster.’’

La novel·la també inclou la història d’amor d’una jove parella de diferent classe social, protagonitzada per la Candela Guañabens, la neboda dels Ripoll i Joan Pere Bonafont, fill de Lluïsa Raich que treballa com a cosidora a casa dels Ripoll.
Pràxedes, el patriarca dels Ripoll intentarà per tots els mitjans separar a la jove parella i Joan Pere serà enviat a fer el servei militar a Cuba, fet que serveix a l’escriptor a introduir-nos en el conflicte a l’illa i també el comerç d’esclaus.

Època de canvis, de mobilitzacions i de lluites que Chufo Lloréns ha captat a ‘La llei dels justos’, una novel·la que ha trigat quatre anys a escriure i el resultat és una obra de més de 1.000 pàgines que mereix una lectura pausada.