Es tracta de la novel·la més personal de l’autor i un homenatge a la figura del seu avi, qui va ser un cantant molt popular als anys cinquanta triomfant fins i tot a Amèrica.

Per Xavier Gual novel·lar la vida del seu avi “és una responsabilitat”
L’any 2000, Gual va començar a publicar novel·les i ja pensava a escriure la novel·la del seu avi, però encara es veia “molt tendre i tenia ganes d’explicar coses més properes als de la meva generació que no pas dels anys cinquanta”.

Precisament aquell any 2000 es va fer un homenatge coincidint amb els vint-i-cinc anys de la seva mort del baríton català “i vaig pensar que jo també li havia de fer un homenatge” recorda Gual. Escriure la novel·la li ha permès “Redescobrir un avi que els meus pares i familiars m’havien explicat batalletes, però mai havies concretat coses.” Coses curioses sobre la seva biografia i rebre regals molt curiosos “des de lloros tropicals o un caiman viu a la banyera d’un hotel a Puerto Rico”.

UN HOMENATGE AL SEU AVI

El tema de l’oblit d’una persona amb el pas del temps és un dels temes que va fer reflexionar a l’escriptor i com “un personatge que va ser molt conegut en la seva època, després ha estat esborrat per la història”.

La documentació gràfica és pràcticament inexistent i per tant la part de la documentació ha estat complicada, però Xavier Gual té clar que “Aquesta novel·la existeix gràcies al fet que el meu oncle ha tingut la paciència de recopilar tot el que va deixar documentat el meu avui com gravacions o retalls de diari….”
O fins i tot les cartes que el baríton català enviava a la seva dona quan estava de gira. Es tractava de gires interminables per Amèrica, amb durades de dos anys. Les cartes i alguna trucada molt ocasional eren els únics punts de contacte amb la família.

UNA HISTÒRIA D’ESPIONATGE

Per escriure la novel·la, Xavier Gual ha barrejat fets reals amb d’altres de ficticis per crear una novel·la amb certes dosis de misteri, espionatge i intriga. Del seu avi sabem que va ser desertor de la guerra civil quan formava part de la lleva del biberó, però després va convertir-se en cantant de sarsueles, debutant molt jove al Liceu.
De les gires a Amèrica li vindrà el sobrenom de “el Cañón Catalán”, per la potència de la seva veu durant la primera gira a Uruguai.

Gual ens ofereix una novel·la on ficciona la vida del seu avi, però li afegeix altres elements per fer més atractiva la història. Els buits de la història “em permetia filtrar la història real dels fets històrics amb personatges inventats” Així és com crea també una història d’espies protagonitzada pel seu avi. Quan està de gira per l’Amèrica Llatina es troba involucrat, sense voler-ho, en una trama d’espionatge i contraespionatge que el posarà totalment a prova, també en el terreny sentimental. Envoltat de guerrillers, mafiosos, folklòriques extravagants, nazis exiliats, rojos que han fugit de Franco i personalitats com Kubala, Pau Casals o el mateix general Castro, en Joan Gual es veurà obligat a superar-se a ell mateix i sobreposar-se a la seva sort per convertir-se en un home valent i just.

REALITAT O FICCIÓ?

Què és realitat i que és ficció?. Alguns d’aquests personatges els va conèixer personalment i fins i tot hi va tenir amistat com el jugador del Barça, Kubala amb qui s’intercanviàvem entrades per veure el futbol o espectacles musicals.
Gual, s’inventa una part de la història i juga a imaginar que hauria fet el seu avui en determinades circumstàncies. Ho fa com una mena “de joc literari on el lector no sap que és veritat o que és pura ficció” argumenta Gual. El seu avi va viure en primera línia molt moments històrics com la revolució cubana l’inici de les guerrilles colombianes i a la novel·la l’ involucra en aquests fets històrics, però sempre intentant “oferir un relat que sigui el més coherent i creïble possible”.

“El gran baríton” (Columna), una història d’aventures, espionatge i revolució entre la Barcelona i l’Amèrica Llatina dels anys cinquanta, basada en la vida del personatge real del baríton Joan Gual, conegut com “el cañón catalán”