Spielberg va transformar la novel·la de suspens de Peter Benchley en un dels films més revolucionaris del segle XX.
Hi ha obres que deixen empremta. Hi ha llibres que canvien la manera com llegim, pel·lícules que transformen el que esperem del cinema, i històries que redefineixen el nostre imaginari col·lectiu. “Tauró”, la novel·la de Peter Benchley publicada el 1974 i portada a la gran pantalla per Steven Spielberg l’estiu següent, és una d’aquestes obres. Ara, mig segle després del seu impacte inicial, Editorial Planeta publica una edició commemorativa amb una nova traducció de Javier Calvo i una col·lecció de documents inèdits que ens permeten submergir-nos en els orígens, les intencions i les conseqüències d’aquest fenomen cultural global.
Una novel·la que va néixer amb poca fe i va triomfar al món
Quan Benchley va escriure Tauró, ho va fer des d’una posició precària. Periodista i escriptor freelance, confiava que aquella història sobre un gran tauró blanc que atacava una petita població costanera li permetés guanyar-se la vida. Però en cap cas s’imaginava l’impacte que tindria. Com explica ell mateix en els textos complementaris inclosos a l’edició, «les meves ambicions amb el llibre eren modestes. Sabia que no podia ser un èxit comercial. Era la meva primera novel·la. I, a més, era sobre una criatura marina… no hi havia precedents d’èxit en aquest gènere».
La realitat el va desmentir. La novel·la no només va rebre bones crítiques, sinó que va escalar ràpidament a les llistes de més venuts, on va romandre 44 setmanes consecutives. Aviat, les editorials de tot el món es van sumar a l’èxit, i Tauró es va convertir en un fenomen editorial global, amb més de 20 milions d’exemplars venuts. Aquell estiu, cap lector tornaria a mirar el mar de la mateixa manera.
El salt al cinema: la bèstia que va canviar Hollywood
L’impacte real, però, arribaria l’any següent, quan Universal Pictures va apostar per un jove director de 27 anys anomenat Steven Spielberg per portar la història al cinema. Amb un rodatge ple de dificultats (el famós tauró mecànic sovint no funcionava), Spielberg va transformar una novel·la de suspens en un dels films més revolucionaris del segle XX.
“Tauró” (1975) va ser la primera pel·lícula de la història a superar els 100 milions de dòlars a taquilla als Estats Units, obrint la porta a l’era dels blockbusters i canviant per sempre l’estratègia de distribució cinematogràfica. Fins aleshores, els estudis estrenaven els films de manera progressiva; amb Tauró, Universal va provar una estrena massiva a tot el país —una estratègia que avui és la norma.
La pel·lícula va guanyar tres premis Oscar (millor muntatge, millor so i millor banda sonora original) i es va endur reconeixements internacionals com un Globus d’Or, un BAFTA i un Grammy per la seva icònica música, obra de John Williams. També va rebre múltiples nominacions a millor pel·lícula, direcció i guió.
Però més enllà dels guardons, Tauró es va convertir en un referent cultural, amb escenes, frases i sons que encara avui formen part de l’imaginari col·lectiu. La seva influència va més enllà del cinema: des dels videojocs fins als documentals, des de la moda fins als debats ecològics, l’ombra d’aquesta aleta dorsal continua sent molt llarga.
Una relectura necessària: més enllà de la por
Una de les grans virtuts d’aquesta nova edició commemorativa és que ens convida a redescobrir la complexitat literària de la novel·la original. Molts lectors coneixen Tauró a través de la pel·lícula, però el llibre explora dimensions molt més profundes. A més del suspens i l’acció, hi trobem un retrat crític del poder econòmic, de la corrupció institucional i del col·lapse d’un model social basat en el turisme.
El poble fictici d’Amity es converteix en una metàfora dels conflictes de classe, de les pressions polítiques, i fins i tot de la moral col·lectiva. Les autoritats oculten els primers atacs per protegir la temporada d’estiu, una decisió que condemna més persones a morir. La por no només ve del tauró, sinó de les estructures que prefereixen els beneficis a la veritat.
Així mateix, Benchley dona veu a personatges que al cinema queden diluïts. El paper d’Ellen Brody, per exemple, és molt més rellevant al llibre. També hi ha escenes de la vida quotidiana del poble que no van passar el tall cinematogràfic, però que aporten una riquesa narrativa i psicològica que val la pena recuperar.
Un autor que va esdevenir activista
L’èxit mundial de Tauró va tenir un efecte col·lateral inesperat: va augmentar exponencialment la por als taurons i la seva caça, especialment dels taurons blancs. Benchley, que en un inici va veure com la seva obra esdevenia una icona del terror, va experimentar un canvi profund.
Amb el pas dels anys, va dedicar-se gairebé exclusivament a la conservació marina i a la defensa dels taurons, col·laborant amb entitats com la Wildlife Conservation Society i produint documentals per sensibilitzar sobre la importància ecològica d’aquests animals. El mateix autor ho resumeix de manera clara: «Després de tot el que m’han donat els taurons, em sentiria un desgraciat si no els retornés res».
Benchley va arribar a escriure diversos articles i llibres divulgatius en què lamentava l’impacte cultural que havia tingut la seva obra, i va aprofitar la seva fama per intentar revertir-lo amb informació, ciència i passió per la natura.
Una edició commemorativa amb molt més que literatura
La nova edició de Planeta no només ofereix una nova traducció de gran qualitat, sinó que inclou materials d’un valor històric i cultural incalculable: fotografies del rodatge, pàgines del manuscrit original, anotacions de Benchley, correspondència, reflexions sobre l’adaptació i fragments inèdits en què explica la seva relació amb Spielberg i la pressió editorial.
Aquest corpus de documents converteix el llibre en una peça de col·leccionista, però també en una eina per a lectors, estudiants de literatura, cinèfils i amants de la cultura popular que vulguin entendre com neix, es transforma i es consolida un mite contemporani.
El tauró: mig segle després, encara ens persegueix
